Laboratoris ciutadans per construir metròpoli

Tothom sap què és un laboratori però quan parlem de laboratoris ciutadans, ens preguntem: Què són?
La resposta no sembla fàcil encara que el concepte no s'allunya gaire del que s'usa en l'àmbit científic. El que canvia és l'entorn, les persones que hi intervenen i el material amb què s'experimenta. Si, a més, afegim la idea que aquests laboratoris ciutadans col·laboren en la construcció (o disseny) de ciutat*, resulta més difícil saber de què es tracta i es fa necessari explicar què volem dir.  Potser part de la dificultat està en el fet de barrejar dues dimensions -la individual i la col·lectiva– però precisament aquesta combinació és la que ens permet passar de “mers” individus a ciutadans conscients del que implica viure en societat.

Imatge d'una sessió facilitada del PDU Metropolità

Podem formular la definició de múltiples maneres però una d'elles podria ser la següent: “Un laboratori ciutadà és un lloc de trobada públic –en contraposició al privat– en què es reuneix un grup heterogeni de persones (en edat, sexe, formació, cultura, nivell sòcio-econòmic...) per compartir sabers i experiències en pro d'un interès comú”.

Treballen en xarxa i participen en el disseny de ciutat, entesa com la suma diversos elements:  un territori, amb límits geogràfics i administratius de vegades no gaire clars; les persones que hi viuen així com les interaccions socials que s'hi donen, i un model de ciutat que inclou la memòria col·lectiva, un imaginari compartit i uns valors creats en el decurs del temps que identifiquen la població com a membres de la mateixa comunitat i creen sentit de pertinença.

Aquesta proposta de definició se sustenta en tres pilars:

  1. L'existència d'un lloc de trobada públic on interactua la ciutadania no necessàriament de forma física sinó també virtual.
  2. La creació d'una comunitat heterogènia que treballa en xarxa, usant les TIC, en un projecte d'interès comú, amb estreta vinculació als reptes i oportunitats de l'entorn en què s'ubica.
  3. Una metodologia de treball que inclou tècniques de mediació/facilitació i fomenta la creació de prototips.
Laboratori Ciutadà

 

De fet, aquests laboratoris ciutadans tenen bona part de les qualitats pròpies dels científics però n'afegeixen d'humanes com la curiositat, la resistència al fracàs, la retroalimentació, el mètode de l'aprendre fent..., però la més important de totes és l'escolta activa.

Podem trobar laboratoris ciutadans en diferents espais i equipaments sòcio-culturals però el cas de les biblioteques és especial. No només perquè reuneixen moltes de les condicions necessàries sinó sobretot perquè ja treballen en xarxa, com apuntava en el post “Treball en xarxa, cultura en marxa”. Aquest fet va quedar palès en el “Taller para desarrollar proyectos colaborativos en las bibliotecas”, organitzat per MediaLab Prado  a finals del 2019, en què prop de 100 persones de diferents àmbits vam col·laborar en la creació de prototips per a 9 projectes bibliotecaris.

Tot el que es pugui dir sobre les biblioteques es pot extrapolar també a altres entorns com centres cívics, fàbriques de creació o espais de coworking, entre d'altres. No seria gaire complicat crear un model que es pugui replicar en altres contextos.

Fent un esforç d'imaginació, si busquéssim una imatge que ajudi a entendre aquesta suma de conceptes –laboratoris ciutadans per construir metròpoli- es podria usar la de la sinapsis. En aquesta, tots els punts (neurones) creen una xarxa col·laborativa que els permet connectar-se a través d'impulsos. D'aquesta manera amplifiquen el senyal, una de les característiques més interessants de la sinapsis.  Perquè es creï i circuli el coneixement és bàsic que tots els punts estiguin “connectats” amb altres punts de l'entorn, bé sigui el barri, el districte, la ciutat, la metròpoli o la regió. 

La creació de laboratoris ciutadans, però, no sempre és espontània. Cal donar un pas endavant com ha fet la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona i passar d'un plantejament més tradicional –que encara és vàlid- a un de més complex basat en el foment de la participació ciutadana. Un bon exemple d'aquest impuls és el Bibliolab, un programa de la Diputació de Barcelona que dona suport a accions que tenen com a finalitat l'accés al coneixement a través de l'experimentació i metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu obert a la ciutadania.

Com a organisme viu que és, la ciutat s'expressa a través de múltiples canals que actuen com a sensors gràcies a l'escolta activa. Així doncs, la primera fase d'aquesta transformació és conscienciar la ciutadania de la necessitat d'expressar i fer valer la seva veu i acompanyar-la, si cal, en l'exercici d'aquesta facultat.

En aquesta línia s'emmarquen projectes de participació ciutadana com Decidim.Barcelona, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona, que recull les propostes de la ciutadania en la millora de la ciutat a través d'una plataforma digital (també presencialment). Aquest procés participatiu permetrà, per primera vegada, decidir en què s'inverteixen els 75 milions d'euros dels pressupost municipal reservats per a aquest fi. A data d'avui, 10 de març, ja s'han presentat 1.149 propostes. 

Tal com avançaven en l'article “Tecnologia, ciutat i democràcia”, el tinent d'alcalde de Cultura, Educació i Ciència, Joan Subirats, i el director d'Innovació Democràtica, Arnau Monterde, s'ha creat un nou focus de participació ciutadana al Canòdrom que podria passar de ser un Parc de Recerca Creativa a un Ateneu d'Innovació Democràtica. L'oficina del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona - que no fa gaire s'ha traslladat també a aquest equipament - està contenta de compartir espai amb Decidim.Barcelona i –esperem- que projectes de futur.

Com hem vist, l'embrió dels laboratoris ciutadans pot estar a qualsevol lloc però és feina de tots i totes, sobretot de les administracions, aprofitar tot allò que s'hi “cou”.  Ara ens toca pensar com escoltem, recollim i traslladem el que ens diuen aquests sensors ciutadans a una esfera local, metropolitana o de regió.

 

* En aquest article s'usa el terme ciutat en sentit genèric però es refereix a qualsevol població independentment de la seva dimensió.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te al nostre butlletí

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +