La necessitat d'impulsar el fet metropolità a Espanya protagonitzarà els debats del Foro NESI el 2024 amb la participació del PEMB
Oriol Estela posa de manifest els avantatges de la governança metropolitana i la necessitat de superar visions estrictament administratives en el marc del webinar sobre planificació estratègica metropolitana organitzat pel Foro NESI
- 18-01-2024
- Resum d'activitats
- 559 Lectures
El Foro NESI, dins del seu programa d'Urbanisme per la Vida, i seguint la línia de treball sobre Ciutats de 15 minuts i Territoris de 45 minuts, ha establert com a focus principal per al 2024 el fet metropolità i el seu escàs desenvolupament, malgrat la necessitat, a l'estat espanyol. En aquest sentit, ha programat una sèrie d'activitats, la primera de les quals ha estat el webinar “Planificació estratègica metropolitana”.
Foto de recurs sobre planificació estratègica. Autora: Clara Soler Chopo
Frank Joseph Huallpa investigador de Paradiplomacia.org, organització que treballa donant suport a la internacionalització de les àrees metropolitanes, ha obert el webinar fent la caracterització de les àrees metropolitanes i les diferents fórmules de governança que adopten arreu del món: governs metropolitans, organismes supramunicipals de cooperació, agències metropolitanes sectorials i acords de coordinació vertical entre administracions. Casos com Londres, Manchester, Bolonya, Montreal o la pròpia Àrea Metropolitana de Barcelona van ser els utilitzats per il·lustrar amb exemples les diferents fórmules existents.
“Tenim la idea de ciutat molt condicionada i arrelada al concepte de municipi però no ens ha de confondre la divisió administrativa amb què és la ciutat real”, ha assegurat el coordinador general del PEMB, Oriol Estela, que ha recordat que precisament per aquest motiu el Compromís Metropolità 2030 estableix com a “ciutat real” la ciutat dels 5 milions. Per això, Estela ha posat el focus en els avantatge de la governança metropolitana i la necessitat de superar les visions estrictament municipals o administratives i apuntar cap a les “ciutats reals”. Treballar en l'escala metropolitana suposa l'establiment d'objectius compartits, de mecanismes de coordinació i cooperació i major impacte i efectivitat de les polítiques. En aquest sentit, la planificació estratègica és “clau”, ha dit, abans fins i tot de determinar quina en seria la forma de govern adequada, i en particular per fer front a les transicions que tenim per davant i que es facin de manera justa.
Nicolás Mancini, director executiu de Paradiplomacia.org, ha parlat de diversos exemples de construcció de diplomàcies metropolitanes, destacant com aquests processos poden servir per enfortir capacitats tècniques i de gestió dels equips locals, el posicionament a l'hora d'atraure inversions o fins i tot per iniciar processos de metropolitanització a partir de la necessària coordinació per captar recursos de programes d'organismes supranacionals.
En el seu torn, Irene Álvarez de Miranda, responsable del departament de Ciutat i Urbanisme de la consultora Ingerop, ha explicat que en els seus treballs amb la ciutat de Madrid hi han trobat a faltar una planificació metropolitana en aspectes com la mobilitat. En els plans de la ciutat per la reducció d'emissions provocats pel trànsit s'han trobat que el gruix dels desplaçaments en automòbil són els que es produeixen d'entrada i sortida del municipi, no en el seu interior, de manera que sense la coordinació metropolitana aquesta reducció serà molt poc significativa. Com a contraexemple va utilitzar el cas de París i el seu planejament d'infraestructures de mobilitat amb mirada metropolitana.
Finalment, el debat propiciat per les preguntes del públic ha girat al voltant de la necessitat o no d'institucionalització de les àrees metropolitanes, la consideració dels aspectes de l'alimentació en la planificació metropolitana, les particularitats dels continus urbans que superen límits regionals o fins i tot nacionals o la responsabilitat administrativa de les lleis metropolitanes.