L'RMB, capital global de l'humanisme tecnològic

Metròpoli Intel·ligent

L'humanisme tecnològic representa l'aposta per un avenç de les tecnologies i la innovació que es comprengui des de la centralitat de l'humanisme i les necessitats de les persones. En aquesta peça, introdueixo aquest concepte aplicat a les ciutats que, en els nostres temps, representen els majors laboratoris d'innovació ciutadana. La centralitat que està adquirint l'espai digital, accelerada després de l'esclat de la pandèmia, demana una major reflexió sobre la consciència dels riscos de seguretat que comporta aquesta nova esfera, que al seu temps reclama més pedagogia per a la conformació d'una nova ciutadania digital que mantingui els principis de l'humanisme tecnològic. 

Humanisme Tecnològic

Crec fermament que la ciutat metropolitana de Barcelona té el potencial necessari per a liderar el debat sobre l'humanisme tecnològic. El seu entramat geogràfic, la feina feta en els últims anys, l'ecosistema emprenedor i la seva vocació de ciutat metropolitana són les principals raons que destaco. Per fer-ho possible, en l'article proposo tres missions: col·laboració, aliances i enfortiment. Necessitem una autorregulació de la ciutadania, tant a nivell individual com corporatiu; necessitem una aliança ciutadana-corporativa, publicoprivada entre governs (locals, regionals, estatals i supranacionals) i les grans forces de pensament i representació polítiques, amb les corporacions globals; i, per últim, necessitem avançar en l'enfortiment normatiu global, en una nova governança de l'ecosistema digital global.

La capacitat de Barcelona per liderar el debat sobre humanisme tecnològic en clau metropolitana

Les ciutats porten sent, des de fa uns anys, els nous laboratoris d'innovació. I les àrees metropolitanes generen un efecte multiplicador a les capacitats de les ciutats. Més enllà de la proposta de les smart cities, la realitat natural de les ciutats com a espais de gran concentració de població, idees, empreses i institucions, amb normes més flexibles que en altres nivells d'organització, amb un contacte més participatiu i proper a la ciutadania es presenten com a escenaris perfectes per a l'inici d'una revolució estructural i infraestructural com demanen els avenços tecnològics. Ciutats com Songdo, Toronto, Amsterdam o Tampere ja han mostrat les viabilitats de les ciutats com a espais on la tecnologia pot experimentar la seva disposició a les necessitats humanes, però hem de fer un pas més endavant.

La Barcelona metropolitana ha d'impulsar aquest debat com a capitalitat global de l'humanisme tecnològic. L'àrea metropolitana barcelonina presenta uns atributs únics i singulars que permeten posicionar la metròpoli com un centre d'innovació, d'intercanvi i de debat entre idees i propostes de tots els sectors. L'Humanisme Tecnològic com a proposta transversal per a la ciutat és una oportunitat per la ciutat comtal que no podem deixar perdre. A continuació, exposaré els principals atributs que fan a Barcelona la metròpoli idònia per esdevenir capital global de l'humanisme tecnològic.

Entremat geogràfic de la regió metropolitana

Com a capital de la Mediterrània i situada a prop dels Pirineus, la situació geogràfica de la regiò metropolitana barcelonina es troba en un punt d'intersecció entre Europa i Àfrica, entre el mar i la muntanya, entre la ciutat i el camp. Una metròpoli a prop de tot i propera a tothom. En paraules de Josep Vicent BoiraBarcelona, dins la regió euromediterrània, forma part d'una regió urbana dinàmica i entrellaçada, ben connectada, més sostenible i al servei de les persones.

El Port de Barcelona, la Zona Franca, l'Aeroport del Prat, el Mobile World Congress, la Fira de Barcelona, la confluència d'espais amb la Via Laietana i el seu enorme potencial (amb els edificis de Correus, CCOO, UGT ...), l'Estació de França i l'alliberament de la via fèrria, així com el futur parc científic de la Ciutadella i la UPF, els edificis del Pier 01 i 03, el districte 22@, el campus de la UPC o la zona de les Tres Xemeneies són alguns dels punts pioners i innovadors de la ciutat, que poden acompanyar aquesta vocació cap a la transformació de l'humanisme digital de la metròpoli. Però el que també hem d'entendre és que la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, l'Aeoroport del Prat, el Tecnocampus de Mataró, el Parc Tecnològic del Vallès, el Parc Agrari del Baix Llobregat, La Maquinista o la Zona Universitària de Bellaterra han de ser compresos com a fronteres de la Gran Barcelona Metropolitana.

Factors com aquests evidencien la fortalesa d'un model urbà capaç de convertir la metròpoli en capital de la mediterraneïtat digital i, des d'aquesta fortalesa, aspirar a compartir el lideratge global de l'humanisme tecnològic amb una altra xarxa de ciutats del món. En aquest sentit, hem de creure i apostar per l'establiment d'una aliança metropolitana que segueixi, en termes territorials, una lògica lineal, en xarxa i menys centrípeta. El sentiment de pertinença i identificació que promou una franja de naturalesa lineal contribuirà a reforçar el vincle entre tots els municipis metropolitans. En la mesura que ets línia i node, és més fàcil que siguis xarxa. Tenim un possible relat? Sincerament, crec que sí.


Humanisme tecnològic

No comencem de zero

Com assenyalava l'Anna Olsina, a The New Barcelona Post, «Catalunya ha estat sempre un país d'emprenedors. Malgrat haver perdut pes polític, continua tenint els centres operatius on té lloc la innovació i el desenvolupament». L'esperit comercial de la regió, sumat a la seva gran xarxa de centres d'investigació pioners de la regió barcelonina, fa de l'humanisme tecnològic, no solament una estratègia puntual, sinó un paraigua de pensament que engloba tots aquests actors i els posiciona en el debat sobre les qüestions relacionades amb la tecnologia, l'ètica i la nostra orientació cap al benestar i qualitat de vida de la ciutadania.

Hi ha un creixent interès per reconduir l'impacte tecnològic i canalitzar el desenvolupament digital de manera que la metròpoli pugui convertir-se en capital global de la mediterraneïtat digital. És una vocació des de la qual cal portar esdeveniments internacionals, promoure les col·laboracions publicoprivades i alinear-nos en un objectiu comú: aprofitar les potencialitats i els actius ètics i tecnològics de la gran Barcelona per convertir-la en fòrum de coneixement, seu física, node digital, hub d'innovació i aspirar, sense complexos, a ser capital global de l'humanisme tecnològic.

 En paraules, abans de la pandèmia, de Laia Bonet, tinenta d'Alcaldia d'Agenda 2030, Transició Digital, Esports, Coordinació Territorial i Metropolitana i Benestar Animal: «Barcelona pot aspirar a liderar part d'aquests debats transcendentals, alhora que continua impulsant el seu ecosistema digital per fer de la nostra metròpoli el lloc més estimulant, dinàmic i exigent per a la nova economia». Ara, en el context d'una pandèmia sense precedents, aquesta necessitat es fa més forta que mai.

Escoles de negoci d'alta reputació, un ric i divers sistema de recerca universitari, la vitalitat del nostre activisme sociotecnològic, així com l'efervescent capitalitat de startups o la capacitat d'atracció de grans inversions en coneixement, fan de Barcelona la metròpoli perfecta per a impulsar, de manera creativa, aquests debats ètics.

Ecosistema emprenedor

Barcelona és una de les metròpolis europees que més ràpidament està pujant en els rànquings d'inversió per startups. L'estil de vida de barceloní, el seu model urbà particular, la qualitat de vida, l'alimentació i serveis, i l'oferta cultural la fan un pol d'atracció de talent tecnològic únic a Europa. Segons l'informe State of European Tech, entre 2013 i 2018 la metròpoli va atraure més de 2.620 milions de dòlars en inversions de capital privat, sent la cinquena font de capital de risc d'Europa i situant-se per davant de Madrid, Dublín i Amsterdam.

 L'estudi Startup Hetmap Europe situava Barcelona com un dels tres millors hubs tecnològics d'Europa, juntament amb Londres o Berlín. Aquesta posició no és menor, ni aleatòria: és el resultat d'un esforç col·lectiu i d'anys de treball per la consciència compartida de la necessitat que la nostra regió única i singular.

Vocació de ciutat metropolitana

Tal com recull el nou Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), Barcelona aspira a la cooperació amb la resta de municipis de la regió metropolitana, com a via per encarar reptes com la sostenibilitat ambiental, poder servir a les necessitats de la ciutat real dels 5 milions de persones, les persones que realment habiten i treballen a la metròpoli barcelonina. També és la perspectiva que permet a Barcelona competir amb altres ciutats globals.

Les metròpolis poden i han de ser el laboratori cívic per a protagonitzar una revolució humanística que doni sentit cívic a les distòpies tecnològiques. No volem ciutats molt intel·ligents i poc humanes, sinó tecnologia al servei del projecte cívic de la ciutat.

L'humanisme tecnològic i la seva capacitat per a involucrar els principals sectors econòmics de la metròpoli (turisme, indústria, hubs logístics, acadèmia, investigació, emprenedoria…), sumada a la capacitat de generar una esfera de conscienciació i empoderament de la ciutadania en els aspectes digitals (fet que ja s'ha iniciat, per exemple, des de programes com STEAM BCN de l'Ajuntament de Barcelona), fan de l'entramat metropolità barceloní un espai únic on fer créixer i alimentar aquesta vocació de ciutat i territori.

Seu/Node/Capital 

En definitiva, la Barcelona metropolitana pot convertir-se en un fòrum global on s'estudiïn i s'assagin els drets de la ciutadania en qüestions sobre la privacitat de dades, els límits a les grans corporacions tecnològiques, la robòtica, la computació quàntica o el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial, entre altres. Europa corre el risc de ser el parc temàtic i geriàtric del món, si no ho som ara. L'ecosistema digital, polític i cultural de Barcelona és una oportunitat que necessita un relat que l'activi. Hem de recordar, també, que si la metròpoli de Barcelona no abraça aquesta idea, altres nuclis urbans poden capitalitzar-la. Deixar perdre aquesta oportunitat seria, a parer meu, un gran fracàs per a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Ens trobem, per tant, en un context en el qual es dibuixa una oportunitat perfecta per a aprofitar els actius de Barcelona i donar forma a la transformació digital, posicionant la metròpoli barcelonina com a líder global en humanisme tecnològic.

Missions

La metodologia de Mariana Mazzucato, basada en missions, permet posar-nos objectius concrets per a avançar en la consecució d'una Barcelona del Demà que inclogui tots els temes discutits i qüestionats en aquest document. En aquest sentit, i amb una voluntat de deixar molt clares les ambicions de la ciutat en la direcció de l'humanisme tecnològic, proposo tres missions:

1.   COL·LABORACIÓ. L'autoregulació de la ciutadania individual i corporativa. La pressió conscient i compromesa dels usuaris/usuàries, consumidors/es i ciutadania per a formular les seves demandes i limitacions efectives contra l'excés de poder de les corporacions pot ser un gran actiu en la conformació d'una ciutadania digital compromesa i participativa. En clau metropolitana, hem d'impulsar totes aquelles activitats, iniciatives i propostes que permetin generar una xarxa crítica, formativa i constructiva on la ciutadania prengui un rol líder en la conformació de les normes i del terreny de joc digital, que no deixi a ningú enrere i que empoderi digitalment els ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat metropolitana.

2.   ALIANCES. Una aliança ciutadana-corporativa, publicoprivada entre governs (locals, regionals, estatals i supranacionals) i les grans forces de pensament i representació polítiques, amb les corporacions globals. Una aliança per a garantir l'interès general i el bé comú que avui, lamentablement, no es pot garantir només des de la política democràtica. En aquest sentit, els recents manifestos de CEO i líders de l'economia digital, que advoquen per l'humanisme en el centre del desenvolupament tecnològic, em semblen esperançadors. Ens mereixem un millor reconeixement i entusiasme des de la política.

3.   ENFORTIMENT. Avançar en l'enfortiment normatiu global, en una nova governança de l'ecosistema digital global. En aquest sentit, les metròpolis globals, com Barcelona, poden jugar un paper decisiu per explorar i dissenyar models de governances democràtiques. Explorem, també, iniciatives com dotar-nos d'una «Constitució Digital Global» per als nous drets, però també noves responsabilitats que, com a ciutadania activa i participativa, hem de prendre per a construir, entre tots i totes, una nova ciutadania digital i tecnològica que recordi la centralitat de les persones a partir de la governança transparent i inclusiva.

Per saber-ne més pots trobar altres documents relacionats amb la metròpoli intel·ligent aquí, on també podràs consultar el paper original sencer d'aquest article.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +