Barcelona i Melbourne s’alien per repensar el futur metropolità amb horitzó 2050
Aquest 16 d’abril ha arrencat el cicle ‘Diàlegs Barcelona Melbourne 2050’, una iniciativa estratègica organitzada pel PEMB conjuntament amb la universitat RMIT, que té la seva seu europea a Barcelona, i la Càtedra UPF-BR sobre Futurs Metropolitans. L’objectiu és connectar dues metròpolis que, tot i la distància geogràfica, comparteixen una escala similar —més de cinc milions d’habitants a les respectives regions metropolitanes— i reptes comuns com l’accés a l’habitatge, la crisi climàtica, la mobilitat o la cohesió social.
La sessió inaugural, titulada ‘Urban Play, Regenerative Futures and Social Innovation’ i centrada en la innovació urbana participativa, ha comptat amb la intervenció de Troy Innocent, director del Future Play Lab de la universitat RMIT, que ha presentat el joc com una eina útil per activar la participació ciutadana i imaginar futurs urbans alternatius.
Durant la benvinguda institucional, el coordinador general del PEMB, Oriol Estela, ha destacat que el propòsit del cicle és “explorar com nous enfocaments d’innovació urbana poden ajudar-nos a imaginar i donar forma a futurs metropolitans més regeneratius i inclusius”.
El joc com a resposta als grans reptes urbans
L’expert australià planteja que, davant la crisi climàtica i el creixement demogràfic —Melbourne podria arribar als 8 milions d’habitants el 2050—, la ciutadania sovint cau en la paràlisi o l’ansietat. Innocent defensa que els jocs de rol urbans o els processos especulatius permeten a la ciutadania “viure” futurs possibles i, per tant, imaginar-los millor, ja que:
- Desbloquegen la imaginació: Faciliten la creació de futurs alternatius mitjançant experiències immersives i jocs de rol.
- Generen agència i esperança: Passar de la teoria a l’acció lúdica permet a la gent sentir que pot transformar el seu entorn.
- Constitueixen espais de diàleg segur: El caràcter lúdic genera un context on abordar temes complexos com la mobilitat o la incertesa democràtica, allà on fallen els mètodes convencionals.
‘Reworlding’: reimaginar el programari de la ciutat
Un dels conceptes centrals de la sessió ha estat el de reworlding, que Innocent utilitza per descriure processos de canvi incremental que reconnecten persones i territori sense haver de començar de zero. “No es tracta d’esborrar la ciutat i començar-la de nou, sinó de treballar amb els materials que tenim per reimaginar-la”, explica. A més, el responsable del Future Play Lab convida a desplaçar la mirada de les infraestructures físiques cap al “programari” social: “La ciutat està feta de xarxes socials, cultura de carrer i històries. El joc ens ajuda a entendre-les”.
A través de pràctiques, com passejades urbanes, disseny participatiu o jocs de rol en viu, el reworlding permet generar experiències immersives que connecten les persones amb el seu entorn i amb futurs possibles.
Aquesta metodologia s’inspira en les tesis que Donna Haraway presenta al seu llibre Staying with the trouble, on advoca per una construcció del demà que no es limiti a la intervenció humana, sinó que integri activament els ecosistemes i el llegat indígena, un component essencial que configura l'ADN de Melbourne. Mitjançant aquest tipus de pràctiques, com ara el projecte de barri regeneratiu experimental desplegat en aquesta ciutat, la societat civil adquireix noves destreses de cooperació per projectar l’escenari del 2050.
Barcelona i Melbourne, aliades naturals
La finalitat d’aquesta trobada és reforçar els vincles entre les institucions de l’ecosistema d’innovació de Barcelona i els seus homòlegs a Melbourne per generar un coneixement compartit que alimenti la planificació metropolitana catalana. Les dues ciutats comparteixen un perfil similar en escala, tenen ports de referència mundial i s’han consolidat com a hubs de coneixement després de grans transformacions olímpiques.
En la seva intervenció inicial, Tallulah Forrest, representant de RMIT Europe, ha recordat que Barcelona acull la seu europea de la universitat des de fa 13 anys precisament per les “similituds i sinergies entre les dues ciutats”, especialment en àmbits com el disseny, l’arquitectura, les indústries creatives, les tecnologies emergents, la sostenibilitat i la qualitat de vida. També ha posat en valor els tres anys de col·laboració amb el PEMB en temes com habitatge, alimentació, mobilitat o clima.
Per la seva banda, Toni Luna, director de la Càtedra UPF-BR sobre Futurs Metropolitans, ha subratllat que aquest tipus d’iniciatives serveixen per connectar el món acadèmic amb la pràctica professional.
Un cicle per generar coneixement compartit
Aquesta primera sessió teòrica i en línia tindrà una continuació pràctica el proper 22 de juny amb un taller de camp al districte 22@ de Barcelona, on s’aplicaran aquestes metodologies de disseny de jocs en l’espai públic.
El cicle de diàlegs continuarà al llarg de l’any amb tres sessions virtuals més centrades en l’estratègia metropolitana, la regeneració urbana i els districtes d’innovació.
- 18 de juny: La construcció de l’estratègia 'M2050 Vision', amb Phoebe Harrison, responsable d’Estratègia Visió 2050 a l’Ajuntament de Melbourne.
- 10 de setembre: Col·laboració multiactor en la regeneració urbana, amb Alison Whitten, directora del Systems Lab a Regen Melbourne.
- 26 de novembre: Districtes d’innovació de Melbourne, amb Tom Bentley, vicepresident d’Estratègia i Impacte Comunitari de l’RMIT.
Com a resultat final, es publicarà un informe que recollirà les lliçons apreses i les experiències compartides entre Barcelona i Melbourne, amb l’objectiu que puguin servir d'inspiració per a la governança i el desenvolupament de la Barcelona metropolitana del 2050.