En el marc de l'elaboració de l'Agenda urbana de Catalunya on el PEMB hi està participant, es proposen sis jornades de participació per tal d'abordar divuit objectius de l'Agenda de forma especialitzada, però a la vegada integrada en el context urbà. Es tracta de descobrir quins són els reptes, quines les oportunitats, les dificultats i tangències entre objectius, per tal de plantejar una Agenda realista, aterrada i objectiva. En aquest sentit, les conclusions de les jornades s'incorporaran en el document d'objectius de l'Agenda Urbana.

El dijous 4 de juliol serà la última de les sessions presencials i girarà al voltant de governança, canvi climàtic i finançament.

Com s'estructura la jornada?

Constarà de tres panels de persones expertes (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d'intercanvi d'opinions i coneixements sobre els temes exposats.

De què es parlarà?

En el moment present, marcat per la volatilitat política i una certa crisi dels valors democràtics a nivell global, és més rellevant que mai preguntar-nos com millorar la gestió de les polítiques urbanes per acostar-les a les necessitats actuals i, en especial futures, de la ciutadania. En l'aplicació de polítiques que siguin més integrades i inclusives, cal cercar nous models de governança i instruments de govern millors que, alhora, garanteixin la consecució dels principis de subsidiarietat i descentralització. Així mateix, no podem obviar com l'impacte del canvi climàtic condicionarà la manera de governar els hàbitats urbans, alhora que caldrà consecutivament cercar noves fórmules per al finançament dels governs subnacionals per tal de proveir les ciutadanes i ciutadans de serveis públics millors. 

Cada panel tractarà els principals obstacles, reptes i oportunitats en la consecució dels següents objectius:

9h Bloc 1: governs eficients

Cal cercar una governança inclusiva i integrada a diversos nivells, que superi l'efecte “sitja” tan comú en l'abordament de les polítiques urbanes. Es tracta de buscar nous espais de concertació, de modificar l'arquitectura institucional i de consolidar instruments millors que permetin la implicació ciutadana, la transversalitat temàtica i la coherència multinivell. En aquest sentit, es proposa centrar el debat en les àrees temàtiques següents: 

• És eficient l'actual model d'organització territorial?
• S'aprofita suficientment el potencial de la iniciativa privada en les polítiques urbanes?
• S'estan aprofitant els potencials dels sistemes urbans? 
• Hi ha espais de govenança integrada per a les polítiques urbanes?

12h Bloc 2: canvi climàtic

Nombroses institucions polítiques i entitats, entre les quals la Generalitat de Catalunya, han declarat la situació d'emergència climàtica i ambiental, davant les evidències de l'escalfament global i del declivi sense precedents en què es troba la natura al nostre planeta. Per la seva banda, el recent informe del Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC-2018) estableix la necessitat de reduir les emissions globals al voltant del 45% en el 2030 respecte els nivells del 2010 i assolir unes emissions netes nul·les pel 2050. En aquest context, el paper de les ciutats i territoris és essencial per mitigar els efectes del canvi climàtic, en especial pel que fa a la modificació del model energètic, la reducció d'emissions de GEH o l'aturada en la pèrdua de biodiversitat. Es proposa centrar el debat en les àrees temàtiques següents: 

• S'estan preparant les ciutats costaneres davant l'augment del nivell del mar?
• S'estan introduint indicadors de canvi climàtic en el disseny dels hàbitats urbans?
• És a l'agenda política la renaturalització dels hàbitats urbans?
• Com coordinar el compromís davant el canvi climàtic entre els nivells de govern?

16h Bloc 3: finançament adequat

No hi pot haver polítiques reals sense un finançament adequat a la demanda i als objectius fixats. En aquest sentit, segons l'OCDE, el 65% del conjunt de fites de l'Agenda 2030 només es podran abordar des d'instàncies subnacionals, és a dir, aquelles que es troben per sota de l'administració de l'Estat. En aquest sentit, val a dir que, del conjunt dels pressupostos públics anuals, les administracions subnacionals només en gestionen aproximadament el 35% (25% la Generalitat de Catalunya i 10% els governs locals). Per tant, cal establir mecanismes de finançament a nivell territorial i local per abordar les polítiques urbanes, i desenvolupar models verticals i horitzontals de distribució dels recursos financers, segons les necessitats. Es planteja centrar el debat en les àrees temàtiques següents: 

• Permet l'actual model de finançament local satisfer el dret a la ciutat?
• S'estan aprofitant els potencials dels sistemes urbans? 
• És necessari establir mecanismes de recuperació de les plusvàlues urbanístiques? 
• S'està aplicant una veritable fiscalitat ambiental amb impacte urbà?
• Els hàbitats i territoris urbans són espais que afavoreixen la inversió privada?