L'equip de l'institut que dirigeix Mariana Mazzucato assessora el PEMB en la preparació de les missions del Compromís Metropolità 2030

La trobada amb Ryan Bellinson, investigador sènior de l'Institute for Innovation and Public Purpose de l'University College de Londres, serveix per incorporar noves perspectives a les missions del nou pla estratègic per l'RMB

  • 28-03-2022
  • Compromís Metropolità 2030
  • 22 Lectures

L'equip del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i membres del Comissariat del procés Barcelona Demà es van reunir a mitjans de febrer amb Ryan Bellinson, investigador Sènior en Ciutats, Clima i Innovació a l'Institute for Innovation and Public Purpose (IIPP) de la University College London (UCL), assessor de política climàtica i participació cívica del ‘Greater Manchester' i expert en el model d'innovació orientada a missions. Aquesta pràctica, impulsada per l'economista Mariana Mazzucato (IIPP), és un enfocament emergent que ja ha estat adoptat per diferents institucions, com ara el districte londinenc de Camden, el Greater Manchester o, fins i tot, la Unió Europea, i que ara mateix es troba en fase de desenvolupament a la regió metropolitana de Barcelona, per poder ser aplicat al Compromís Metropolità 2030.  

Greater Manchester
Greater Manchester

Actualment, el comissariat del procés Barcelona Demà i l'equip de l'oficina de coordinació del PEMB es troben immersos en un procés participatiu d'elaboració i concreció del que seran les missions que es proposaran davant dels reptes als quals haurà de fer front la regió metropolitana de Barcelona de cara al 2030. Durant l'any 2021 s'han dut a terme 16 debats en obert i amb persones expertes, enfocats a diferents temàtiques d'interès per la metròpoli —cohesió social, resiliència, innovació, prosperitat econòmica, governança i obertura al món—. Una vegada concretades les necessitats a resoldre, cal especificar ara com fer possible aquests canvis. Per aquest motiu, el PEMB ha convidat  Bellinson, l'expert que va ajudar a la definició de la missió climàtica al Greater Manchester, repte també present a la llista de prioritats de la Barcelona metropolitana. 

Què és exactament una missió?  

L'enfocament de les missions és un model dissenyat per abordar reptes col·lectius complexos a través d'un marc orientat articular objectius ambiciosos, però concrets, que requereixen de la implicació de múltiples actors i sectors i la generació d'innovacions. Aquest enfocament ja es van utilitzar als anys 60 per les primers missions a l'espai, però quan es tracta de qüestions que tenen a veure amb problemàtiques socials dels entorns urbans, “la solució és molt més complexa, perquè són molts els actors que entre en joc. Avui dia és encara una tècnica emergent i no existeixen pautes clares”, explicava l'investigador de la UCL.  

Establir la direcció d'una solució, però, no vol dir especificar el camí cap a l'èxit. Quan es tracta de missions, les respostes no es coneixen per avançat, sinó que més aviat aquestes estimulen el desenvolupament d'una sèrie de solucions diverses per afrontar grans reptes mitjançant la participació d'aquells actors disposats a assumir riscos i experimentar. 

L'IIPP recomana que una missió es fonamenti en 5 criteris

  • Atrevida i inspiradora, amb gran rellevància social

  • Amb una direcció i objectius clars, mesurable i limitada en el temps. 

  • Ambiciosa, però realista, basada en investigació i estratègies d'innovació. 

  • Transversal entre diferents disciplines, sectors i actors.  

  • Que impulsi múltiples solucions de baix a dalt. 

El procés per definir una missió passa per un sistema d'assaig i error en forma d'embut. Durant la primera fase del procés, 's'insta al fracàs” per descartar ràpidament els diferents prototips que no compleixen amb les expectatives. Per contra, els vàlids, passen a la demostració, on una tècnica de bola de neu servirà per recollir i millorar les solucions efectives, de manera que finalment només quedarà un pilot, que s'executarà i es modificarà a mesura que avanci el projecte en el temps

Per tal d'exemplificar el model, Bellinson va compartir amb el PEMB el cas del Greater Manchester, un territori històricament molt important per la revolució industrial, però que actualment té com a objectiu convertir-se en una zona pionera en emissió zero. La regió, formada per 10 municipis, es va constituir ell 2011 com a Greater Manchester Combined Authority (GMCA), institució reforçada formalment al 2012 per mitjà del “city deal”, pacte acordat amb el govern nacional. El laborista Andy Burnham va ser escollit alcalde metropolità a les eleccions de 2017, i des de llavors la regió ha emprès un procés orientat a missions per convertir-se en una àrea neutra en carboni.  

Com convertim una nova política en una missió?  

“La darrera fase és el moment a partir del qual s'aplica una narrativa capaç de crear compromís i explicar a les persones, membres i entitats associades com poden unir-se al repte”, concretava Bellinson

La trobada va servir per plantejar també algunes qüestions com esbrinar quina és l'estructura i velocitat en què s'implementen les estratègies un cop definida la missió; a la qual cosa, l'investigador va explicar que el veritable repte és com transmetre-la al públic, i és per això que cal operativitzar-la entre tots els actors per tal d'estructurar la participació així com dividir la missió en petites fites per fer que el procés sigui més senzill. En el cas de la metròpoli anglesa, ha estat necessari partir l'objectiu en fases de  5 anys, fins arribar al 2038.  

El sistema de monitoratge per seguir l'evolució de les missions va ser també un eix important de la conversa. Segons Bellinson,  el més important en aquest tipus de processos col·laboratius és recollir informació qualitativa sobre les persones que en formen part, tot i que mesurar l'activitat a través d'un sistema estàndard de recollida de dades és complicat perquè hi ha moltes variables molt diverses en joc, però que en tot cas, aquestes dades han de ser accessibles a la comunitat per tal de poder rebre un retorn i seguir adaptant la missió.   

Un altre aspecte clau del projecte és la seva naturalesa basada en assaig i error, on “l'ús de finançament públic en un sistema que inverteix en idees a llarg termini que desprès podrien no funcionar pot semblar un mecanisme controvertit per a algunes persones — va assegurar Bellinson— però, allò primordial és focalitzar-se en el resultat final i, sobretot, crear un sistema que asseguri que la riquesa que serà desprès generada es pugui reinvertir en la societat, i no es quedi només al sector privat”.  

Tot i que l'objectiu principal no és el creixement econòmic, sinó solucionar els problemes socials,  és important assegurar que la missió  tingui un efecte desbordant (spill-over effect), on una gran fita, com és ser una ciutat amb emissions zero, pugui aportar valor afegit alternatiu a altres àmbits, com ara nous mercats o noves industries. Per aconseguir aquest efecte, va assegurar Bellinson, “la col·laboració és l'eina més important que tenim, i això és més profund que el creixement econòmic”.  

Una sessió, doncs, molt profitosa i interessant en què es van recollir noves idees per incloure en la construcció de les missions del Compromís Metropolità 2030, elaborades per mitjà del procés participatiu Barcelona Demà i obert a totes aquelles entitats que es registrin al mapa d'actors. 

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +