Les migracions de l'entorn urbà al rural: un fenomen minoritari, però creixent

El PEMB va encarregar un estudi juntament amb l'ARCA i l'ACM a l'Institut Metròpoli per investigar si s'havia produït algun canvi en els patrons de mobilitat residencial dins de Catalunya i de l'RMB per la pandèmia

  • 21-02-2024
  • Resum d'activitats
  • 792 Lectures

L'estudi “Rural i Urbà: migracions, entorn residencial i estructures d'oportunitat”, desenvolupat per l'Institut Metròpoli per encàrrec del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM), revela que durant els darrers anys, la població que abandona la ciutat per anar a viure a àrees rurals s'ha incrementat a Catalunya.

Imatge de la taula rodona de l'acte
Imatge de la taula rodona de l'acte

Precisament, l'objectiu d'aquesta explotació específica d'algunes de les enquestes que elabora l'Institut Metròpoli és el d'analitzar el potencial de desplaçaments residencials entre grans ciutats i àrees rurals i petits municipis, i s'emmarca en els treballs que comparteixen les tres institucions que l'han encarregat, PEMB, ARCA i ACM, al voltant de la confluència entre l'Agenda Rural de Catalunya i el Compromís Metropolità 2030 per aconseguir un desenvolupament més equilibrat entre el món urbà i el rural.

Tal com ha explicat l'investigador de l'Institut Metròpoli, Sergio Porcel, durant l'acte on s'ha presentat l'estudi 'Marxar de la gran ciutat: desig, opció o força major?', segons les Estadístiques de Variacions Residencials, l'any 2021 es van registrar 16.300 migracions d'aquest tipus, gairebé 4.000 més que el 2019 i 6.000 més que el 2015. El pic d'aquest fenomen va arribar amb la pandèmia l'any 2020, amb 17.105 migracions, tot i que en un context anòmal, marcat pels confinaments, on es van produir nombrosos empadronaments temporals en segones residències.

No obstant això, i malgrat que es tracta d'un flux residencial molt minoritari —aproximadament, el 10% del conjunt de migracions que es produeixen a les ciutats grans—, els registres en el primer any postpandèmic s'han mantingut elevats. De fet, s'apropen als de 2007 (18.025 migracions urbà-rural), l'últim any del darrer boom immobiliari que es va caracteritzar per un intens procés de suburbanització, particularment a la regió metropolitana de Barcelona, la qual va estar acompanyada d'una gran producció d'habitatge en àrees perifèriques de baixa densitat. Ara, en canvi, no hi ha aquesta pulsió de producció immobiliària.

El pes que tenen aquests canvis residencials en les àrees rurals és important. L'any 2021, el 40,1% de les altes padronals que es van realitzar en àrees rurals de Catalunya provenien de ciutats grans, 5 punts més que l'any 2019. En la mateixa línia, segons les dades analitzades, durant els darrers anys el saldo migratori de les àrees rurals i semidenses ha estat clarament positiu, mentre que el de les ciutats grans ha estat negatiu. Això, tenint en compte només els canvis residencials intermunicipals interns de Catalunya. A més, una altra qüestió rellevant és que són les àrees rurals més properes a les ciutats grans les que reben més població d'origen urbà. Precisament, aquest patró es va diluir lleugerament l'any 2020, quan es detecta una major associació dels canvis urbà-rural amb la presència de segones residències a les àrees d'acollida.

Un focus en la regió metropolitana de Barcelona

A la regió metropolitana de Barcelona la tendència és similar, però la rellevància d'aquest flux residencial és encara menor. En aquest cas, només el 2,4 % del conjunt de migracions urbanes que es van produir l'any 2021 dins de la regió metropolitana de Barcelona van seguir aquest patró urbà-rural. En total, van ser 2.659, mentre que el 2019 es van registrar 2.403 i el 2015 1.802. La població que realitza aquest tipus de canvis residencials és majoritàriament autòctona (88,5 %), amb una edat mitjana de 36 anys, la qual cosa invita a pensar en famílies joves. 

Segons l'Enquesta de cohesió urbana (ECURB), elaborada per l'Institut Metròpoli, gairebé la meitat de la població que abandona la ciutat per anar a viure a àrees semidenses i rurals ho fa principalment per millorar l'habitatge i/o de l'entorn residencial (47,3 %). Un 35,4 % ho fa per formar una llar o altres motius familiars i, de manera menys freqüent, un 8,1 % per motius laborals i un 7,5 % per motius econòmics o forçats relacionats amb l'habitatge.

A partir de l'ECURB, s'estima també que, com a mínim, entre 2023 i 2027, a la regió metropolitana de Barcelona, gairebé unes 70.000 persones migraran d'àrees urbanes a àrees semidenses o rurals (51.000 dins de la mateixa regió metropolitana i 18.000 a un municipi de la resta de Catalunya). Tanmateix, hi ha molta més població que, si pogués, ho faria. L'any 2022, unes 250.000 persones  residents a ciutats grans de la regió metropolitana de Barcelona, si poguessin escollir, viurien a municipis més petits, semidensos o rurals.

 Viure fora de la ciutat: la situació residencial a les àrees semidenses i rurals

A les àrees semidenses i rurals de la regió metropolitana de Barcelona, la gran majoria de la població és propietària del seu habitatge (80,1 %) i la satisfacció amb l'habitatge i amb l'entorn residencial és més elevada si es compara amb les ciutats grans. En canvi, les àrees semidenses i rurals, presenten una cobertura de serveis i d'equipaments clarament inferior, en termes de proximitat, a la de les àrees urbanes. Especialment pel que fa als Centres d'Atenció Primària (CAP) (només un 7,9 % dels residents en àrees semidenses i rurals en disposen d'un a menys de 500 metres), a la xarxa ferroviària de transport públic (13,4 %), a les biblioteques (14,6 %) i als centres de dia (15,9 %). No obstant això, l'únic servei que es valora negativament i que marca més diferències amb les àrees més urbanes, particularment amb el municipi de Barcelona, és la disponibilitat de transport públic. Per altra banda, l'equipament públic millor valorat arreu són les biblioteques públiques.

 Proximitat als serveis i equipaments

Satisfacció dels serveis i equipamentsUn emplaçament que implica desplaçaments més distants amb poca cobertura de transport públic

El dèficit de l'oferta de transport públic en àrees rurals contrasta amb la necessitat de mobilitat quotidiana que mostra la població resident en àrees semidenses i rurals, on es tendeix a realitzar les activitats de manera més deslocalitzada que a les ciutats grans. Les diferències més importants que s'han observat han estat en relació amb la compra de vestit i calçat (56,2 %) i amb les activitats culturals (55,7 %). A la regió metropolitana de Barcelona, més de la meitat de la població resident en àrees semidenses i rurals realitza aquestes activitats fora del seu municipi de residència.

Però potser la més rellevant, per la seva quotidianitat, és la feina. Entre la població ocupada de les àrees semidenses i rurals, 2 de cada 3 persones treballen a un altre municipi de la regió metropolitana de Barcelona. Tanmateix, cal assenyalar que aquesta proporció també és elevada a les ciutats grans de les corones metropolitanes i s'associa al procés de metropolitanització. Només la ciutat central presenta un patró significativament diferent, on la majoria de la població ocupada (53,3 %) treballa al mateix municipi de residència. Pel que fa al teletreball, també és més elevat al municipi de Barcelona (37,6 %), seguit de les àrees semidenses i rurals, però a una distància considerable (27,7 %).

Localització del lloc de treballEn aquest sentit, la tendència a l'alça de les migracions urbà-rural constitueix una oportunitat per revitalitzar una part de les àrees rurals, especialment les que es troben més properes als nuclis urbans (i segurament també les millor connectades per la xarxa ferroviària o les vies ràpides). Ara bé, aquestes migracions comporten també una sèrie de riscos que cal assenyalar.

  • En primer lloc, cal conèixer millor l'impacte que tenen o poden tenir aquestes arribades entre la població local, tant des del punt de vista dels preus de l'habitatge, com en relació amb els possibles conflictes de convivència que puguin aparèixer entre la població nouvinguda i la local.
  • En segon lloc, els resultats d'aquest estudi alerten de la possible configuració d'aquestes àrees rurals com a municipis dormitori, contribuint a un model de mobilitat quotidiana poc sostenible.

La descentralització de l'activitat econòmica i cultural, la millora de l'oferta del transport públic i col·lectiu en àrees rurals i l'ampliació del teletreball sempre que sigui possible són aspectes claus per tal acompanyar aquest flux residencial urbà-rural de cara a reduir aquests riscos.

Enquesta de cohesió urbana (ECURB), 2022

L'Enquesta de cohesió urbana (ECURB) és una operació estadística que té per objectiu obtenir informació sobre aspectes relacionats amb la diferenciació residencial i la desigualtat urbana, així com sobre d'altres processos i dinàmiques de caràcter socioterritorial que estructuren la vida a la metròpoli. Les principals temàtiques que es cobreixen són: l'accessibilitat a l'habitatge, la valoració de l'entorn residencial proper, els canvis residencials, la mobilitat quotidiana, l'ús del territori, la participació comunitària i les xarxes de suport. Pel que fa a la mobilitat residencial:

  • Recull tant els canvis residencials intramunicipals com intermunicipals.
  • Comptabilitza el nombre de persones que han realitzat algun canvi d'habitatge (si una persona ha canviat més d'una vegada en el període estudiat, només es comptabilitza una vegada).

Grau d'urbanització

El grau d'urbanització (DEGURBA) permet classificar el territori en el seu contínuum urbà-rural. En aquest estudi, s'ha utilitzat aquesta variable per a caracteritzar el territori aplicant la metodologia d'Eurostat 2020 (s'aplica la classificació de 2020 per a tots els anys analitzats).

Classificació dels municipis segons el grau de satisfacció

 Acte de presentació de l'estudi: 'Marxar de la gran ciutat: desig, opció o força major?'

Durant la jornada, han sorgit reflexions interessants com la necessitat de refer el procés de metropolinització i la necessitat de tenir sobirania compartida. 'Cal que allà on visquis de la metròpoli, tinguis els drets i serveis garantits. Que en els pobles i ciutats hi hagi oportunitats laborals, educatives, de salut, en un entorn no contaminat, i que les coses es facin de manera diferent a com s'han fet fins ara, que no hagis de marxar de la ciutat per una dinàmica especulativa', ha dit la presidenta de la Comissió Executiva del PEMB i regidora a l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz.

Precisament en aquest sentit, Sebastià Mata, vicepresident d'ARCA, ha lamentat 'l'urbanocentrisme' en l'anàlisi dels moviments migratoris que sempre s'han produït dins de Catalunya però que ara es donen en sentit contrari: de les ciutats als pobles. 'Hem de plantejar quins serveis necessitem com a país, no des del punt de vista urbà rural', ha assegurat, perquè 'potser cal una escola rural a l'Hospitalet per garantir el relleu al mon rural i potser cal que Senan tingui un cowoking com el que ja hi ha'.

'Esperem que tot plegat es debati properament al Parlament en l'Estatut del mon rural, que ens han de fer pensar com han de ser els nostres municipis rurals i els serveis que han de tenir', ha manifestat Jaume Oliveras Maristany, vicepresident primer de l'ACM i alcalde de Masnou durant la benvinguda a l'acte.

Finalment, en la taula rodona on han participat Xavi Paz, Vicepresident de l'ACM i alcalde de Molins de Rei, Carme Ferrer, alcaldessa de Senan i presidenta del Fòrum de municipis petits de l'ACM i José Téllez, responsable de comunicació i d'incidència política de Sostre Cívic, moderada per l'investigador de l'Institut Metròpoli, Sergio Porcel, han sortit idees com:

  • Els condicionants del canvi metròpoli a l'àrea rural: l'habitatge, les oportunitats econòmiques, la mobilitat i l'accés a serveis
  • L'impacte de l'arribada de població urbana a les àrees rurals
  • Les conseqüències de les migracions urbà-rural en termes d'accés a l'habitatge
  • El mon rural no pot ser el coworking de les ciutats
  • La necessitat que hi hagi relleu generacional als municipis rurals però també recursos

En definitiva, tal com ha dit Ferrer, 'el món rural no creixerà demogràficament amb els actius que tenim actualment. La població rural té un índex d'envelliment que no permet reproducció de les persones'. 'Calen més recursos pels municipis perquè també puguin ser més autònoms en desenvolupar certes polítiques', ha afegit.


  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies