L'alimentació compartida, un canvi de paradigma
Les sobretaules, les donacions de menjar, la redistribució d'excedents i les espigolades formen part de la definició de l'alimentació compartida, focus d'estudi del projecte europeu CULTIVATE
- Giulio Cappadona - Responsable del projecte CULTIVATE
- 10-07-2024
- 182 Lectures
Quan ha sigut l'ultima vegada que has menjat amb algú? Aquesta acció, que tenim absolutament normalitzada és en realitat un eix vertebrador de la nostra societat i del gènere humà. L'alimentació és el factor aglutinador que permet a un petit grup de persones parlar les coses i poder solucionar conflictes, desenvolupar idees i projectes o senzillament compartir estones amb amistats i família. El terme alimentació compartida vol recuperar aquests espais i també incloure totes aquelles accions que ens apropen a aquests moments. Així, l'alimentació compartida la trobem en una cuina col·lectiva on vàries persones preparen àpats per les qui no ho poden fer soles, la practica la gent que s'ocupa de recuperar donacions i redistribuir-les a les organitzacions que les repartiran a les persones que més ho necessiten. L'alimentació compartida inclou tant les accions relacionades amb la producció d'aliments, com els moments en què compartim coneixement i habilitats relacionades amb el menjar.
Foto: Edu Bayer
La importància de compartir el menjar
Com dèiem, l'alimentació compartida ha estat la base per la gestió de la comunitat i de la família. Tot i així, avui en dia, aquest concepte s'adapta a la creixent complexitat de les nostres relacions i comunitats, incloent-hi l'impacte de la tecnologia que és més present que mai en la nostra vida. Aquesta funció social i relacional té una aplicació natural en la integració entre comunitats diferents o entre individus; és una forma de valoritzar la cultura dels altres com la pròpia sense competir, permetent-nos conèixer els altres superant barreres culturals. Una altra funció és la de dignificar l'ajuda alimentària, transformant l'espai i el moment compartit en un moment social, no assistencial, al mateix temps que s'ajuda a acompanyar la soledat no desitjada, una situació cada cop més present en la nostra societat hiperconnectada.
Què és el CULTIVATE?
Precisament, l'alimentació compartida és el focus d'estudi del projecte europeu CULTIVATE, un programa de recerca finançat per la UE que té com a objectiu augmentar la consciència i el coneixement general del públic sobre les iniciatives per compartir aliments. Busca entendre què facilita o dificulta la seva pràctica, al mateix temps que promou la sostenibilitat, la inclusió i la resiliència en els sistemes alimentaris urbans i periurbans, mitjançant l'intercanvi d'aliments. La finalitat principal és recollir tota la informació acumulada i traduir-la en eines digitals que puguin ajudar els diferents actors de la cadena alimentària, l'administració pública i la ciutadania a conèixer millor l'alimentació compartida. Un altre l'objectiu és ajudar a ser prescriptors i impulsors d'aquestes iniciatives, així com generar marcs legislatius favorables. Per últim, el projecte busca coproduir coneixement sobre com transformar les dinàmiques de governança existents per promoure l'intercanvi sostenible d'aliments.
En el marc d'aquest projecte, el PEMB, com a representant de l'Ajuntament de Barcelona, col·labora amb vàries institucions acadèmiques, ajuntaments i iniciatives a nivell català i europeu per ajudar en el disseny d'una nova eina digital que serveixi tant a les administracions locals com a iniciatives incipients i també a la ciutadania. L'objectiu és entendre quines iniciatives formarien part del que anomenem alimentació compartida, però també ajudar als ajuntaments en la governança d'espais de confluència com poden ser els consells alimentaris locals, per una banda, i donar-los suport a l'hora d'identificar necessitats legislatives, per l'altra. La futura eina tindrà una base de dades de més de 200 ciutats i estarà en constant expansió.
Terra pagesa
Un dels actors que està participant en primera línia d'aquest programa és Terra Pagesa, un projecte pioner que facilita i fomenta la comercialització i el consum dels productes agroalimentaris de proximitat i de temporada provinents de la petita i mitjana pagesia de Catalunya. Terra Pagesa aposta pel circuit curt de comercialització, reduint els intermediaris entre qui produeix els aliments i qui els consumeix. L'únic intermediari és el comerç de la botiga de barri, la parada de mercat municipal i/o l'empresa de restauració col·lectiva.
Aquesta iniciativa facilita que els productors i productores catalans/es, tant d'agricultura i ramaderia ecològica com convencional, puguin establir relacions comercials directament amb els comerciants i empreses de restauració col·lectiva; i que els consumidors tinguin accés a producte de proximitat, local, de temporada i fresc. En aquest sentit, el projecte facilita l'estructura comercial, logística i de distribució necessària per a vendre productes agroalimentaris de proximitat.
Foto: Mariona Gil
Primer any del CULTIVATE: la recerca d'un llenguatge comú
Durant el primer any, el focus principal ha estat generar un llenguatge comú i compartit entre els diferents agents del projecte, procedents de més de 10 països europeus, que no sempre tenen la mateixa manera d'entendre els conceptes relacionats amb l'alimentació. També ha servit per fer un mapatge a les ciutats d'Utrecht, Milà i Barcelona amb la finalitat de validar la definició comuna identificada i veure si s'adaptava a la realitat de les ciutats. Un equip d'investigació va visitar una sèrie d'iniciatives presencialment per estudiar la seva viabilitat com la seva estructura. En paral·lel, s'ha dut a terme un anàlisi sobre la governança i l'estat actual de tot allò que està relacionat amb l'alimentació compartida. Això ha permès dissenyar el pla de treball i, a partir de l'abril, començar amb l'execució.
Tot aquest coneixement generat formarà part de la plataforma online que es vol publicar abans del tancament del projecte el 2026 i que inclourà una calculadora d'avaluació de l'impacte social i ambiental per a iniciatives d'alimentació compartida, una biblioteca de projectes, una comunitat europea d'iniciatives per compartir experiències, i un mapa d'iniciatives d'alimentació compartida arreu d'Europa.
Estudi sobre la governança dels horts urbans de Barcelona
Un altre dels actors involucrats en el projecte europeu és la Universitat de Barcelona que de la mà de les investigadores Ana Moragues, Enginyera agrònoma especialitzada en medi ambient i doctora en economia agrícola, sociologia rural i política alimentària, i Amaranta Herrero, Doctora en Ciència i Tecnologia Ambientals, ha publicat aquest mes de juny un estudi sobre com es gestionen els espais d'agricultura urbana compartida, analitzant el context barceloní. Aquest estudi examina, d'una banda, el marc normatiu que afecta i condiciona la pràctica d'aquestes activitats, així com també inclou un mapa d'actors implicats, i vol entendre el tipus de relacions que s'estableixen entre els actors implicats en els horts urbans compartits. A la vegada s'ha pogut apreciar i descriure la diversitat de projectes d'horts compartits que existeixen a la ciutat, i s'han identificat qui són els seus principals beneficiaris. Per últim, s'han determinat els principals obstacles que dificulten l'expansió d'aquestes iniciatives i els elements facilitadors que afavoreixen el seu èxit. L'objectiu? Oferir recomanacions per al govern local, el sector privat i les iniciatives d'agricultura urbana compartida per donar suport a l'expansió i millora dels horts urbans compartits a Barcelona.
Foto: Curro Palacios
Tallers de futur
També la Universitat de Barcelona, en coordinació amb el PEMB, va organitzar pel mes d'abril els “tallers de futur” que formen part del compromís de CULTIVATE per fomentar el canvi positiu, en aquest cas, mitjançant el desenvolupament de processos de planificació estratègica local participativa. Aquests tallers d'escenaris seguiran al llarg del 2024 i serviran per donar suport a les iniciatives que participen al projecte per pensar i prendre accions per avançar cap a sistemes alimentaris més sostenibles. Amb aquesta finalitat, un grup format per responsables polítics i professionals relacionats amb l'intercanvi d'aliments es reunirà a cada ciutat (Utrecht, Milà i Barcelona) per debatre al voltant d'un tema o repte predefinit en l'àmbit de l'alimentació. En el cas de Barcelona la pregunta de partida és:
Com hem d'abordar, planificar i organitzar el doble repte de la prevenció de pèrdues i malbarataments d'aliments alhora que es pugui garantir el dret a una alimentació saludable a la regió metropolitana de Barcelona?
S'utilitzaran escenaris per explorar i desafiar la viabilitat de plans concrets i inspirar més innovació. Aquests tallers tenen com a objectiu desenvolupar carteres sòlides d'accions que puguin servir com a pla de resiliència davant de futurs incerts.
Vinculació del projecte a la missió d'alimentació del Compromís Metropolità
El rol facilitador del PEMB en implementar canvis i impulsar la innovació fa que la seva participació en el projecte europeu permeti absorbir aquest coneixement. Aquesta implicació és clau per aconseguir els compromisos de la regió metropolitana, especialment la Missió d'Alimentació Saludable, ja que el CULTIVATE contribuirà en quatre mesures del Compromís Metropolità 2030:
- Mesura 2. Desplegament dels centres d'intercanvi d'alimentació de proximitat.
- Mesura 6. Detecció i promoció d'estratègies de valorització de la producció de proximitat i ecològica, aprofitant sinergies amb altres activitats econòmiques de la metròpoli.
- Mesura 9. Incorporació de l'alimentació als cartipassos municipals i creació, on calgui, de consells alimentaris locals i d'un consell alimentari metropolità.
- Mesura 12. Impuls d'iniciatives que assegurin el dret a una alimentació més saludable i sostenible per a tota la ciutadania, basades en la garantia de rendes i l'empoderament de les persones amb un enfocament comunitari.
Conclusions
Durant el 2024 hem presentat el projecte CULTIVATE a diferents àrees de l'Ajuntament de Barcelona i hem mantingut una comunicació constant sobre els resultats que s'estan aconseguint. Hem pogut conèixer experiències com la el barri comestible Rijnvliet a Utrecht amb més de 220 varietats de plantes i fruites, cuidat i co-gestionat entre l'ajuntament i els veïns i veïnes; que poden fer lliure us dels aliments que s'hi produeixen. Tornar a veure l'alimentació amb una mirada col·lectiva segurament ens permetrà entendre i consensuar què es el millor pel conjunt de la societat i recordar com el valor de compartir ens gratifica d'una forma més profunda que consumir de forma individual, al mateix temps que ens enforteix com a societat. L'alimentació pot obrir camí per fer entendre a més sectors de la població la importància d'aquest retorn intangible i a partir d'això podem transferir-ho a altres sectors d'actuació (com l'habitatge, la mobilitat, la vida digna, l'acció climàtica etc.). La voluntat, a partir d'ara és també aprofitar els espais de coordinació i confluència que ja existeixen per poder difondre el més eficaçment possible aquesta informació amb l'objectiu de facilitar eines, contactes i coneixement als actors interessats de la regió metropolitana. De cara al futur, el PEMB podria ser un agent aglutinador per vehicular la participació de diversos ajuntaments i/o de l'administració pública a projectes europeus en format de consorci o coordinant un conjunt d'agents.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.