Per què les ciutats tenen un paper decisiu en l'alimentació sostenible?
- Marc López-Forn - Gabinet Tècnic del PEMB
- 26-04-2017
- 147 Lectures
Quin és el paper que han de jugar les ciutats en l'alimentació sostenible? Com podem contribuir a aconseguir sistemes agroalimentaris sostenibles, inclusius, segurs i diversificats com demana el Pacte de Milà?
Per tal de resoldre aquestes qüestions i per celebrar la capitalitat de ciutat sostenible, l'Ajuntament de València ha organitzat diversos esdeveniments com el que va tenir lloc durant els dies 20 i 21 d'abril a la Universitat Politècnica de València amb el lema Diàlegs sobre nutrició i sistemes alimentaris sostenibles.
El simposi consistia en una sèrie de conferències, panels, plenaris i tallers, orientades a formular i debatre propostes de política alimentària que enriquiran la propera cimera de ciutats del Pacte de Milà que tindrà lloc també a València entre el 19 i el 21 d'octubre del 2017.
Com que l'ajuntament d'aquesta ciutat comptava amb el suport de la FAO per organitzar aquest simposi, una de les qüestions nuclears fou els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Malgrat les crítiques com, per exemple, que els ODS poden ser entesos com a conseqüència del fracàs de compromisos anteriors -els Objectius del Mil·lenni-, o al redactat d'alguns dels seus indicadors que, sota una retòrica difícil d'entendre, s'amaga la intuïció que no es podran assolir els objectius, es reconeixen els ODS com “l'acord més important que la humanitat ha firmat mai”[1].
Resumir en aquestes línies totes les idees que sorgiren durant els dos dies és impossible, però considero rellevant assenyalar que, en general, es feia més èmfasi en la necessitat que l'agricultura fos sostenible que no pas en el fet que les ciutats ho haguessin de ser.
Pot semblar anecdòtic però és una reflexió rellevant per diversos motius. El més important és que no se li pot exigir només a l'agricultura que sigui sostenible. Tenint en compte que, segons les previsions demogràfiques, l'any 2055 hi haurà aproximadament 2.000 milions de persones més, i que més de dues terceres parts de la població mundial viurà en ciutats, el que hauria de ser prioritari és que les ciutats siguin sostenibles. Si només es parla d'agricultura sostenible, es pot perdre de vista i oblidar reclamar que la ciutat també ho ha de ser.
En qualsevol cas, existia cert consens en els grans objectius:
- Reconèixer el dret a les persones de disposar d'una alimentació segura i saludable: només es podrà aconseguir desmercantilitzant l'alimentació i incorporant-la com un dret a les constitucions dels països. Arturo Angulo, el representant d'Espanya a la FAO, posava com a exemple Guatemala que va perdre un judici referent al dret a l'alimentació.
- Assolir sistemes alimentaris més sostenibles: cal enllaçar-los amb els principis de l'economia circular perquè amb una població mundial creixent i una escassetat de recursos naturals, necessitem un sistema regeneratiu enlloc d'extractiu.
- Reduir el malbaratament alimentari: una tercera part dels aliments que es produeixen al món es fan malbé o es malbaraten abans de ser consumits.
- Sobirania alimentària a través de la producció i el consum local. Per menjar d'una manera sana i conscient cal preguntar-se d'on vénen els productes que consumim, com s'han elaborat, qui els ha produït i en quines condicions i finalment el preu que tenen.
- Lluitar contra la malnutrició en totes les seves formes, des de la fam al sobrepès. Hi ha 795 milions de persones amb dèficits nutritius crònics mentre 1.400 milions de persones pateixen sobrepès.
- Assegurar una vida digna dels productors agrícoles, fet que enllaçaria amb assegurar el relleu generacional a l'agricultura que, de moment, és residual. S'ha de passar d'una agricultura de subsistència a una agricultura digna.
Des del PEMB estem treballant per satisfer les grans agendes internacionals com el Pacte de Milà, fent nostres els objectius d'assolir sistemes alimentaris més sostenibles i guanyar sobirania alimentària.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.