El PEMB vol situar els temes metropolitans també en la campanya de les eleccions generals 2023

L'oficina de coordinació de l'associació reclama, entre d'altres mesures, que els partits incloguin en els seus programes electorals el reconeixement de les àrees metropolitanes

  • 26-06-2023
  • Actualitat del PEMB
  • 108 Lectures

El proper 23 de juliol tindran lloc les eleccions a les Corts Generals. De la mateixa manera que en les passades eleccions municipals, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) ha identificat algunes mesures d'actuació que haurien de formar part dels debats electorals de campanya i podrien ser incloses en els programes electorals dels partits polítics que es presenten a les eleccions, ja que són qüestions que afecten als ens locals però que correspon que es treballin i decideixin a escala estatal.

Imatge de recurs d'una persona votant
Imatge de recurs d'una persona votant

Actualment, només existeix una administració metropolitana en funcionament a Espanya: l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), creada mitjançant la llei 31/2010 del Parlament de Catalunya. En algunes altres grans ciutats de l'estat hi trobem agències específiques per coordinar polítiques de mobilitat o de gestió de residus. Però la realitat metropolitana no és prou reconeguda a nivell estatal, en comparació al que succeeix als principals països de la Unió Europea.

La falta de reconeixement es tradueix en manca d'instruments i de recursos específics per tractar les problemàtiques urbanes, que avui en dia tenen clarament un abast metropolità en més d'una vintena de ciutats de l'estat, en particular els reptes relacionats amb aspectes essencials com l'habitatge, la mobilitat o la lluita contra el canvi climàtic.

A Barcelona, malgrat ser l'excepció gràcies a l'AMB, també interessa que es produeixi aquest reconeixement, no ja només per tenir a disposició més instruments per al desenvolupament de polítiques metropolitanes, sinó també perquè el reconeixement es faci extensiu a la Unió Europea, donat que avui en dia l'AMB no pot concórrer en la captació de fons de nombrosos programes europeus adreçats als entorns urbans.

Per tot plegat, el PEMB farà pedagogia de la necessitat que, una vegada més, la dimensió metropolitana estigui present en l'agenda política i mediàtica. I per aquestes eleccions legislatives, el PEMB reclama i farà arribar als partits que s'hi presentin perquè incloguin en els seus programes electorals mesures relacionades amb el reconeixement metropolità, la cooperació territorial, l'organització territorial, el finançament, les infraestructures de mobilitat així com amb l'elaboració d'una Agenda Urbana-Metropolitana Espanyola:

  1. Reconeixement del fet metropolità a l'estat espanyol.
    Adaptar la legislació bàsica estatal a la realitat urbana metropolitana, sobretot a la Llei de Bases de Règim Local i a la Llei Reguladora d'Hisendes Locals. Assegurar que els diversos programes i polítiques de l'Administració General de l'Estat reconeguin l'existència de les metròpolis i les seves figures institucionals de cooperació i les tinguin en compte tant en la configuració normativa, com programàtica i financera.
  2.  Millora i enfortiment dels instruments de cooperació territorial.
    Revisar la Llei Reguladora de Bases de Règim Local i d'Hisendes Locals per tal de crear incentius a la cooperació intermunicipal, especialment en àmbits metropolitans, ja que només amb permetre la mancomunació i altres figures instrumentals no és suficient per a la seva creació i manteniment. Aquests incentius, sobretot, se centrarien en permetre les transferències directes a les figures consorcials i mancomunals, per a que poguessin fer polítiques des de la perspectiva metropolitana.
  3.  Adaptació de l'organització territorial a la realitat supramunicipal/metropolitana.
    Flexibilitzar la legislació del règim local en relació a la possibilitat de redistribució de competències, funcions i recursos fiscals de les administracions locals, tant ajuntaments, com diputacions, entitats locals menors, etc., amb la finalitat de facilitar que les CCAA puguin establir plantes d'organització territorial adaptades a les realitats urbanes, especialment, tant en el cas de les conurbacions, àrees metropolitanes o similars que es creïn, com en el dels petits municipis. Incentivar la planificació territorial i l'ordenació del territori, amb cooperació de les comunitats autònomes, especialment d'aquells àmbits territorials que impliquin més d'una comunitat.
  4. Ampliació de les opcions de finançament tributari.
    Adaptar la Llei d'Hisendes Locals per tal que prevegi la possibilitat que les administracions locals supramunicipals, en especial les àrees metropolitanes i similars que es creïn, puguin disposar de participació directa en els tributs de l'Estat i altres fons de finançament pròpies, en funció de les seves competències i dels serveis que prestin a escala supramunicipal.
  5. Especial atenció a les infraestructures de mobilitat.
    Per poder encaixar la infraestructura ferroviària en els sistemes metropolitans de mobilitat, fer efectius els traspassos integrals dels sistemes de Rodalies Renfe millorant substancialment la planificació integrada dels diferents sistemes de mobilitat. Millorar o fer efectiu el finançament ja previst per llei als consorcis de transport metropolitans.
  6.  Impuls d'una Agenda Metropolitana Espanyola.
    Molts dels reptes que demana afrontar l'Agenda Urbana Espanyola requereixen de la col·laboració intermunicipal, especialment en el cas de les àrees i regions metropolitanes. Per tal que les metròpolis espanyoles puguin disposar de directrius i d'incentius a la cooperació intermunicipal en l'aplicació de l'agenda urbana, seria de gran utilitat l'elaboració d'una Agenda Metropolitana Espanyola, adaptada als temes i reptes que són propis d'aquesta escala, perquè estableixi un marc d'actuació i guia per la cooperació entre els seus agents. Així com, posteriorment, l'elaboració d'un programa que fomenti els processos de localització d'aquesta agenda metropolitana.

Les mesures indicades han estat extretes del Compromís Metropolità 2030, el nou pla estratègic per a la ciutat dels 5 milions, i del llibre Metrópolis sin gobierno. La anomalía española en Europa, de la Mariona Tomàs, professora agregada Serra-Húnter del Departament de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, com a editora i autora, i amb la participació, entre d'altres autors, del Marc Martí-Costa, cap d'Àrea de Governança i Polítiques Públiques de l'Institut Metròpoli, tots dos col·laboradors habituals del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies