Collboni destaca al Consell General del PEMB l’accés a l’habitatge i la reducció de desigualtats com a grans reptes metropolitans
El Consell General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) ha reunit prop d'un centenar d’assistents el 13 de juny al Canòdrom - Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica i actual seu de l’associació i ha posat sobre la taula els principals reptes i línies d’actuació per al futur de l’entitat i de la regió metropolitana de Barcelona. L’alcalde de la ciutat i president de l’AMB i del PEMB, Jaume Collboni, ha fet especial èmfasi en la necessitat de reduir les desigualtats, fent front principalment al repte de l’habitatge i també impulsant polítiques de transformació urbana a llarg termini. L’acte ha comptat amb la conferència de presentació del Pla de Barris i Viles de la Generalitat de Catalunya, anunciat recentment, a càrrec de Carles Martí Jufresa, Comissionat de la Generalitat per a l’impuls de les polítiques de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles.
Economia innovadora i inclusiva
Nivells de renda suficients
Emergència ambiental i climàtica
Mobilitat sostenible i segura
Alimentació saludable
Cohesió territorial
Habitatge adequat
Vitalitat cultural
Durant la seva intervenció, Jaume Collboni ha recordat que el PEMB va néixer com un instrument de planificació territorial amb una forta dimensió econòmica, que en gran part s’ha assolit, malgrat que aquest creixement no s’ha traduït en una reducció proporcional de les desigualtats socials. “El gran repte que tenim ara és transformar aquest creixement econòmic en un creixement inclusiu, fer habitable els nostres municipis, des del punt de vista de l’habitatge, de la sostenibilitat i l’adaptació al canvi climàtic”, ha afirmat.
El repte de garantir un creixement inclusiu
El president del PEMB ha subratllat que l’accés a l’habitatge s’ha convertit en la principal font de desigualtat actualment: “En els darrers 10 anys, el preu dels lloguers ha pujat un 70% a Barcelona, mentre que els salaris no han crescut en la mateixa proporció”. Són dades de l’Agència Catalana de l’Habitatge per al segon trimestre de 2024 en comparació amb 2014. Una realitat que també es trasllada a la resta de l’àmbit metropolità, on el lloguer ha augmentat un 62% en aquest període. Per això, la missió ‘Habitatge Adequat’ del Compromís Metropolità 2030 va ser una de les mesures prioritàries el 2024 i ho continua sent aquest 2025.
En aquest context, Collboni ha remarcat les polítiques públiques que s’estan impulsant per contenir els preus, com el topall als lloguers i la reducció del nombre de pisos turístics, així com la promoció d’habitatge assequible i la necessitat de mantenir l’impuls de polítiques transformadores de llarg recorregut.
El Consell General ratifica el full de ruta pel 2025
El coordinador general del PEMB, Oriol Estela, ha exposat les fites aconseguides aquest 2024, entre les quals destaca els avenços en el desplegament del Compromís Metropolità 2030 i les seves missions, la renovació de la pàgina web, la posada en marxa del procés de redefinició de la governança de l’entitat i la contribució a la dimensió metropolitana de la Capital Europea de la Democràcia. Així mateix, el Consell General ha ratificat el tancament de comptes de 2024 i el pressupost de 2025, així com els reptes que marcaran el full de ruta de l’associació per aquest any, compartits i aprovats fa un mes al Consell Rector.
Aprofitant l’assistència de gran part dels membres del Consell General, es van presentar tres dels projectes destacats que està portant actualment a terme l’oficina de coordinació. Aquests són el projecte CULTIVATE, que busca fomentar les iniciatives d'intercanvi d'liments i reduir el malbaratament alimentari; l’Agenda compartida per a la rehabilitació energètica justa d’habitatges; i el programa GreenInCities, centrat en solucions basades en la natura per a l’adaptació climàtica de les ciutats.
El Pla de Barris i Viles: una eina per a la transformació urbana
La segona part del Consell General ha comptat amb el comissionat de la Generalitat per a l’impuls de les polítiques de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles, Carles Martí Jufresa, que ha presentat els detalls del nou Pla de Barris i Viles de Catalunya, que torna a activar una eina que en el passat ja va demostrar la seva capacitat transformadora.
Segons Martí, el nou Pla de Barris i Viles té com a objectiu agrupar recursos econòmics i institucionals per actuar en àrees urbanes amb vulnerabilitats diverses, ja siguin nuclis antics en desús, polígons d’habitatge obsolets o entorns periurbans, entre d’altres. El programa aposta per una intervenció integral basada en el mètode Urban, que combina transformació física, atenció social i accions comunitàries, garantint així intervencions sostenibles en el temps.
Una de les novetats del nou pla és la seva flexibilitat: cada municipi podrà definir les àrees d’actuació segons les seves necessitats específiques, i les despeses subvencionables cobreixen un ampli ventall d’actuacions, exceptuant la construcció de nou habitatge. La durada dels projectes serà de cinc anys, assegurant així un recorregut suficient per consolidar els resultats sense dilatar-los massa en el temps. A més, cada municipi podrà presentar una proposta en cada convocatòria, per tant, es podran presentar fins a cinc.
El comissionat ha remarcat que malgrat que el pla estigui pensat per tot el territori català, “acabarà tenint més pes en l’àmbit metropolità perquè és on la vulnerabilitat urbana és més elevada” i per això, “el treball interinstitucional serà clau”, ha afirmat.
