L'entrada en un nou any és sempre un temps per fer balanços i nous propòsits. Si, a més, l'any en qüestió és un nombre rodó, i per tant marca el final (recordem, més que no pas el principi) d'una dècada, ampliem inevitablement l'abast de les mirades enrere i endavant i ens adonem de dues coses: de com han canviat elements essencials en les nostres vides en tan sols 10 anys (el 2010 no existia Game of Thrones!) i de quina poca idea tenim de com hauran tornat a canviar en el mateix període de temps cap al futur (el 2030 hi haurà o no hi haurà taxis voladors?).
Malgrat això, aquests dies s'estan publicant infinitat de previsions i pronòstics sobre el que se suposa que ens vindrà al damunt no només al llarg de l'any que acabem d'encetar, sinó també sobre el proper decenni. En totes elles hi ha tres temes omnipresents i habitualment enfocats de manera pessimista: l'estat del planeta, l'impacte econòmic i social dels avenços tecnològics i la salut de la democràcia.
És indubtable que des d'una perspectiva local –la de la Barcelona metropolitana, en el nostre cas– en la dècada que tenim per davant haurem de fer front a aquests tres grans reptes que compartim amb la resta de la Humanitat. I que sabem més o menys com ens agradaria sortir-nos-en, però necessitem treballar encara una mica en l'acció col·lectiva que es requereix, com proposem fer al llarg d'aquest 2020 en el marc del nou Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.
Intuïm que adoptarem més mesures i més efectives (potser també més dràstiques), individuals i col·lectives, per mitigar la crisi climàtica i bastir un model de vida més adequat a les capacitats d'una metròpoli com la nostra, sigui per voluntat compartida, per la força de les lleis i normatives o per l'amenaça dels perills latents sobre el nostre hàbitat.
Apostem a que, desitjablement, ens posicionarem, com ja reclamen moltes veus, al capdavant de la defensa dels drets digitals i la tecnoètica, trobant fórmules per fer compatibles les meravelles de la robòtica i la intel·ligència artificial amb unes vides pròsperes i segures per a tothom.
I confiem que generarem mecanismes basats en el rendiment de comptes i el debat públic assossegats, la participació activa de la ciutadania i la integració de totes les veus, mirades i interessos que respectin els principis bàsics de la convivència, per governar la complexitat de la nostra societat.
Des d'aquesta perspectiva més global, fins i tot tenim per aquest període una agenda compartida amb la resta de ciutats, regions i països del món: l'Agenda 2030 de Nacions Unides i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible en els que es desplega.
Hi ha altres reptes que ens afecten particularment i que esperem veure substancialment endegats en la pròxima dècada: la reducció de la pressió sobre els preus de l'habitatge per la combinació d'una major oferta i varietat de fórmules d'accés, una millor connectivitat territorial i una millor distribució de l'activitat econòmica en el conjunt del territori, per exemple, en seria un dels principals.
Però posats a assenyalar tres factors crítics per assolir progressos d'aquest tipus en l'horitzó del 2030, hem de mencionar els següents:
1) Cal prendre decisions el més aviat possible per tenir alguns d'aquests resultats desitjats en 10 anys. El que no falten són idees i propostes, siguin mesures per transformar la mobilitat i millorar la qualitat de l'aire, posicionaments estratègics com el de l'humanisme tecnològic o canvis legislatius per abaratir els lloguers. El que cal és passar a l'acció per fer realitat tot allò que venim dient que cal fer des de fa anys o que sabem que ens imposen els nous temps. Cal fermesa, atreviment i assumir una certa dosi de risc. Lideratge, en definitiva.
2) El bon lideratge, però, és compartit o, almenys, fonamentat en la contribució des de diferents visions, perspectives i interessos que configuren la metròpoli. La col·laboració público-privada que havia funcionat tradicionalment (amb institucions i figures clau, com en Francesc Santacana) segueix sent necessària, però no suficient. Avui en dia, no s'aconseguiran intervencions urbanes transformadores si no hi ha col·laboració entre tots els estaments de la societat: des de els diferents nivells de govern fins el món de la recerca, passant per les iniciatives privades o les plataformes ciutadanes, conformant espais de governança compartida que, com reclama Francisco Longo, contribueixin a la construcció de solucions a partir de l'experimentació i la recerca d'evidències.
3) Però cal no oblidar que, independentment de les circumstàncies, el primer i més essencial element per poder tirar endavant un projecte de futur per Barcelona és l'existència d'una nova visió del fet metropolità i la voluntat d'articular-la institucionalment, encara que sigui mitjançant fórmules “toves”. Una nova visió que té a veure no només amb qüestions de límits territorials o competencials, sinó d'entendre (i fer entendre) l'espai metropolità com un espai d'equitat dins de l‘heterogeneïtat. Que no hi pot haver un centre i una perifèria. Que la vida d'uns 5 milions de persones es troba tan interrelacionada en la quotidianitat que no pot tractar-se de manera diferenciada la realitat de qui resideix a Montgat, de la de qui treballa a Polinyà, de la de qui compra a l'Hospitalet o de la de qui es diverteix a l'Eixample, perquè podrien ser fins i tot la mateixa persona.
I aquest és sense dubte és el gran projecte (o, si es vol, meta-projecte) que tenim al davant: el salt d'escala física i mental metropolitana. Perquè si tenim capacitat per adoptar aquesta òptica territorial, econòmica i social, la de la metròpoli real, podrem abordar amb molta més força qualsevol posicionament estratègic, impulsar de manera més efectiva qualsevol mesura o projecte i exercir major pressió davant qui hagi de fer els canvis legislatius corresponents o activar les inversions necessàries.
Durant els propers mesos haurem de ser capaços de deixar definida l'agenda metropolitana per al llarg termini i de mobilitzar totes les energies i tots els recursos disponibles per activar aquest espai de governança i impulsar el projecte col·lectiu que en resulti.
Si ho fem sobre aquestes bases, des del PEMB tenim tota la seguretat que podrem celebrar un bon any 2030.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.