El mapa no es el territori. Cal sortir a explorar
'El mapa no és el territori' és una frase atribuida al filòsof i enginyer polonès-americà Alfred Korzybski. La va utilitzar per transmetre el fet que la gent sovint confon els models de la realitat amb la realitat mateixa. És a dir, que la manera com entenem el món està mediada per les nostres percepcions i per les eines que utilitzem per representar-lo.
Avui en dia podem tenir “mapes” de tot el que volguem. Amb una conexió a internet, un navegador i uns quants clicks, els tenim disponibles de manera inmmediata. Imaginem que volem conèixer sobre les últimes novetats en mobilitat metropolitana per cercar inspiració i fer conexions al voltant del objectius del Compromís Metropolità 2030. Davant la pantalla només caldrà preguntar al nostre cercador d'internet preferit, rebuscar entre els videos de YouTube d'algunes conferències recents, descarregar-nos alguns informes o papers acadèmics, o revisar les piulades i publicacions a LinkedIN de les empreses, organitzacions i persones que ens despertin més interès. Recentment podem, també, conversar amb el ChatGPT sobre tot allò que vulguem preguntar-nos i de ben segur ens ajudarà amb les seves respostes.
Gràcies a totes aquestes eines, de ben segur obtindrem un bon mapa i haurem après molt sobre el tema. Es el que s'anomena desk research o fer recerca des del despatx (o el coworking, la cafeteria, la biblioteca, etc.). Per contra amb les Learning Expeditions (LEX), en lloc de limitar-nos a aprendre de manera teòrica sobre un tema determinat, fem una immersió al món real i experimentem directament el tema a estudiar.
Si volem estudiar les solucions de mobilitat metropolitana (micromobilitat personal, plataformes de lloguer de vehicles de tota mena i duració, solucions de mobility as a service i integració tarifària, ús de dades obertes en temps real de mobilitat, etc.) farem una LEX dedicada a aquest tema.
Això farà que anem als països, ciutats i/o territoris on hi hagi projectes pioners del nostre interès i tenir, així, l'oportunitat de conversar amb les persones que lideren els projectes i les persones usuàries, contrastar punts de vista i necessitats dels diversos actors de la quàdruple hèlix (amb interessos no sempre convergents), provar els serveis en primera persona, etc.
D'una banda, obtindrem informació que mai podrà formar part del mapa ja que a) potser el concepte, projecte o servei encara no està publicat enlloc, b) podem percebre petits comentaris entre línies a les converses i podem fer preguntes directes sobre allò que no funciona i tot allò que no s'explica, c) l'experiència directa d'ús ens farà reflexionar d'una altra manera (què passa quan plou, neva o fa molt fred? o molta calor? Què passa quan no rebo l'SMS de confirmació que em cal per donar-me d'alta a l'aplicació? Què passa si em quedo sense bateria al mòbil?, etc.). Per a les LEX s'escau recordar la frase: 'en teoria no hi ha diferència entre teoria i pràctica; a la pràctica n'hi ha'.
D'altra banda si fem la LEX en grup, idealment en un grup reduït d'unes 10 o 15 persones interessades en la mateixa temàtica, però on no tothom sigui de la mateixa entitat, s'acaba generant una experiencia compartida i tot sovint és l'inici d'una comunitat de pràctica que perdura en el temps. Mesos després de la LEX, els i les participants encara intercanvien i es comuniquen a través del grup de missatgeria. Comparteixen actualitzacions sobre els seus projectes actuals, notícies sobre serveis (de mobilitat) arreu o continuen algunes discussions anteriors. La intel·ligència col·lectiva posada en pràctica, on tothom aprèn més ràpid del que faria individualment.
Les LEX son una metodologia coneguda i popular entre els equips directius d'organitzacions públiques i privades. Existeixen proveïdors especialitzats per ajudar-nos a organizar el projecte i fer-nos de xerpes en aquestes expedicions temàtiques allá on ens interesi del planeta.
Compartint una petita LEX per Estònia, Finlàndia i Suècia
Circumstàncies personals em van dur a Tallin, capital d'Estònia, per coincidir a finals de gener del 2023 amb el tancament del projecte URBACT 'Global Goals for Cities' i el llançament de la EU Green Capital 2023.
Vaig aprofitar l'avinentesa per allargar el viatge unes setmanes i extendre l'exploració cap a Finlàndia i Suècia. Del desk research previ m'havia sortit un mapa interessant i feia temps que volia anar a conèixer les novetats d'innovació en el sector públic i la tecnologia als països nòrdics per cercar inspiració, idees, connexions i possibles vies de col·laboració profesional en alguns casos.
L'Oriol Estela, coordinador general del PEMB, es va assabentar de les meves intencions i em va suggerir compartir alguns dels projectes i observacions en aquest blog. Allò de “aprendre en veu alta”, que és la millor manera d'aprendre.
Ho faré en un format 4, 3, 2, 1. És a dir, 4 projectes, 3 persones, 2 sorpreses i 1 observació transversal.
(Declaració de transparència: està tot esbiaixat per la mirada i els interessos personals).
4 projectes
Demos Helsinki és un think tank a Hèlsinki amb un equip d'unes 50 persones. Exploren amb molta intecionalitat les tensions entre la tecnologia digital i la societat. Son molt creatius desenvolupant aliances improbables amb tota mena de socis. Guiats pel seu model d'impacte, desenvolupen projectes com Missions for governance: Unleashing missions beyond policy, To change system settings, click here o Humble governance: How to realise ambitious reforms prudently, entre molts d'altres. Molt recomanable seguir-los a les seves xarxes socials i al butlletí
.
SITRA es el fons d'innovació finlandès i està supervisat pel Parlament del país. Resulta interessant veure com al llarg de la seva història, aproximadament cada 10 anys, ha anat modificant la seva activitat. En l'etapa actual la seva funció es un treball de prospectiva i estudis per garantir la competitivitat de Finlàndia i el benestar del poble finlandès, incloent el benestar del planeta. Son capaços d'aglutinar socis de diferents sectors i fer pilots i tirar endavant reformes amb una mirada molt innovadora. Destacar, d'una banda, el seu informe anual de 'megatrends' i, de l'altra banda, l'informe de 'weak signals'. M'agrada la frase: 'Where trends lead us to think in terms of continuities and ask, 'what next', weak signals emphasise discontinuities and encourage us to ask 'what if''. També treballen molt en l'àmbit de les dades, el poder i la democràcia i una economia de dades justa. Una nota curiosa de la conversa amb ells es que no fan servir la paraula regeneratiu, que va més enllà de la sostenibilitat o la circularitat, perquè no hi ha una bona traducció al finès.
Norrsken és un fons d'inversió suec que inverteix en tecnologies que resolen problemes socials i ambientals. El fons busca promoure la responsabilitat social corporativa i treballa en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Estan en procés d'obrir una Norrsken House a Barcelona (octubre 2023) després de la que tenen a Estocolm i la de Kigali. Us recomano aquesta entrevista al fundador, Niklas Adalberth, i al Marc Jordana, la persona que està al càrrec de la seu a Barcelona. De la conversa amb ells destacar que el repte que tenen entre mans es com deteminar què és i què no és una 'startup d'impacte' amb criteris que siguin objectius i compartits amb la resta de l'ecosistema. No es senten còmodes decidint de manera particular què és impacte. Una posició honesta i valenta.
Stockholm Resilience Center (SRC) és un centre de recerca interdisciplinari que estudia els sistemes socials i ecològics per avaluar la seva resiliència i sostenibilitat. El SRC combina la ciència i la pràctica per abordar els reptes ambientals globals i promoure un futur més sostenible. El centre, que té reconeixement mundial per la seva feina amb el pensament sistèmic aplicat a la resiliència, ofereix programes de doctorat i màster, així com serveis de consultoria i assessorament per a governs i empreses.
No va ser possible reunir-me amb cap responsable (quasi tothom amb qui vaig contactar era de viatge) però sí que vaig descobrir la fantàstica feina del xilè Victor Galaz. Caldrà fer-los una altra visita aviat.
3 persones
Mikko Rusama es el Chief Digital Officer de la ciutat de Hèlsinki, l'equivalent al Michael Donaldson a la ciutat de Barcelona. Hèlsinki col·labora amb Barcelona en el marc de Cities for Digital Rights Coalition. A més a més, en el marc del Eurocities Digital Forum Lab s'ha desenvolupat un esquema en codi obert per a l'elaboració d'un registre d'algoritmes que fan servir els organismos publics. Aquí podeu veure el de Hèlsinki. Un altre tema molt important per al Mikko és el Helsinki's Paradigm Shift: From a Reactive to a Proactive City in Citizens' Terms on, especialment en temes de sanitat i educació, la ciutat intenta avançar-se a les necessitats de la ciutadania. El repte es fer-ho respectant la regulació RGPD, que no permet l'ús de les dades per a altres finalitats per les quals han estat obtingudes. Per cert, a Catalunya el projecte europeu Gavius ha treballat en el mateix àmbit de serveis proactius.
Jon Simonsson es el director general del 'Committee for Technological Innovation and Ethics' (Komet)· El Komet treballa, en nom del govern, perquè Suècia pugui ser líder en el desenvolupament i l'ús responsable de les noves tecnologies. La proposta es donar suport al govern per gestionar millor el desenvolupament tecnològic accelerat. Aqui teniu, en suec, els quatre models que proposen. De la conversa amb el Jon vull destacar la seva admiració per Finlàndia en temes com la Humble governance de Demos Helsinki, la governança anticipatoria o tota l'estratègia d'innovació a l'administració pública finlandesa. Amb el Jon compartim també l'interès en la innovació de caire institucional (pública, privada i cívica) per a una societat digital justa i sostenible. Es pot pensar en innovar a partir de nous models institucionals (ex: DataLog, com a “data trust” per al bé comú) o bé fent evolucionar les funcions d'institucions existents.
A Jakob Trollbäck el vaig conèixer al llançament de la EU Green Capital a Tallinn on va ser ponent. El Jakob, amb el seu estudi de disseny, és l'arquitecte principal (i poc conegut) darrere del llenguatge i la identitat visual dels 17 Objectius Globals (ODS) de l'ONU llançats el 2015. Per si això fos poc, també està treballant en el projecte Inner Development Goals (IDG) com un complement als ODS. El punt de partida és que es necessiten persones líders conscients per tal d'avançar amb els ODS. La proposta dels IDG és una brúixola que ajuda a avançar cap a aquest lideratge conscient i responsable. Els IDG funcionen com una xarxa i tenen un capítol a Barcelona que lidera en Daniel Hires.
2 sorpreses
Em va sorprendre com Finlàndia rebia sempre bons comentaris. Fos des de Estònia o des de Suècia, Finlàndia era el referent en termes d'innovació en els àmbits del sector públic i la tecnologia. Finlàndia ha desenvolupat un equilibri molt únic entre el tecno-optimisme i el pensament crític pausat al voltant de la tecnologia, amb un diàleg avançat i valent al voltant de l'ètica en la societat digital. A la vegada, també va ser interessant veure la cooperació a nivell regional, sigui entre països i/o entre ciutats. Finalment tota la conexió amb Europa, sigui amb presència directa a Brusel·les i/o amb participació en projectes Europeus. La petita escala d'aquests països i ciutats els obliga a fer aquest apalancament que, veient els resultats, sembla molt eficient.
Una segona sorpresa va ser, sobretot a Estònia, però en menor mesura també a Finlàndia i Suècia, l'esforç conscient d'atracció del talent cap al sector públic. En competència amb el sector privat (sigui en startups o en corporacions), el sector públic en aquests països fa un esforç per atraure talent amb unes condicions laborals atractives (no només en retribució, sinó també en flexibilitat i en desenvolupament professional) i amb un missatge, molt treballat, pel que fa a la orientació al bé comú que representa treballar des del sector públic.
1 observació transversal
Una característica molt transversal en la majoria de projectes és una forta orientació a la comunicació professional i atractiva d'aquests. No només fer les coses bé, sinó també explicar-les bé i de manera concisa. Només cal veure a Tallinn la web de la EU Green Capital o les fotos dels actes de llançament. També una orientació a crear “paquets de coneixement” per poder explicar a la resta de ciutats i països el que s'ha après i, en alguns casos, desenvolupar serveis de formació i consultoria al voltant d'aquestes experiències.
Les LEX, una oportunitat d'anada i tornada per al PEMB?
Pel PEMB les LEX no son desconegudes. Fa més de 15 anys, l'equip del PEMB ja feia viatges exploratoris arreu d'Europa.
Si fem una reflexió situats als 2023 podem veure dos escenaris de LEX amb el PEMB:
- El PEMB com a organitzador de LEX en temàtiques concretes com per exemple el cas de la mobilitat als països nòrdics que he comentat a l'inici de l'article. Però també es pot pensar en LEX dins el territori del PEMB. Es pot aprendre molt visitant als veïns, sempre que la visita sigui pausada i amb intencionalitat.
- El PEMB com a receptor de l'interès de LEX de gent de l'estranger. Hi ha moltes iniciatives interessants al voltant del PEMB. Es pot pensar en ser receptors de grups estrangers que vinguin a prendre de referència la feina del PEMB i els diversos projectes del territori. Ja es va fer alguna cosa semblant amb l'Ajuntament de Barcelona al voltant de la Smart City Expo.
I, també situats al 2023 o més enllà, aquests 'viatges' poden ser fins i tot virtuals en base a videoconferències o, en un futur, experiències més immersives. Mai serà el mateix que anar físicament a la destinació, però és una bona manera de començar a tenir un mapa que s'acosti més a la realitat del territori.
.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.