Entrevista a Joan Campreciós
Coordinador adjunt del PEMB (1988-2013)
- 15-06-2020
- Actualitat del PEMB
- 80 Lectures
Fa trenta anys, el 19 març de 1990, es va aprovar el I Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona 2020. El principal objectiu? Situar Barcelona en el mapa internacional i consolidar-la com una metròpoli emprenedora europea amb una qualitat de vida moderna, socialment equilibrada i fortament arrelada a la cultura mediterrània. D'aquests trenta anys, el PEMB va comptar vint-i-cinc amb Joan Campreciós com a coordinador adjunt. L'economista i expert en estratègia urbana ha vist passar per les seves mans un total de cinc plans. Ara que el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona en prepara el sisè per al 2030, li hem demanat que torni als orígens però també que faci una mirada cap endavant.
Joan Campreciós, formarà part del comissariat del nou pla estratègic
Enguany es compleixen tres dècades de l'aprovació del primer pla estratègic. Quins eren els principals reptes i les necessitats en aquells moments preolímpics?
Si haguéssim de resumir, es podria dir que el nucli central de la reflexió estratègica la van constituir principalment tres eixos: la internacionalització de la ciutat, el seu model econòmic i la cohesió social. Es volia potenciar la presència més gran de Barcelona en el món, a través de fer-la referent en fires i congressos professionals, la dinamització del port i de l'aeroport. Pel que fa a l'economia, en un moment de recuperació d'una forta crisi, s'apuntaven línies a l'estil de la innovació, les relacions ciència empresa a través dels actius de les universitats i la promoció de nous sectors econòmics amb capacitat de generar ocupació, tema clau en aquells moments. Pel que fa a la cohesió social, molta atenció al model urbà i a les polítiques de millora de barris i de dotacions d'equipaments socials.
Què és el que encara, com a societat, no hem assolit?
Òbviament, la situació actual és molt diferent a la d'aquelles dates, però sens dubte resten molts reptes nous, tant respecte al model econòmic, com també a les qüestions de caràcter social i de la seva cohesió. La ciutat de les persones requereix majors nivells de cohesió i de benestar generalitzat.
Com explicaries l'evolució de l'entitat a través dels seus cinc plans estratègics en aquests 30 anys de vida?
Barcelona sempre ha estat una ciutat amb molta tradició d'un treball conjunt entre l'administració pública, en especial local, i els sectors privats i socials. Aquesta singularitat ha donat un caràcter especial a la ciutat, des de fa molts anys i ha donat força i empenta al desenvolupament d'iniciatives com el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, que des del seu inici va nàixer amb aquesta filosofia, acceptada per tots els sectors.
Quin va ser el teu paper com a coordinador adjunt del PEMB? I què és el que més valores d'aquesta trajectòria?
Treballar en una institució com el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ha estat, en primer lloc, un privilegi tant professional com personal. Les meves funcions bàsiques, més enllà de les pròpies de ser secretari d'una organització i, per tant, portar al dia les qüestions de caràcter administratiu (actes, convocatòries, documents administratius necessaris, entre moltes altres qüestions), vaig treballar molt estretament amb el coordinador general del PEMB, en Francesc Santacana. La meva tasca també consistia en elaborar conjuntament els documents necessaris en cada una de les fases dels diversos plans; coordinar les diferents comissions que es constituïen i ajudar a difondre el pla, tant en l' àmbit local, com nacional i també en la seva dimensió internacional.
Parlant de la història del PEMB és obligat recordar la figura d'en Francesc Santacana, coordinador general també durant més de dues dècades. Què en destacaries del seu rol i el seu llegat?
Quan es va engegar l'associació, el pla estratègic era tota una innovació, un canvi important. El Francesc va saber agafar el repte i posicionar-se com un bon interlocutor entre els diferents actors de la ciutat. Era creatiu, innovador, amb un caràcter molt obert i d'un tarannà que es feia agradable per a molta gent i institucions de tot ordre de la ciutat.
Home de molt treball i que entenia que una cosa innovadora necessitava comunicar-se de manera molt àgil. La difusió i la necessitat de donar a conèixer el PEMB era una de les prioritats per fer-lo proper als altres, també per l'exterior de la ciutat. La dimensió internacional del pla i el seu protagonisme en debats i xarxes externes va ser també una de les seves prioritats, entre moltes altres.
Quan no és possible parlar del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona sense fer referència al seu impulsor, deu ser que la seva feina ha estat molt important, si no fos així no caldria citar-lo, i això no passa gairebé mai.
El punt de partida i les entitats fundadores del PEMB van ser escollides d'acord al context d'aleshores. Quines hauríem d'incloure ara dins el nou pla?
En primer lloc, crec que la dimensió regional que vol tenir el nou pla requereix una anàlisi profunda sobre la incorporació de representants d'administracions locals de l'RMB, com també aquelles institucions econòmiques, socials i universitàries que actuen en aquest territori regional.
D'altra banda, potser caldrà valorar la incorporació, en major mesura, d'entitats o col·lectius representants de la joventut, del tercer sector i de la cultura que potser no han estat prou partícips fins a la data.
L'àmbit d'aplicació del primer pla era només Barcelona. El 2003 va haver un canvi d'orientació a nivell metropolità, com i per què es va produir?
Era la lògica natural. La ciutat real ja era, com a mínim, la ciutat metropolitana i les polítiques públiques i els projectes estratègics més importants només tenien sentit si es dimensionaven a nivell metropolità. Calia ajustar l'estratègia a la dimensió real de la ciutat o, si més no, aproximar-nos-hi.
Tu, que has assessorat diferents entitats de l'RMB, què en penses del fet metropolità i de la necessitat d'anar ara més enllà dels 36 municipis? Com ho fem possible? Ens podrem o sabrem coordinar?
El canvi requereix obrir molts espais de relació i de debat amb aquests entorns més regionals. És evident que la ciutat real es va eixamplant però cal tenir en compte les singularitats de cada territori, saber avaluar les oportunitats de cada cas i entendre les seves singularitats. Dimensionar regionalment voldrà dir també dimensionar els projectes, també a nivell d'RMB i, per tant, afavorir polítiques d'equilibri territorial per fer-lo més homogeni. En aquest cas el lideratge, sigui quin sigui, serà una peça important de la dinàmica que s'adopti.
Quines consideres que són les línies estratègiques que hem de treballar d'aquí al 2030 per construir una regió metropolitana de Barcelona que redueixi les desigualtats i la segregació social?
Es fa difícil concretar de manera simple les prioritats però crec que, en termes regionals, les accions prioritàries haurien de girar a l'entorn de la mobilitat, la millora en el transport públic, polítiques encertades en l'habitatge assequible, públic i privat, i per una aposta molt clara per un model econòmic innovador i d'economia circular i sostenible, que aporti llocs de treball i sectors competitius.
No podem deixar de parlar sobre la pandèmia de la COVID-19. Ens ha sacsejat i ens ha fet adonar-nos més que mai d'aquest món imprevisible i canviant. Com podem planificar si res és permanent?
Potser la planificació estratègica ja no resideix en els paràmetres d'identificar un futur desitjable i dissenyar les estratègies per arribar-hi. Ara més que mai cal situar l'estratègia en una actitud col·lectiva d'atenció permanent i amb capacitat d'innovar de manera constant. L'estratègia cada cop més és un pensament del dia a dia i no tant un desig a llarg termini. D'altra banda, crec que la situació actual ens ha donat elements per tornar a pensar en les oportunitats d'allò local davant de la globalització del món. Aquí és on l'estratègia dels territoris té una funció molt important.
Precisament, has estat convidat a formar part del comissariat del nou pla estratègic. Com afrontes aquesta nova etapa? Què n'esperes?
Em sento molt satisfet i agraït per participar en aquesta nova etapa. Són uns moments de grans canvis en el sentit de l'estratègia i em satisfà molt poder col·laborar de manera directa. Només espero aportar el que pugui ser útil per aquest procés i desitjar que els resultats i les aplicacions de les estratègies que d'ell es desprenguin aportin beneficis importants per a la regió metropolitana de Barcelona i, en especial, pels seus ciutadans i ciutadanes.