Entrevista a Arnau Monterde
Expert en participació ciutadana i coordinador de Decidim.Barcelona
- 04-05-2020
- Actualitat del PEMB
- 125 Lectures
Decidim.Barcelona és la plataforma digital de participació ciutadana creada per l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu de construir una ciutat més oberta, transparent i col·laborativa. En definitiva, per empoderar la ciutadania i fer més democràtiques les ciutats.
Aquesta plataforma -escrita amb programari lliure perquè es pugui replicar i adaptar– disposa d'eines de comunicació, col·laboració digital i presa de decisions que permeten millorar la qualitat democràtica.
Des del PEMB entrevistem l'impulsor i coordinador de Decidim.Barcelona, Arnau Monterde, doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC i expert en participació política i democràcia en la societat-xarxa.
Des que es va crear el febrer del 2016, Decidim.Barcelona ha posat en marxa diversos processos participatius. Els més destacats són el Programa d'Actuació Municipal (PAM) que marca les línies de treball i principals actuacions del govern municipal durant la legislatura i els pressupostos participatius que permeten decidir a la ciutadania com invertir els 75 milions d'euros del pressupost municipal que s'han reservat.
Arnau Monterde, director d'Innovació Democràtica a l'Ajuntament de Barcelona. Foto: Bru Aguiló
Quins són els resultats obtinguts fins ara? Pots donar-nos algunes xifres?
Els resultats del Decidim.Barcelona després de quatre anys són molt significatius. 42 processos de participació entre ciutat i districtes, 70 òrgans i espais de participació, 15 iniciatives ciutadanes, 40.000 persones registrades a la plataforma, 2.500 trobades presencials, 20.000 propostes, 25.000 comentaris 200.000 suports recollits i un milió de visites úniques. A més, i per primera vegada, Barcelona té un arxiu de la participació transparent i traçable amb la documentació generada de tots aquests processos, trobades, òrgans de participació, cosa que implica també un sistema avançat per a la rendició de comptes. Són bons resultats però encara poden ser molt millors reforçant dinàmiques i processos que el propi reglament de participació de Barcelona contempla i que s'haurien de poder desplegar amb normalitat, com són les iniciatives o les consultes ciutadanes.
Tenint en compte que encara existeix una important escletxa digital, quin paper tenen les TIC en l'exercici d'aquesta democràcia?
És cert que segueix existint encara una certa escletxa digital, però també la gent està més connectada que mai i l'escletxa no és tant respecte l'accés o no a les xarxes, sinó al nivell d'alfabetització digital. Les competències digitals sovint estan restringides a determinades aplicacions, generalment privatives, àmpliament esteses com podria ser WhatsApp que inclou també a la gent més gran, o Instagram, Tik Tok o YouTube amb la gent més jove, deixant a Twitter i Facebook en una franja intermèdia. Precisament aquestes eines tenen greus dèficits a nivell democràtic; tenen polítiques de dades dubtoses i sovint poc garantistes, el seu programari no és obert i la presa de decisions respecte el seu funcionament i desenvolupament en cap cas està obert a la participació o implicació ciutadana. Com és possible que llocs tan comuns per a la societat no tinguin cap espai per poder influir-hi? El nivell de delegació és absolut, cosa que és una amenaça per a qualsevol generació digital. Per això, i més que mai per garantir la democràcia a través de les tecnologies digitals, calen instruments, plataformes i solucions que siguin eminentment democràtiques.
Creus que, en general, la ciutadania està preparada per exercir la democràcia directa que permet la plataforma Decidim.Barcelona? Cal fer més pedagogia en aquest sentit? Com?
Decidim permet articular una gran varietat de processos democràtics, informatius, consultius, deliberatius, d'intercanvi, de decisió i, fins i tot, de vot. Una virtut de Decidim és la capacitat que té d'adaptar-se a les diferents necessitats de participació democràtica segons les necessitats existents, fent-ho sempre de manera garantista gràcies a l'amenaçat reglament de participació de la ciutat. Decidim.Barcelona no vol ni busca substituir la participació presencial, de la qual Barcelona compta amb una llarga tradició, sinó d'ampliar-la i amplificar-la. De fet, Decidim permet integrar plenament la participació presencial i digital. Aquests dies de confinament estan sent una veritable prova d'estrès, on gairebé tothom s'ha hagut d'adaptar aquest nou context i la sociabilitat i la participació, òbviament, han hagut de passar per entorns digitals. Això ens ha de permetre entendre l'escenari d'oportunitat per millorar i enriquir els processos de participació política a través de les xarxes i fer-ho a través de tecnologies lliures com la de Decidim. Ara bé, això no vol dir que amb el que tenim sigui suficient, cal acompanyar qualsevol procés de participació i garantir a través de la informació, la comunicació i la formació l'accés a la pròpia participació, essent aquesta un dret fonamental que ha d'estar plenament garantit.
Com s'integren els resultats d'aquests processos participatius en la presa de decisions? I en la planificació a mig i llarg termini?
Depèn de cadascun dels processos de participació, on s'estableixen unes regles del joc específiques. En la major part dels processos es generen dinàmiques de col·laboració i coproducció de polítiques públiques on aquelles contribucions generades per la ciutadania i les organitzacions socials són incloses parcial o totalment en polítiques concretes. Per citar alguns casos interessants el 2016, de les 8.000 propostes ciutadanes recollides durant el procés de participació del Pla d'Actuació Municipal, més d'un 70% van ser incloses al PAM definitiu. El mateix ha passat amb la Taula d'Emergència Climàtica o amb processos com el del 22@ o el Pla d'usos de Ciutat Vella. A més, Decidim permet fer un seguiment del nivell d'execució de les propostes que venen de la ciutadania, cosa que fa encara més robust i legítim el procés. També hem vist recentment prosperar algunes iniciatives ciutadanes algunes de les quals ja han iniciat la recollida de signatures a través del propi Decidim.Barcelona.
El febrer del 2017, Decidim.Barcelona va incorporar sis municipis (l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell, Badalona, Gavà i Sant Cugat del Vallès) i es va signar un conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i Localret per estendre Decidim.Barcelona a la resta de municipis catalans. Gradualment, s'hi han anat sumant d'altres com, per exemple, Pamplona o Vilanova i la Geltrú. Quants municipis en formen part a data d'avui?
Avui hi ha més de 150 instàncies actives del Decidim al món, amb ciutats tant importants com Hèlsinki, Zurich, Ciutat de Mèxic o institucions com el govern d'Itàlia o de Bèlgica, i una vintena de municipis francesos. A Catalunya, la Diputació de Barcelona està donant servei de la plataforma Decidim a més d'una cinquantena de municipis, i la Diputació de Girona li segueix el camí. La Generalitat de Catalunya també utilitza Decidim en el seu portal de participació. L'extensió de Decidim és una realitat global i això ha passat gràcies als tres pilars principals del projecte. En primer lloc, Decidim com a plataforma digital de participació que apunta a una necessitat real de ciutats i organitzacions i a una necessitat col·lectiva creixent d'aprofundiment democràtic. En segon lloc, Decidim com a projecte de programari lliure i amb un contracte social que permet donar robustesa, escalabilitat i accessibilitat a una tecnologia d'aquestes característiques i fer-ho amb plenes garanties. I el tercer i fonamental, la pròpia governança del projecte que no se sustenta única i exclusivament a l'Ajuntament de Barcelona sinó que s'ha obert, i que de manera dinàmica explora noves formes de governança compartida d'un projecte tecnològic d'escala global.
Podríem dir que Decidim és una plataforma digital que ajudarà a construir una xarxa de ciutats? Arribarem a un escenari en què tots els municipis de la regió metropolitana de Barcelona o de Catalunya l'utilitzin?
Decidim ja permet articular xarxes entre solucions tecnològiques similars i de fet així ho estem fent. Gràcies a la feina de Localret i també de les diputacions i la Generalitat, hem aconseguit generar espais permanents de col·laboració on diferents municipis posem en comú necessitats i reptes de la participació aplicat a Decidim, coordinem el desenvolupament i les pròpies millores de la plataforma. Sense cap mena de dubte, és un primer pas cap a una major coordinació entre municipis en matèria de participació a escala metropolitana. Inclús seria possible generar processos de federació de les diferents instàncies de Decidim de tal manera que fossin interoperables entre elles. L'escenari federatiu està en el full de ruta del procés de desenvolupament de la plataforma i hauria de permetre aquesta col·laboració entre ciutats no només a nivell metropolità sinó amb un abast global.
Qui ha de liderar aquest procés?
Aquest procés l'han de liderar les ciutats, però no només els ajuntaments, sinó la societat civil, la ciutadania, els tècnics, les persones que desenvolupen el programari, les organitzacions referents en aquest terreny. Així ho vam concebre des d'un inici el projecte a l'Ajuntament de Barcelona i per això existeix una comunitat al voltant del projecte (Metadecidim). D'aquesta manera podem explorar nous models de governança democràtica entre institucions i organitzacions de diferents nivells.
El confinament per la COVID-19 ha fet aparèixer múltiples iniciatives com, per exemple, el BarcelonaDesdeCasa de Decidim que recull les propostes dels veïns i veïnes. És en moments de crisi com el que ara vivim quan ens adonem encara més de la necessitat d'articular aquest tipus d'iniciatives ciutadanes? Com s'hauria de fer?
No hi ha solucions úniques. A Barcelona hem obert un espai on recollir iniciatives a través de Decidim, però han sorgit milers d'iniciatives per part de la societat, la qual cosa demostra la capacitat de produir, imaginar, inventar i cooperar per a la solució de problemes de manera conjunta. Pel que fa a la vessant tecnològica, la crisi del coronavirus posa de manifest la necessitat de tenir entorns digitals i solucions tecnològiques robustes però també garantistes a nivell de drets digitals i democràtics. Ara és més important que mai que des del sector públic i conjuntament amb les comunitats es liderin aquest tipus de solucions capaces de donar resposta als reptes del present i d'aquest incert futur. El mateix passa amb les dades, en un context on sembla ser que haguem de perdre tota la nostra privacitat a favor del control d'una pandèmia, ha de ser possible trobar solucions tecnològiques que ens assegurin que els nostres drets no seran vulnerats. L'única manera de fer-ho és amb tecnologies obertes, lliures, transparents, auditables i amb models de governança democràtica que ens permetin incidir en la pròpia tecnologia. Sinó l'alternativa és deixar-ho definitivament tot en mans dels grans gegants tecnològics i perdre la poca sobirania que ens queda en matèria digital.
Creus que aquestes iniciatives continuaran després d'aquesta crisi sanitària que segurament ens portarà a una crisi econòmica i, malauradament, també social? Què hi pot aportar Decidim?
Decidim pot aportar més democràcia al conjunt de processos que es construeixen per organitzar la ciutat. Ha de permetre apropar els processos de disseny de polítiques públiques, a enriquir processos deliberatius, apropar ciutadania i governs, a millorar i construir-nos canals comunicatius, a garantir la participació segura i oberta. Ha de permetre generar dinàmiques de corresponsabilitat, de rendiment de comptes, i també de catalització d'iniciatives ciutadanes o, fins i tot, de foment de processos d'autoorganització. Des de la Direcció d'Innovació Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona hem obert un servei en què proporcionem instàncies de Decidim a aquelles organitzacions socials que ho sol·licitin per a l'aprofundiment digital i democràtic de les seves organitzacions, i el mateix volem fer en algunes escoles pilot a partir del setembre.
I ja per acabar, una darrera pregunta. Fa un parell de mesos que Decidim.Barcelona, com també el PEMB, es va instal·lar al Canòdrom Parc de Recerca Creativa que en un futur podria convertir-se en un Ateneu d'Innovació Democràtica. Ens pots avançar quin serà l'enfocament i les prioritats d'aquest espai?
Tot i ser un projecte que encara s'està gestant, l'Ateneu d'Innovació Democràtica busca ser un espai de referència a la ciutat per a la recerca, l'experimentació i la formació entorn a les tecnologies, la cultura digital i la democràcia. Seguint la tradició dels ateneus com espais oberts i populars, busca esdevenir un lloc públic de trobada de la ciutadania i de les diferents comunitats on compartir i connectar coneixement i pràctiques entorn a aquestes temàtiques. D'aquesta manera, es vol obrir amb una variada oferta formativa sobre alfabetització i capacitació digital i democràtica orientada tant als més petits com a les persones grans, a comunitats organitzades i a col·lectius específics de la ciutat. Les temàtiques girarien entorn a la iniciació a les eines digitals, al foment del programari lliure, la defensa de la privacitat o els drets digitals, una mirada crítica a la intel·ligència artificial o a les dades, a les infraestructures d'internet i, especialment, al foment de tecnologies per a la participació democràtica. També es busca donar suport a projectes que treballin per promoure les tecnologies lliures i la cultura digital i democràtica, així com de la recerca entorn a totes aquestes qüestions de manera aplicada a la ciutat de Barcelona. Esperem poder donar notícies sobre el projecte ben aviat. Iniciatives com aquestes esdevenen més necessàries que mai en el context actual per poder sortir d'aquesta crisi de manera conjunta.