Lideratge polític, voluntarietat, generositat i solidaritat, aspectes clau per avançar cap a una Agenda Urbana Metropolitana
El coordinador general del PEMB modera una taula en el marc del II Fòrum Urbà d'Espanya que ha tingut lloc a Granada els dies 16 i 17 d'octubre
- 16-10-2023
- Resum d'activitats
- 153 Lectures
Què cal per avançar cap a una a agenda urbana metropolitana? Quines haurien de ser les seves prioritats? Com s'hauria d'articular? Pot ajudar a millorar la situació de les àrees metropolitanes espanyoles el disseny conjunt i participat d'una Agenda Urbana metropolitana? La conclusió principal: que el lideratge polític, la voluntarietat, la generositat i la solidaritat son aspectes clau. Així ho han debatut David Lucas, secretari d'Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), Miguel de los Toyos Nazabal, viceconseller de Planificació Territorial i Agenda Urbana del Govern Basc, Carmen García, gerent de la Fundació CIEDES vinculada a l'Àrea metropolitana de Màlaga, David Campión, president de la Mancomunitat de Pamplona, Mario Muñoz-Atanet Sánchez, viceconseller de Foment, Articulació del Territori i Habitatge de la Junta d'Andalusia i el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, qui ha moderat la taula “L'agenda urbana metropolitana”, en el marc del II Fòrum Urbà d'Espanya que s'ha celebrat durant els dies 16 i 17 d'octubre al Palau de Congressos de Granada.
Es calcula que a Espanya hi ha prop de 50 àrees metropolitanes de les quals 13 superen els 500.000 habitants, l'INE identifica 70 Àrees Urbanes Funcionals i existeixen 81 mancomunitats de municipis però no existeix una fórmula homogènia de delimitació de les àrees metropolitanes, i, per tant, hi ha una manca de dades per analitzar aquest fenomen. Només l'Àrea Metropolitana de Barcelona està institucionalitzada, una rara avis dins del conjunt de l'estat. Tot i així, l'impacte territorial, econòmic, social i mediambiental de totes és real i la seva població i rellevància a l'hora d'afrontar els reptes urbans és indiscutible. Tot i això, fins ara, ha lamentat Estela, són poques les polítiques que tenen un clar component metropolità i, en el cas d'haver-ne, la gestió i l'execució -vinculades a la gairebé inexistència d'una governança institucionalitzada-, és tan complexa que no resulten fàcils de articular. “El cas de Barcelona n'és l'excepció. L'anomalia dins l'anomalia”, ha dit el coordinador general del PEMB.
Tot i ser un tema decisiu per millorar les polítiques i serveis que determinen la qualitat de vida de les persones: l'articulació del sistema urbà a Espanya i, en particular, el cas de la configuració d'àrees metropolitanes és una assignatura pendent a Espanya, com s'ha posat de manifest l'assaig escrit per Mariona Tomàs “Metròpolis sense govern. L'anomalia espanyola a Europa”.
Conscients d'aquesta absència, al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana s'ha constituït recentment un grup de treball que té per objecte analitzar la situació de les àrees metropolitanes existents, la diversitat, els reptes comuns i els problemes de governança. En aquest sentit, des del Ministeri, David Lucas ha explicat que les agendes urbanes locals són molt difícils d'implementar si no hi ha relació amb els municipis de l'entorn. Per això, ha dit, la idea és avançar i conformar polítiques que permetin plans d'accions metropolitans a diferents territoris de l'estat.
“L'Agenda Urbana Espanyola ha de donar flexibilitat perquè cada territori pugui donar solució a les seves problemàtiques als seus entorns urbans i que permeti la interrelació entre municipis per fer realitat una agenda metropolitana', ha dit des del seu punt de vista Miguel de los Toyos Nazabal, viceconseller de Planificació Territorial i Agenda Urbana del Govern Basc.
Des de la junta d'Andalusia, Mario Muñoz-Atanet Sánchez, ha situat els principals reptes de l'Agenda Urbana andalusa:
- La Importància de la planificació territorial i urbanística en el desenvolupament territorial. Cal coordinació de la resta de planificació sectorial: Habitatge, transports, i tots els serveis.
- La necessitat de reorientar la planificació sectorial que fins ara anava encaminada a maximitzar recursos o infraestructures cap a criteris de sostenibilitat perquè en el seu conjunt sigui un sistema sostenible
- La complexa governança institucional: es barregen interessos i necessitats i competències de diferents nivells: el transport en l'àmbit local, provincial, interprovincial i nacional. Cal una cogovernança i coordinació
- Necessitat de combinar objectius climàtics amb les necessitats socials i aconseguir un equilibri.
Per la seva banda, i en la mateixa línia, Carmen Garcia de la Fundació CIEDES de Málaga ha dit que “cal sumar, alinear-nos i posar les persones que viuen al territori al centre. No es pot parlar d'un espai constrenyit per una definició administrativa, calen polítiques de coordinació i maneres innovadores de pensar el territori”.
Tots han estat d'acord en que la fórmula més encertada i que pot contribuir millor a fer avançar l'agenda urbana metropolitana és mitjançant un model de soft government, tot i que, com David Campión, president de la Mancomunitat de la Comarca de Pamplona, ha advertit de la dificultat i lentitud d'assumir competències.
Precisament, ha conclòs Estela, el Compromís Metropolità 2030 pot ser un referent en el procés de construir una agenda urbana metropolitana per abordar reptes compartits a aquesta escala.
Durant el Fòrum, també s'ha debatut sobre la necessitat que l'agenda urbana espanyola es retroalimenti de projectes concrets, de la importància que les ciutats treballin en xarxa per poder implementar accions que siguin transversals, relacionals i innovadores que és el que acaba alimentant l'agenda urbana, de la necessitat que hi hagi una articulació multinivell del territori sense oblidar el vincle urbà-rural a través de les agendes urbanes per afrontar un dels grans reptes de la societat com és la lluita contra el canvi climàtic.