El Compromís Metropolità 2030 i el futur del Besòs protagonitzen una nova sessió de Diàlegs a la Riba del Besòs
Problemes com la crisi de l'habitatge, les desigualtats territorials o la transició ecològica només es poden abordar des d'una mirada metropolitana compartida. En aquest sentit, Jordi Amat, durant la presentació del seu nou assaig Les batalles de Barcelona (2025), ha reivindicat el llegat del Compromís Metropolità 2030 i la necessitat de continuar pensant la regió de Barcelona com una "ciutat de cinc milions" capaç de construir respostes col·lectives als grans reptes del present.
L’Ateneu Sant Roc de Badalona ha acollit una nova sessió dels Diàlegs a la Riba del Besòs amb motiu de la presentació del llibre Les batalles de Barcelona (2025), de l’escriptor i periodista Jordi Amat. L’acte, impulsat conjuntament amb Òmnium Barcelonès Nord i amb la col·laboració de la Fundació Ateneu Sant Roc, Fòrum Grama i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), ha reunit també l’arquitecta Carme Ribas, gerent del Consorci del Besòs entre 2018 i 2025. El periodista Oriol Lladó ha estat l’encarregat de conduir la conversa.
La trobada, celebrada al barri de Sant Roc, ha reivindicat el paper del Baix Besòs dins la realitat metropolitana i ha posat sobre la taula els relats i les representacions que han configurat la imatge de Barcelona durant els darrers cinquanta anys.
Durant la seva intervenció, Jordi Amat ha explicat que el llibre parteix d’una reflexió sobre la crisi de l’habitatge i la seva relació amb el model de ciutat. A través de la literatura, la música, la fotografia o el cinema, l’autor analitza com s’han construït els imaginaris col·lectius de Barcelona des del final del franquisme i com aquests han condicionat la manera d’entendre la ciutat.
Per la seva banda, Carme Ribas ha centrat la seva aportació en l’evolució del territori del Besòs i en les desigualtats històriques existents entre Barcelona i els municipis del seu entorn. Ha recordat el paper de les lluites veïnals en la construcció d’una mirada més àmplia de la metròpoli i ha destacat moments clau com el Fòrum de les Cultures de 2004 o la recuperació del riu Besòs, que van suposar una major inversió i una visió més metropolitana del territori.
La conversa també ha abordat els reptes actuals, especialment l’accés a l’habitatge. Segons Ribas, la transformació dels barris del Besòs evidencia la necessitat d’impulsar mecanismes de redistribució de la riquesa a escala metropolitana, una qüestió que encara no compta amb una resposta institucional prou sòlida.
En aquest context, Jordi Amat ha recordat el procés del Compromís Metropolità 2030, del qual va formar part com a comissari, i la proposta de pensar la regió metropolitana com una "ciutat de cinc milions d’habitants". L’autor ha subratllat que problemàtiques com la crisi residencial o l’emergència climàtica només poden afrontar-se des d’una mirada compartida entre municipis.
La sessió ha conclòs amb una mirada esperançadora sobre el futur del Besòs. Projectes com la transformació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, el desenvolupament de la Sagrera o la consolidació de nous pols universitaris al territori apunten cap a un nou relat per al Baix Besòs, basat en la seva capacitat de transformació i en la construcció d’un futur metropolità més equilibrat.
Amb aquesta nova sessió, Diàlegs a la Riba del Besòs continua generant espais de reflexió sobre els grans reptes de la metròpoli i sobre la necessitat de construir relats compartits que incorporin totes les realitats del territori.