El PEMB participa en un intercanvi d'experiències al voltant de la planificació estratègica amb l'Institut de Planificació i Desenvolupament de Praga

Per què és important seguir apostant per la planificació estratègica? I com responem les preguntes crítiques: què ha de ser aquest instrument? Per què i per a què? Per a quin territori? Com s'ha de fer? Qui s'hi ha d'implicar? Són les qüestions que el coordinador general del PEMB ha tractat de respondre durant la seva primera intervenció. Estela ha destacat la importància de comptar amb una estratègia a l'hora de gestionar adequadament les diverses transicions que vivim actualment: demogràfica, territorial, energètica, de mobilitat, econòmica i de governança, i ha compartit les lliçons apreses durant 30 anys de planificació estratègica a la ciutat i a la metròpoli de Barcelona. Quines són? És important tenir una organització estable i un equip implicat en l'objectiu; la col·laboració entre diferents actors és indispensable i cal treballar d'entrada amb aquells que volen contribuir; prototipar processos, eines i solucions és clau a l'hora de fer planificació estratègica; cal ajustar les expectatives en termes de participació; és important ser transparent durant el procés i rendir comptes sobre com s‘avança i els resultats i per a això és clau la comunicació; i és imprescindible conèixer i donar a conèixer com els diversos actors del territori estan contribuint per tal de crear xarxa, generar sinèrgies, detectar oportunitats i no duplicar esforços o malbaratar recursos.

Durant la segona taula, Estela s'ha centrat en explicar el Compromís Metropolità 2030, el nou pla per a la ciutat dels 5 milions: com s'ha elaborat i implicat a la resta d'actors metropolitans mitjançant el procés Barcelona Demà; quin ha estat el resultat i quines són les 8 missions que el conformen; i com es pretén desplegar-lo donant visibilitat al pla i als actors implicats, exercint de lobby metropolità i generant sinèrgies i innovació. El coordinador general del PEMB també ha posat exemples de noves eines com l'Oficina Conjunta de l'Alimentació Sostenible o el futur col·laboratori metropolità; noves aliances com el Fòrum Social Metropolità; i nous processos com les actuals col·laboracions que el PEMB té en marxa amb diversos departaments de la Generalitat de Catalunya; fruit totes elles d'iniciatives impulsades des del PEMB i altres actors col·laboradors.

A més, Oriol Estela Barnet també ha tingut l'oportunitat de conèixer de primera mà la feina duta a terme per l'IPR Prague i la seva Oficina d'Estratègies i Polítiques de Sostenibilitat.

Oriol Estela Barnet comparteix experiències amb l'equip de l'IPR Prague

L'Institut de Planificació i Desenvolupament de Praga (IPR Prague) és la principal unitat política de Praga en matèria d'arquitectura, planificació, desenvolupament, disseny i administració. El seu objectiu es contribuir al desenvolupament de Praga per a que esdevingui una ciutat més “sana, competitiva, forta i rica” i millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Per a això, l'IPR Prague du a terme diverses accions: elaborar documentació clau en matèria de planificació urbana, recopilar dades sobre la ciutat i elaborar informes i anàlisis al voltant de temes com el transport, les infraestructures, el paisatge, l'economia, l'espai públic, l'habitatge o la demografia.

Així doncs, planejament urbanístic i planificació estratègica (de la mà de l'esmentada oficina) formen part de les atribucions de l'Institut, de manera que coexisteixen ambdós equips en la mateixa institució. Com sol ser norma general, les diferències entre un planejament urbanístic que deriva en norma i un planejament estratègic de caràcter indicatiu generen certes barreres a la cooperació entre departaments, però el fet de compartir sistemes d'informació i un focus comú en diversos aspectes com la millora de l'espai públic, el desenvolupament d'infraestructura verda o el problema de l'habitatge (igual de prioritari que en el cas de Barcelona) obre oportunitats per a una major visió integrada.

Praga, d'altra banda, està conformada per 57 districtes amb els seus respectius representants electes i, al mateix temps, no compta amb una institució metropolitana. Un dels reptes fonamentals, doncs, és la coordinació de les estratègies en un marc d'alta fragmentació administrativa. És per aquest motiu que alguns dels plantejaments del Compromís Metropolità 2030 sobre la implicació d'actors en la construcció d'eines de governança de baix a dalt han despertat especial interès durant aquest intercanvi.