Richard Florida s'ho repensa

'Els rics viuen on han triat, i els pobres viuen on poden'

L'any 2002, en plena efervescència de la bombolla immobiliària, apareixia The Rise of the Creative Class, un assaig que es va fer ràpidament un lloc com a llibre de capçalera per a moltes persones responsables de la gestió política i tècnica de ciutats d'arreu del món. Les seves seqüeles (The Flight of the Creative Class -2005- i Who's Your City? -2008-)[1] no van fer més que engrandir l'aura del seu autor, Richard Florida, que va esdevenir el keynote speaker per excel·lència per a qualsevol ciutat que volgués aparèixer en el mapa de la modernitat global. Florida, amb imatge, caixet, condicions i entorn dignes d'estrella del rock, anava de ciutat en ciutat explicant allò que havien d'oferir per fer-se irresistiblement atractives per a la classe creativa, una elit del talent privilegiada alhora que desarrelada capaç de traslladar-se constantment pel planeta cercant la ciutat que ofereixi les millors condicions de vida per dipositar-hi la poció màgica del creixement econòmic.

Meatpacking District de NY

Amb aquest plantejament, Florida en aquell moment passava la mà per la cara a altres teòrics de les ciutats creatives, com ara Charles Landry, oferint una anàlisi documentada, però conceptualment senzilla, dels factors que impulsen la creativitat urbana, gràcies al seu cèlebre índex de les 3T (Tecnologia, Talent i Tolerància) i una recepta també simple i entenedora: facin les seves ciutats atractives (ergo, puntuant més alt en aquest índex) i la classe creativa i la riquesa global afluiran cap a elles.

Quinze anys després, Florida fa un acte de contrició i publica The New Urban Crisis, on reconeix que allò que proposava a les ciutats no ha funcionat del tot. O pràcticament gens. I que ens trobem davant d'una nova crisi urbana. “Nova”, perquè suposa la reversió -igualment traumàtica- de la crisi urbana original que es va produir en la seva infantesa, quan el somni americà va buidar els centres de les ciutats i va escampar les famílies per les tan característiques urbanitzacions suburbials.

Què és, per a Florida, la nova crisi urbana? És una crisi de la urbanització i del capitalisme contemporani en sentit general, que abasta cinc dimensions clau:

  1. La profunda i creixent escletxa entre un petit nombre de ciutats superstar i les altres ciutats del món.
  2. La crisi d'èxit que afecta a aquestes ciutats superstar (preus de l'habitatge altíssims i grans nivells de desigualtat).
  3. La creixent desigualtat, segregació i separació que té lloc en pràcticament qualsevol ciutat i metròpolis, sigui exitosa o no.
  4. La incipient crisi dels suburbis, on la pobresa, la inseguretat i el crim creixen i la segregació econòmica i racial es fa més profunda.
  5. La crisi de la urbanització en el món en desenvolupament, on la gent emigra cada cop més a la ciutat però no hi troba una millora en les condicions de vida (urbanització sense creixement).

La idea fonamental és que la mateixa força (urban clustering) que empeny el creixement de les ciutats i l'economia és la que genera les desigualtats. Com més gran, més densa i més intensiva en coneixement i basada en les tech és una ciutat, més desigual serà. Els més desavantatjats queden al marge no només de les oportunitats econòmiques, sinó de les institucions que els permetrien una certa mobilitat social. Tot i així, els pobres i les classes treballadores tenen més oportunitats de prosperar en les ciutats que en qualsevol altre lloc (fins i tot en els països més pobres) i cal lluitar perquè no les abandonin.

Florida té clar que en l'economia postindustrial, les ciutats, les empreses i les persones més avantatjades tendeixen a ser-ho cada cop més. És el model del winner-take-all, concepte que també aplica a l'urbanisme i el contraposa a l'urbanisme “per a tothom”, que defineix com un model inclusiu i sostenible d'urbanisme que es basa en set pilars:

  1. Reformar les zonificacions i els codis urbanístics, així com les polítiques fiscals, per assegurar que la força de la concentració actuï en benefici de tothom, amb un impost sobre el valor del sòl, no sobre la propietat, per incentivar el seu ús intensiu i recuperar el que es revaloritza per les inversions públiques al seu voltant.
  2. Invertir en infraestructures necessàries per esperonar la densitat i la concentració i limitar el costós i ineficient de l'sprawl, extensió geogràfica. Florida assegura que “necessitem inversions estratègiques en el tipus d'infraestructura que ens faci estar més pròxims, en oposició a la que ens allunya”.
  3. Construir més habitatge assequible de lloguer en localitzacions centrals. Deixar de subsidiar la propietat. Segons l'autor, “construir més habitatge de lloguer i menys habitatges unifamiliars es troba en sincronia i reforça la concentració urbana que estimula la innovació i el creixement econòmic”.
  4. Expandir la classe mitjana mitjançant la transformació dels llocs de treball de baixos salaris dels serveis per feines que puguin suportar famílies, amb esquemes de salari mínim de ciutat.
  5. Combatre la pobresa concentrada invertint directament en els llocs i les persones. Per a Florida, “fonamentalment, la pobresa és l'absència de diners. Proveir tothom amb un ingrés mínim garantit o una renda bàsica universal és la via més directa per combatre-la”.
  6. Comprometre's en un esforç global per construir ciutats més fortes i pròsperes en les parts emergents del món de ràpida urbanització.
  7. Empoderar les ciutats i les comunitats i facilitar als líders locals per enfortir les seves economies i fer front als reptes de la nova crisi urbana. L'autor creu que “el moment actual ens dóna una oportunitat real de reconduir la governança urbana de forma que permeti als líders locals fer front de manera eficient als reptes i problemes de les àrees urbanes i metropolitanes”.

Aquestes conclusions no es poden considerar gaire novedoses a aquestes alçades, però si en alguna cosa excel·leix Florida és en la construcció de relat a partir dels conceptes i l'instrumental analític que genera amb el seu equip. I de ben segur que tot plegat li proporcionarà un magnífic world tour en els propers mesos.

 

 

[1] Un compendi dels tres llibres va ser publicat l'any 2009 en català per Edicions 62 sota el títol Les ciutats creatives.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +