Un nou i repensat PDI: el PDI 2021-2030
- Nel·la Saborit - Gabinet tècnic del PEMB
- 21-11-2019
- 195 Lectures
El nou Pla Director d'Infraestructures del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (PDI) és el document de planificació que recull totes les actuacions en infraestructures de transport públic previstes al Sistema Integrat de Mobilitat de Barcelona (SIMMB) per un decenni, amb independència de l'administració i l'operador que les explota, segons la definició de l'òrgan que redacta el document, l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM).
Aquest nou document però, també serà hereu dels plans d'infraestructures que el precedeixen, centrats en Barcelona o en la seva metròpolis. Pel que fa a la planificació d'infraestructures de transport a la regió metropolitana de Barcelona ens podem remuntar fins a la revisió del Pla Cerdà del 1863 i el seu llibre “Teoría del Enlace del Movimento de la Vías Marítimas y Terrestres”. En aquesta revisió, Cerdà va incloure una proposta de xarxa ferroviària i d'infraestructura portuària al Pla d'Eixample original. Un cop desenvolupada en major o menor mesura la idea d'Ildefons Cerdà, no va ser fins l'any 1963, 100 anys després, que l'Ajuntament de Barcelona va elaborar el Pla d'Urgència per a la millora del transport a la ciutat i és l'any 1966 quan l'Ajuntament de Barcelona rebateja i amplia aquesta planificació amb un Pla de Metros, que tindrà diverses edicions: 1966, 1971, 1974 i 1984. Aquests plans s'havien centrat en el desenvolupament de la infraestructura ferroviària urbana i suburbana, i hem de remuntar-nos a l'any 1996 per trobar el primer pla d'infraestructures, l'anomenat Pla Intermodal de Transport de 1996, que ja inclou altres propostes per al desenvolupament d'infraestructures per als diferents modes de transport.
L'any 1997, amb la creació de l'Autoritat Metropolitana del Transport, les administracions, les gestores i les operadores del transport de la regió metropolitana, es va posar de manifest que la mobilitat i el transport suposaven un dels vectors de flux del metabolisme urbà, per la qual cosa calia tractar-lo en totes les seves escales: barri, local, supramunicipal, metropolità, i més enllà, regional, nacional i internacional. Amb aquesta aposta de creació de la perspectiva metropolitana de la mobilitat, es va començar a redactar el primer Pla Director d'Infraestructures de la Regió Metropolitana de Barcelona. Des aquell moment fina ara, la Regió Metropolitana i el seu entorn de Sistema Tarifari Integrat ha posat en marxa tres PDI's: el Pla Director d'Infraestructures 2001-2010, l'Avanç del Pla Director d'Infraestructures 2009-2018 i el Pla Director d'Infraestructures 2011-2020.
El PDI 2001-2010, i en major mesura el PDI 2011-2020, són fills dels anys de gran bonança econòmica, de bombolla de despesa pública i de bogeria pel desenvolupament de noves infraestructures en detriment de la millora i la reforma. És per això que, sobretot el darrer PDI, el programat per al 2011-2020, queda com un pla fallit. És precisament aquesta fallida la que ha obligat a les administracions a repensar com articular el proper Pla Director d'Infraestructures i és per aquest motiu que des de l'Autoritat Metropolitana del Transport, i des de la resta d'administracions, es vol començar un procés de redacció més participatiu i amb uns punts de partida clars.
Les línies clau d'aquest nou PDI 2021-2030 seran doncs: la transparència, el compromís de les administracions a realitzar una despesa per a unes determinades infraestructures, i, derivat d'aquesta segona, la redacció i aprovació d'una planificació més reduïda en propostes, però que seran molt més concretes i factibles i amb un pla pressupostari clar. A aquestes poques, però s'entén que claus i urgents propostes, es sumarà un altre llistat de mesures secundàries que no tindran cap pressupost associat i que seran desenvolupades segons les necessitats i context econòmic del moment. És per a això que aquest nou PDI és un pla repensat, ja que és el primer pla d'infraestructures del transport que estarà vinculat a un pressupost i en el que les accions a desenvolupar tindran una jerarquia segons la prioritat atorgada.
A més a més, i tal com es va explicitar per part de l'ATM el passat 29 d'octubre a la jornada organitzada amb el Col·legi de Camins Canals i Ports de Barcelona “El PDI a debat”, les línies generals que s'empraran per a aquesta priorització d'infraestructures seran: la lluita contra l'emergència climàtica (increment de l'eficiència del transport), l'augment de la qualitat de l'aire (reducció de contaminants atmosfèrics i acústics) i la millora dels entorns urbans (qualitat urbana i accessibilitat).
Bé, des d'aquí només desitjar que tots els bons propòsits arribin a bon port i que totes les administracions vetllin per la millora conjunta de l'entorn metropolità. Des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ens posem al servei de qualsevol administració, organisme o agent de la regió metropolitana, per tal d'ajudar i aplanar el camí en aquesta tasca de facilitació d'acords, tal i com hem vingut fent amb els diversos projectes en relació a la concertació i priorització d'infraestructures que hem desenvolupat en els darrers anys. Ja que des del PEMB entenem que és important que no només les administracions, sinó també la societat civil, el sector privat i els professionals entre d'altres, estiguin presents a l'hora d'acordar un relat i una priorització en les infraestructures de la regió metropolitana de Barcelona.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.