Un petit tast de la setmana laboral de 32 hores: l'experiència de l'oficina de coordinació del PEMB durant la Time Use Week 2024
- David Rodríguez - Secretari tècnic del PEMB
- 26-11-2024
- 282 Lectures
És possible reduir la jornada laboral mantenint el sou sense comprometre la productivitat? Aquesta és una pregunta que recurrentment apareix a l'agenda pública. Si als anys noranta del segle passat la setmana laboral de 35 hores instaurada a França va ser objecte d'atenció, ara és el debat sobre la possibilitat de fer setmanes laborals de 4 dies (32 hores setmanals) el que ha anat guanyant protagonisme. Com a part positiva d'adoptar una setmana laboral de quatre dies s'han citat aspectes emocionals, però també de productivitat i fins i tot de sostenibilitat ambiental. Això ha fet que en diversos països s'hagin realitzat proves pilot per avaluar-ne la factibilitat, incloent Espanya, on el Ministeri d'Indústria ha patrocinat una iniciativa que ha implicat 41 empreses.
L'interès que tenim per iniciatives com aquesta des del PEMB és doble. Per una banda, encaixa molt bé amb reptes plantejats a la missió 'Nivells de renda suficients' del Compromís Metropolità 2030. Per altra banda, com a centre de treball, també ens interessa veure quines implicacions pot tenir a la pràctica i l'impacte que pot tenir tant en la productivitat com en el benestar de les persones que hi treballen.
En el decurs dels darrers anys hem anat adoptant mesures que van en aquesta direcció, en bona part per situacions sobrevingudes, però també en part de manera més proactiva. Així, per exemple, ja fa temps que apliquem la combinació d'horari sincrònic i asincrònic entre els equips, hem consolidat la possibilitat de teletreballar una part important de la setmana laboral, i les polítiques de desconnexió digital són més estrictes del que fixa la normativa.
La Time Use Week d'enguany, promoguda per la Time Use Initiative (a la qual hi estem adherits), ens va proporcionar l'oportunitat de poder testejar alguna iniciativa encaminada a la conciliació i a la reducció de la jornada laboral. Entre les activitats destacava la possibilitat de realitzar accions demostratives a partir d'un catàleg d'opcions. En el nostre cas, i tenint en compte que ja tenim en vigor la resta d'accions proposades, ens vam acabar decantant per fer una prova pilot de setmana laboral de 32 hores, essent una de les dues entitats que hi vam participar.
Representants de les entitats participants a la Time Use Week 2024
Plantejar-se una iniciativa d'aquestes característiques és un repte, especialment si es vol anar més enllà de la mera declaració d'intencions o d'un exercici de voluntarisme. Sent conscients de les limitacions de l'exercici, circumscrit a una única setmana i en una organització on el punt de partida és més favorable que el que podria existir en una organització-tipus, volíem intentar extreure algunes conclusions sobre l'experiència i, sobretot, aprenentatges d'aquelles coses que havien funcionat, però també d'aquelles que no.
Abans de donar la confirmació, vam comprovar en el calendari que es tractava d'una setmana estàndard per nosaltres. Malgrat que sí teníem dues activitats programades de certa entitat la setmana anterior i la posterior a la TUI, aquella setmana no teníem activitats externes. Tampoc hi havia viatges o desplaçaments, o terminis de lliurament, dos aspectes que podien contaminar en part l'anàlisi.
Vam informar a tota la plantilla amb tres setmanes d'antelació, per tal que ho tinguessin en compte a l'hora de programar reunions o activitats en les que tinguéssim el control de l'agenda. Aquí va ser on es va generar el primer dubte: setmana de quatre dies amb jornada diària de vuit hores o setmana de cinc dies amb jornada diària de 6,4 hores? Es tracta d'un debat interessant perquè, en funció de l'edat o del tipus d'estructura familiar, les preferències poden anar en una o una altra direcció. Pel moment, vam deixar llibertat a les persones treballadores perquè escollissin quina de les dues opcions agafaven, restringint però el dia lliure si s'agafava la setmana de 4 dies, que vam fixar en divendres.
En el correu es demanava explícitament ajustar la jornada setmanal a les 32 hores, llevat de casos en els que, per activitats programades on no teníem marge de maniobra, això podia suposar acabar fent més hores. La raó d'aquest petició és que volíem testejar si una reducció de 37,5 hores a 32 hores podia ser fàcilment absorbible per un millor ús del temps, o si pel contrari era molt difícil o directament impossible l'ajustament.
Posteriorment a l'acció vam demanar d'omplir una enquesta de valoració, preguntant pel nombre d'hores efectivament realitzades, si la reducció horària havia suposat renunciar a tasques i, en el cas d'aquelles persones que no van poder ajustar-se a les hores, quins van ser els motius. L'enquesta fou anònima i, per aquest motiu, no es va preguntar cap tipus de dada sociodemogràfica. La pràctica totalitat de la plantilla la va contestar.
Dels resultats de l'enquesta surten una sèrie de dades prou interessants:
- No existeix un consens en com articular aquesta setmana de 32h, però sí hi ha una preferència per la setmana de 4 dies. La meitat de les persones van fer la jornada de 4 dies, de dilluns a dijous. Una part de la resta haurien desitjat fer-la, però per compromisos ja adquirits es van veure amb l'obligació de fer-la completa.
- Si la setmana laboral de 32 hores s'acabés implementant de manera definitiva, la majoria de respostes es decantaven per una jornada de 4 dies a la setmana, com a mínim una part de l'any.
- A la pregunta de quantes hores es van acabar realitzant, la meitat va declarar haver-ne fet 32, però gairebé tota la resta en va declarar entre 32 i 35.
- Algunes de les persones que van afirmar haver complert les 32 hores van declarar haver tingut problemes per ajustar-s'hi, havent de posposar tasques importants, però no urgents, per a la setmana següent. Per altra banda, una part important de les persones que van fer més de 32h va ser degut a compromisos ja programats (reunions sobretot) i no recalendaritzables. Només un terç de les respostes apuntava a motius sobrevinguts per justificar el temps extra.
- La setmana de 32h és viable únicament amb un treball important de millora de gestió del temps i priorització de tasques. En canvi, si la reducció fos a 35 hores setmanals, la meitat de les persones enquestades apunten que seria factible amb canvis menors.
Aquesta experiència puntual ens ha servit per veure que hi ha potencial per reduccions del temps de treball mitjançant una millor gestió del temps a la feina, però també una millor planificació. En aquest sentit, aquesta percepció també apareix en l'avaluació de riscos psicosocials que periòdicament hem de realitzar. És un camp en el que encara ens queda força per treballar, especialment pel que respecta a col·laboracions amb altres entitats, en un context en que cada cop treballem més en xarxa.
Consulta la resta d'articles de David Rodríguez al blog
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.