La cultura en temps de pandèmia
- Lluïsa Guàrdia - Relacions institucionals del PEMB
- 23-02-2021
- 937 Lectures
Amb el món enfrontat avui a la pandèmia de la covid-19 i la necessitat de reconstruir les nostres societats demà, la cultura hauria de ser al centre de la resposta. La cultura aporta inspiració, consol i esperança a la vida de les persones.
Campanya #culture2030goal (abril 2020)
Tot just quan la cultura començava a superar la crisi econòmica del 2008, s'ha trobat de sobte immersa en una altra. Ara d'origen sanitari però amb fortes repercussions econòmiques i socials que posen en risc la seva estabilitat i supervivència. Mentre altres sectors també adreçats a grans audiències, com l'esport o el turisme, disposaven d'un coixí econòmic que els ha permès trampejar els primers moments, aquest no és cas ni de lluny de la cultura que ja patia una precària situació. Podem dir, doncs, que plou sobre mullat? Sí, sens dubte. Què hi podem fer? Revertir els negatius efectes de la pandèmia, no només en pro de la cultura sinó també de la societat. Com? Aquesta és una pregunta difícil de respondre ja que demana molta reflexió i un profund canvi de plantejament. Encara que són els governs els que articulen les polítiques culturals, la ciutadania hi té molt a dir com a consumidora de béns culturals que és.
Concert de 'Seward: Hoveller' dins de La Mercè és Música al Teatre Grec. Mercè 2020
Autor: Xavi Torrent. Font: Ajuntament de Barcelona
Si acceptem que les crisis poden ser una oportunitat de millora, resulta més fàcil afrontar el complex panorama cultural. No es tracta, però, d'autocompadir-nos sinó de tornar a plantejar preguntes no resoltes i de pas evidenciar les forces, sovint contraposades, a què ha de fer front la cultura: l'econòmica i la social.
El confinament decretat pel Govern d'Espanya el març del 2020 a causa de la covid-19 ens va abocar a una situació del tot inesperada. Per fer front a les llargues hores d'estar a casa, vam recórrer a allò que teníem més a prop: la cultura en les seves múltiples formes (lectura, música, sèries i pel·lícules, teatre online …) En aquell moment d'incertesa, i tal vegada de solitud, van ser de gran ajut les plataformes digitals, així com l'altruisme de molts artistes que van oferir cultura de forma gratuïta. Malauradament, la seva bona intenció va reforçar l'errònia percepció sobre el cost de la cultura. Per què donem per bona la gratuïtat cultural quan seria impensable en altres sectors?
Les restriccions de mobilitat van suposar la davallada del consum cultural i van posar en entredit l'article 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) que diu que “tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin”. Per contrarestar les seqüeles de la covid-19, els socis de la campanya #culture2030goal van publicar l'abril del 2020 una declaració sobre la cultura i la pandèmia que crida els governs a l'acció i s'emmarca en el compromís amb l'Agenda 2030 i l'assoliment dels ODS. L'octubre del 2020, la Comissió de Cultura de CGLU i l'Ajuntament de Roma van redactar la Carta de Roma que recorda als governs nacionals i locals el deure legal de garantir la participació de la ciutadania en la cultura per afavorir el desenvolupament de les ciutats.
Per preservar l'accés a la cultura, la Generalitat va declarar-la bé essencial el setembre del 2020. Un acord que havia d'impulsar l'elaboració d'un marc normatiu que garanteixi i reguli l'accés i els drets culturals de la ciutadania. L'objectiu d'aquesta declaració era protegir-la de les restriccions aplicades fins al moment que l'havien conduït a la ruïna gairebé total. Costa d'entendre que la Declaració dels Drets Humans garanteixi el dret a la cultura però que aquesta no s'hagi reconegut com a bé essencial fins l'arribada d'una pandèmia.
Les xifres publicades fa un parell de setmanes pel departament de Cultura esgarrifen. La caiguda del sector cultural és del 24% i les pèrdues de les arts escèniques i el cinema arriben al 70%. A les línies de suport al sector de 51,2 M€ aprovades en la segona onada, s'hi suma una subvenció de 23.7 M€ de gener a març. Però, n'hi haurà prou?
Pati de butaques i grades del Teatre Romea vistos des de l'escenari
Autora: Clara Soler. Font: Ajuntament de Barcelona
La manca de públic i d'estrenes han fet que grans cadenes de cinema com Yelmo o Balaña hagin decidit tancar algunes sales de projecció. Així mateix, les restriccions de mobilitat i la reducció d'aforament al 50% han posat en la corda fluixa els teatres que, tot i els esforços en oferir part de la programació online, no poden eliminar el directe sense perdre'n l'essència. Per demostrar que anar al teatre no suposa cap risc, la directora Carme Portacelli i altres creadors europeus demanen en el manifest La cultura és segura la reobertura de les sales al·legant que es respecten totes les mesures decretades pel PROCICAT. Sí és així, per què es mantenen aquestes restriccions?
Així mateix, l'efecte de la covid-19 sobre el món editorial i les llibreries també s'ha fet notar. Tot i el reconeixement de la cultura com a bé essencial, les llibreries de més de 400m han hagut de tancar durant els caps de setmana i no se les ha permès reduir l'espai com en l'onada anterior. A iniciativa de l'editorial Comanegre i Màrius Serra s'ha publicat un llibre comestible, un conte sobre un lector voraç, per reivindicar que les llibreries obertes són la millor eina per fomentar la lectura. Estem davant d'una comparació entre dos béns essencials que reben un tracte diferent? O potser es tracti d'una defensa de la lectura -i per extensió, la cultura– com a aliment dels sabers individuals i col·lectius?
Encara no disposem de les dades de consum del 2020, però l'informe del 2019 de la Generalitat mostra que els principals motius per no participar en la vida cultural són tres: la manca de temps, d'interès i el preu. Curiosament, el cost econòmic és el primer condicionant en les activitats més afectades per la pandèmia: el cinema, els concerts i les arts escèniques. Per contra, el sector de l'audiovisual es manté i fins i tot incrementa el consum. És d'esperar que el 2020 i el 2021 encara sigui superior ja que internet s'ha posicionat com un recurs eficaç per mantenir l'oferta cultural. A més, ha permès experimentar amb fórmules híbrides que esperem que es mantinguin després de la pandèmia. Potser ha arribat l'hora d'atraure nous públics amb la tecnologia?
Per la seva banda, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA) ha iniciat ja l'elaboració de l'informe anual sobre l'estat de la cultura i les arts del 2020 que enguany inclou un qüestionari a omplir pels professionals del sector que permetrà valorar millor l'impacte de la covid-19. Haurem d'esperar al juny per conèixer els resultats que analitzarem en un altre post.
Les dades sobre l'ocupació del sector cultural a Catalunya que publica l'IDESCAT tampoc són gaire esperançadores. Com mostra el gràfic, l'ocupació ha caigut en picat. La pèrdua de llocs de treball femení és superior al masculí (11,7% dones i 1,3% homes). També s'observa el traspàs de treballadors assalariats (-11,5%) que han passat a treballar pel seu compte (+5.3%). Esperem que en l'informe del mes d'abril es mantingui la tendència a l'alça i permeti preveure el retorn a xifres anteriors.
Data d'actualització: 28 de gener de 2021. Font: Idescat
No és d'estranyar les nombroses iniciatives i campanyes de suport. Més cultura de la Generalitat fomenta el consum i destaca la importància de les vivències culturals en el benestar de la població. La plataforma de recollida d'aliments, impulsada per l'actriu Nora Navas, ha permès sobreviure als treballadors que s'han quedat de sobte sense feina. El moviment Alerta Roja reclama a l'Administració ajuts per als professionals del sector dels espectacles i esdeveniments culturals. O el Cercle de Cultura que amb la campanya Si la cultura et toca, ara et toca a tu anima la ciutadania a donar suport econòmic a un sector que l'ha acompanyat durant el confinament.
Campanya 'La cultura em toca' del Cercle de Cultura
Però com diu l'actor i director del Teatre Romea, Josep M. Pou al documental de TV3 Sobreviure al directe: “Fins i tot la creativitat necessita diners per posar-se a la pràctica”.
Només una dotació pressupostària adient pot salvar el sector però quan la consellera de cultura, Àngels Ponsa, diu que tots els partits polítics han de lluitar després de les eleccions per destinar paulatinament el 2% del pressupost a cultura, com es reclama des de fa temps, ens qüestionem si aquest 2% -que ja s'aplica en altres països– serà suficient després de la pandèmia.
El fet és que si el sector cultural suposa el 3% del PIB a Catalunya no seria lògic que se li retornés una part dels guanys i que no s'hagi d'acontentar amb el ridícul 0,65% del pressupost global de la Generalitat? És evident que el pes econòmic és menor que el d'altres sectors però hem creat una societat que prioritza la rendibilitat per damunt dels beneficis socials? Així doncs, les reivindicacions de la plataforma Actua Cultura creada el 2019 per exigir l'increment del pressupost de cultura fins al 2% i l'aplicació d'una política que activi els públics de la cultura, estan més que justificades.
En definitiva, el que ha fet la pandèmia és evidenciar les mancances d'un sector molt tocat encara per la crisi del 2008 i ara ferit de mort. No es tracta, però, de qüestionar les mesures adoptades pel govern (nacional i autonòmic) per preservar la salut de la població sinó d'aquelles que s'han mostrat ineficaces o mancades d'equitat.
Tal com afirma la Carta de Roma: “És la cultura la que donarà forma als valors i maneres de fer de les ciutats que haurem de renovar després del trauma de la covid-19”. Convençuts i convençudes del valor de la cultura i el seu ecosistema en la reconstrucció del territori (ciutat, metròpoli o regió metropolitana), des del PEMB afrontem els reptes de la cultura dins del procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030”.
En el marc de la metròpoli intel·ligent -una de les sis dimensions plantejades al procés Barcelona Demà- que uneix cultura, tecnologia, innovació i coneixement, es plantegen reptes en forma de preguntes que durant els procés es convertiran en missions (o objectius transformadors). Com contribueix la cultura a l'assoliment d'uns ODS en què no se l'esmenta de forma explícita tot i ser-ne el quart pilar? Com garantim l'accés de tothom a la cultura i no només d'una minoria? Com fomentem la seva capacitat per cohesionar la societat? Aprofitem prou el potencial integrador i de creació d'identitat de la cultura amb projectes culturals d'abast metropolità com la Quinzena de la Dansa Metropolitana o Manifesta, que agrupa més d'una dotzena de municipis metropolitans?
Com hem vist, el panorama cultural “pinta magre” i tardarà a recuperar el (poc) vigor que tenia abans de la covid-19. La cultura és com un prisma, amb moltes dimensions, però es miri com es miri no podem deixar de preguntar-nos si era necessari esperar una pandèmia per afrontar i resoldre definitivament les problemàtiques d'un sector que ens aporta tants beneficis.
Fent un símil literari, com a societat tenim diferents opcions. Ser la parenta pobra que s'acull per caritat a la casa gran, al més pur estil de les novel·les romàntiques de Jane Austen. O lluitar aferrissadament per l'amor —en el nostre cas, la cultura— com fa el protagonista de El amor en los tiempos de cólera de García Márquez que he parafrasejat en el títol d'aquest article. Què trieu? La decisió és vostra.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.