Les comunitats energètiques: La transformació democràtica de l'energia
Davant l'emergència climàtica actual, les comunitats energètiques comencen a tenir un rol fonamental en la transició cap a la descarbonització. Promovent la participació ciutadana i un model descentralitzat, aquestes comunitats representen un model de cooperació efectiva i democràtica. Tot i que són una tendència en creixement, encara és necessari ajustar les normatives legals a les necessitats reals.
La urgència d'abordar l'emergència ambiental i climàtica ha col·locat al centre de l'escena la necessitat d'accelerar la transició cap a la neutralitat climàtica. En d'aquest context, i tal com es va concloure en la COP28 celebrada en les últimes setmanes a Dubai, la transformació del sistema energètic es posiciona com un dels punts centrals per avançar cap a una economia descarbonitzada.
En resposta a aquesta situació, el compromís de la societat i les diferents normatives –europees, estatals o locals– ressalten la necessitat de col·locar les persones al centre d'aquest procés. És d'aquesta manera que la població exerceix un rol central, liderant la transició i participant activament en la gestió dels recursos energètics de forma més eficient i sostenible.
En aquest escenari, les Comunitats Energètiques (CE) s'alcen com a actors fonamentals, impulsant i facilitant la participació ciutadana en la transició energètica. Les CE no només reforcen la descentralització del sistema energètic, sinó que també promouen la col·laboració activa de les persones en la gestió eficient de l'energia, aconseguint una transició més efectiva i democràtica.
La transició energètica i les CE
La transició energètica és un procés complex que busca canviar les fonts de generació i la gestió dels recursos energètics. Davant d'això, les comunitats energètiques pretenen donar a les persones un paper protagonista dins del sistema energètic perquè sigui més sostenible i accessible per a tothom.
En concret, i segons l'Institut per a la Diversificació i Estalvi d'Energia (IDAE), les Comunitats Energètiques són organitzacions on les persones participen de manera directa en la planificació i implementació de mesures per a la implantació d'energies renovables en la producció, consum i/o comercialització d'energia, així com en el desenvolupament de mesures d'eficiència energètica o de mobilitat sostenible. [1]
Així, La Federació Europea de Cooperatives d'Energia Ciutadana (REScoop), Friends of the Earth Europe, Rescoop.eu i Energy Cities, assenyalen que, mitjançant la promoció de la democràcia energètica, les comunitats energètiques possibiliten [2]:
- La reducció en l'ús de combustibles fòssils,
- La disminució del consum d'energia,
- La inversió en energies netes,
- L'afrontament de la pobresa energètica,
- El suport a l'economia local,
- La redistribució de la riquesa i
- L'enfortiment de les comunitats locals.
Aquest model, per tant, implica una governança cooperativa per a una transició justa i inclusiva. En convertir a les persones en 'prosumidores' (productores i consumidores) es busca canviar patrons de consum, fomentant consciència i responsabilitat. Generant energia de manera distribuïda, les CE aprofiten recursos locals per a disminuir pèrdues en la transmissió, contribuint així a la reducció de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH).
Tipologies de Comunitats Energètiques
Pel que fa a la seva classificació i d'acord amb la normativa europea, les Comunitats Energètiques Locals es poden dividir en dos tipus: les Comunitats d'Energies Renovables (CER) i les Comunitats Ciutadanes d'Energia (CCE).
Les CER són entitats jurídiques basades en la participació voluntària i autònoma de socis situats en les proximitats de projectes d'energies renovables. A més, la llei garanteix el dret de les persones consumidores a participar en aquestes comunitats, compartint i accedint a mercats energètics de manera democràtica i inclusiva. Les CER poden actuar en la implementació de projectes elèctrics, tèrmics o relacionats amb la mobilitat, sempre que l'origen energètic sigui renovable (IDMA, 2022).
D'altra banda, les CCE, són entitats basades en la participació voluntària i oberta de persones físiques, autoritats locals o petites empreses. El seu objectiu principal és oferir beneficis mediambientals, econòmics i socials, participant en diverses activitats del sector elèctric. A diferència de les CER, no requereixen proximitat geogràfica entre participants i projectes.
Aquestes dues figures comparteixen la mateixa aspiració: facilitar la participació col·laborativa per a maximitzar els beneficis derivats de la penetració d'energies renovables. A més, busquen fomentar l'eficiència energètica, així com gestionar i utilitzar l'energia amb la finalitat de reduir el consum i obtenir costos energètics més baixos.
Pel que fa a Catalunya, existeixen diverses normes que fixen el marc normatiu de la transició energètica. Dins d'aquestes, la Llei 16/2017, del canvi climàtic, estableix l'objectiu que almenys el 30 % de l'energia elèctrica renovable per a 2030 sigui distribuïda i participada, en la propietat o el finançament, per la ciutadania. Així mateix, altres reglamentacions locals busquen completar aquest objectiu i estableixen la necessitat d'incrementar la generació d'energia renovable. A més, es busca abordar els problemes de planificació territorial ineficient, introduint un principi de justícia social i mesures per a millorar l'acceptació social de projectes d'energies renovables i la participació en la generació d'energies renovables compartides en comunitats de propietaris.
Foto: Lídia Carbonell
El Compromís Metropolità 2030
La Missió d'Emergència ambiental i climàtica del Compromís Metropolità 2030 se centra en mitigar els efectes del canvi climàtic i assegurar un hàbitat saludable sobre la base d'una gestió sostenible dels recursos i la transició justa en el model energètic a la regió metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, la transició energètica és una palanca clau, que proposa la substitució progressiva de l'energia fòssil per fonts locals i renovables, la reducció del consum i la promoció de l'eficiència i autoproducció.
Dins d'aquest context i alineat amb el que planteja la missió, les comunitats energètiques són actors fonamentals per impulsar la transició energètica i, per tant, la missió. En aquest sentit, cal destacar alguns exemples de bones pràctiques de comunitats energètiques que s'estan duent a terme en el territori metropolità com Som Energia, la Comunitat Energètica de La Bordeta, Energia del Prat i la Cel de Caldes. Aquests projectes demostren diferents models d'implementació d'una comunitat energètica, a diferents escales territorials i amb diverses maneres de constituir-se, gestionar-se i finançar-se.
Foto: Laura Guerrero
Empoderant la Ciutadania
Les comunitats energètiques, per tant, es presenten com a solucions per a empoderar la ciutadania en la gestió energètica i reduir emissions de GEH. No obstant això, és crucial assegurar que aquestes comunitats son democràtiques i horitzontals. És important que les CE tinguin espais efectivament democràtics basats en l'horitzontalitat que garanteixin la presència, participació i representativitat d'aquells grups tradicionalment exclosos. En cas contrari, és possible que aquests projectes d'energia comunitària incloguin només a aquells grups socials amb un cert poder adquisitiu, els coneixements tècnics i el temps necessari per a costejar instal·lacions de generació d'electricitat (Amigos de la Tierra, 2023).
Així mateix, és necessari definir un rol clar per a les administracions públiques, que fins al moment és difús i no es troba regulat. En aquest sentit, els ajuntaments i altres administracions podrien involucrar-se en el procés de diverses maneres: facilitant tràmits i processos burocràtics, identificant possibles localitzacions o cedint terres, aportant tècnicament o funcionant com a canals de connexió amb la ciutadania.
En conclusió, les comunitats energètiques no només representen una resposta tangible a la crisi climàtica, sinó que també simbolitzen un nou paradigma de participació ciutadana en la gestió i producció d'energia. El seu enfocament descentralitzat, cooperatiu i participatiu permet abordar els reptes ambientals i climàtics, i també promoure l'equitat, la inclusió i la participació activa de la societat en la construcció d'un futur sostenible. La col·laboració entre les persones, institucions i entitats locals en aquestes iniciatives és essencial per aconseguir una transició energètica justa i eficaç que beneficiï a tothom, establint les bases per a un model energètic més equitatiu i sostenible.
[2] FRIENDS OF THE EARTH EUROPE, RESCOOP.EU y ENERGY CITIES, (2020): Community energy: A practical guide to reclaiming power, Friends of the Earth, REScoop.eu, Energy Cities. Enllaç
BIBLIOGRAFIA:
Albarracín, L. R. (2022). Necesidad de una transición energética justa con las personas y la naturaleza. Madrid: Documentos de trabajo nºespecial FC/Oxfam Intermón (4). Enllaç
Amigos de la tierra. (2023). Sin dejar a nadie atrás. Barcelona. Enllaç
Diputació de Barcelona. (2021). Guia per a l'impuls de comunitats energètiques amb perspectiva municipal
García, I. G., & Et al. (2022). Energy communities: descarbonization and descentralization of the energy system. 26th International congress on Project Management and Engineering., 1331 - 1339. Enllaç
IDMA. (2021). Comunidades Energéticas: aportaciones jurídicas para su desarrollo en España. Madrid. Enllaç
IDMA. (2022). Guía jurídica para la constitución de comunidades energéticas. Madrid. Enllaç
MITECO. (2020). El MITECO abre el proceso de consulta pública previa para el desarrollo de Comunidades Energéticas Locales. Enllaç
Ordeñana, E. A., Aguado Muñoz, R., & Zubero Beascoechea, I. (2022). Hacia una transición energética justa e inclusiva: la contribución de la economía social a la conformación de las comunidades energéticas europeas. CIRIEC- España, Revista de Economía Pública, Social y Cooperativa, 113 - 141. Enllaç
SomComunitats. (2022). Formas jurídicas para impulsar una comunidad energética. Enllaç
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.