El PEMB reivindica la mirada metropolitana per afrontar els reptes de la ciutat dels 5 milions
La necessitat d'abordar els grans reptes des d'una escala metropolitana i de continuar construint la ciutat dels 5 milions ha marcat el 18è Consell General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), celebrat al Parc Científic de la Universitat de Barcelona (PCB-UB). La trobada ha combinat la sessió anual de l'òrgan de govern de l'associació amb el lliurament de la III edició dels Premis Compromís Metropolità i una reflexió compartida sobre les infraestructures estratègiques de la metròpoli del futur.
Economia innovadora i inclusiva
Nivells de renda suficients
Emergència ambiental i climàtica
Mobilitat sostenible i segura
Alimentació saludable
Cohesió territorial
Habitatge adequat
Vitalitat cultural
Durant la benvinguda institucional, el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, ha reivindicat el paper del Parc Científic com un dels principals ecosistemes de ciència i innovació de la ciutat i ha situat el PEMB com una peça clau per articular estratègies capaces de transformar el coneixement en serveis amb impacte social.
En la inauguració del Consell General, el president del PEMB, Jaume Collboni, ha reivindicat el moment actual com una nova etapa en l'evolució de la regió metropolitana, marcada pel paper determinant de la ciència i la recerca en la construcció de la «ciutat dels 5 milions». Collboni ha destacat que Barcelona i la seva regió estan consolidant una identitat vinculada a les ciències de la vida i al coneixement amb impacte, fruit d'apostes estratègiques impulsades durant les darreres dècades.
En aquest sentit, ha assenyalat que espais com el Parc Científic de la Universitat de Barcelona, el futur Campus Clínic o els projectes de desenvolupament a l'eix Besòs exemplifiquen aquesta aposta compartida per generar prosperitat i reduir desigualtats a escala metropolitana.
Durant el torn de preguntes, Collboni ha volgut posar en valor la contribució del PEMB a l'hora d'identificar i donar forma al concepte de la «ciutat dels 5 milions». Segons ha explicat, el Pla ha estat capaç de fer emergir una realitat metropolitana que requereix noves escales de coordinació en àmbits com l'habitatge o la mobilitat. El president del PEMB ha defensat avançar primer en els debats i els espais de col·laboració abans d'abordar possibles fórmules d'institucionalització d'aquesta realitat metropolitana.
Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Executiva del PEMB, Carol Recio, ha subratllat la importància del Pla com a espai de concertació entre els diferents actors de la quíntuple hèlix i com una eina imprescindible per afrontar els grans reptes compartits de la regió metropolitana. Recio ha identificat l'habitatge, l'alimentació i la resiliència climàtica com les principals prioritats del mandat i ha remarcat la necessitat de reforçar els espais de governança i els sistemes d'indicadors per disposar d'una millor fotografia de la realitat metropolitana.
El coordinador general del PEMB, Oriol Estela, ha repassat les principals fites assolides durant el 2025 i els objectius previstos per a aquest any. Entre els projectes destacats ha situat l'Agenda Compartida i el SUP4SUD, així com el procés de transformació de la governança del PEMB coincidint amb el 40è aniversari de l'oficina de coordinació. També ha anunciat l'impuls d'estudis de prospectiva sobre reindustrialització verda, resiliència i relacions urbà-rurals, i la voluntat de situar el relat metropolità en el debat de les eleccions municipals de 2027.
El Consell General ha aprovat per unanimitat la memòria d'activitats i el tancament del pressupost de 2025, així com el pla d'activitats i el pressupost corresponent a 2026.
III edició Premis Compromís Metropolità
La jornada ha acollit també el lliurament de la III edició dels Premis Compromís Metropolità, uns guardons que reconeixen iniciatives alineades amb els objectius del Compromís Metropolità 2030 i que contribueixen a impulsar una regió metropolitana més cohesionada, resilient i sostenible. En aquesta edició, el projecte Som Comunitats ha estat distingit en la categoria ‘Dimensió Metropolitana’, el Pla de Rehabilitació Extensiva de Sant Ildefons ha rebut el guardó de la categoria ‘Missions 2030’ i el Programa d'emprenedoria disruptiva de Neàpolis ha estat reconegut en la categoria ‘Aliances Estratègiques’.
Infraestructures estratègiques per a una metròpoli més resilient
La segona part de la jornada ha inclòs una taula rodona sobre les infraestructures estratègiques de la metròpoli del futur, moderada per la sotsdirectora del diari Ara, Carla Turró, i amb la participació de Maria Terrades, directora del Parc Científic de la Universitat de Barcelona; Pere Macias, comissionat per al traspàs integral de Rodalies, i Marta Morera, directora general d'Energia de la Generalitat de Catalunya.
Al llarg del debat, els tres ponents han coincidit en la necessitat d'abordar les infraestructures des d'una visió sistèmica i de llarg termini, entenent que la competitivitat i la qualitat de vida de la regió metropolitana depenen cada vegada més de la capacitat d'articular de manera coordinada els àmbits de la recerca i la innovació, la mobilitat i l'energia.
Una de les idees compartides ha estat que les infraestructures no poden entendre's només com a grans equipaments físics, sinó com a eines al servei d'un model de desenvolupament més resilient, sostenible i capaç de generar prosperitat. En aquest sentit, els participants han coincidit que els reptes actuals exigeixen una mirada metropolitana i una planificació estratègica que permeti anticipar necessitats futures i reforçar les interdependències entre sectors.
La directora del Parc Científic de la Universitat de Barcelona, Maria Terrades, ha reivindicat el paper de les infraestructures científiques i de recerca com un dels principals actius de la regió metropolitana i ha destacat el futur Campus Clínic com un projecte estratègic d'abast metropolità que permetrà consolidar Barcelona com un pol de coneixement i innovació de referència internacional. També ha subratllat que la captació i retenció de talent requereix disposar d'un sistema de mobilitat eficient i d'un subministrament energètic segur i sostenible.
Per la seva banda, Pere Macias ha defensat la necessitat de mantenir el ritme inversor en infraestructures ferroviàries i ha remarcat que la mobilitat del futur ha de posar l'accent en l'accessibilitat i en la connexió entre territoris. Així mateix, ha destacat la importància de la innovació tecnològica i de la recerca per donar resposta a reptes operatius i fer més resilient el sistema de transport.
La directora general d’Energia de la Generalitat de Catalunya, Marta Morera, ha posat sobre la taula el full de ruta que té el Govern per impulsar un canvi de model que passa per descarbonitzar el sistema elèctric. En aquest sentit, la directora general d’Energia ha manifestat que el Govern disposa de la planificació necessària per fer viable aquest canvi de model a través del desplegament de la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT) amb l’horitzó 2050. Aquesta prospectiva té l’objectiu de guiar la transició energètica de Catalunya cap a un model descarbonitzat i sostenible.
Entre les conclusions del debat, ha emergit la idea que els grans projectes estratègics que es desenvolupen a la metròpoli —des dels nous pols científics fins a la transformació de la mobilitat o l'electrificació de l'economia— evidencien la necessitat de reforçar la coordinació entre infraestructures i d'impulsar una governança capaç d'abordar els reptes des d'una perspectiva integrada.
Els participants també han coincidit que la sostenibilitat, l'eficiència i l'optimització dels recursos han de ser criteris centrals en la presa de decisions. En aquest sentit, s'ha posat de manifest que la transició cap a una metròpoli més resilient no passa únicament per construir noves infraestructures, sinó també per fer-ne un ús més eficient, reduir consums i aprofitar millor els recursos disponibles.
La taula ha conclòs amb una idea compartida: els grans reptes del futur només es podran afrontar des de la col·laboració entre administracions, el món de la recerca, els operadors de les infraestructures i la resta d'agents econòmics i socials, en una escala que cada vegada és més clarament metropolitana.
Fotos: Edu Bayer