La gentrificació modifica els espais relacionals de la ciutat, conclusió destacada de la primera activitat del cicle de debats sobre gentrificació

El documental 'Last days in Shibati', que mostra com una família xinesa ha d'abandonar el seu barri perquè se'n construirà un de nou, serveix com a pretext per iniciar el debat

  • 16-05-2019
  • Resum d'activitats
  • 516 Lectures

La gentrificació no és només un fenomen econòmic sinó també social que modifica els espais relacionals dels habitants de les grans ciutats. Per afrontar-la, cal tenir una visió clara de ciutat que inclogui la dimensió metropolitana, cal analitzar com afecta els ciutadans i incorporar mesures de prevenció per mitigar el sentiment de dol i desarrelament que produeix en els afectats. Aquestes són algunes de les conclusions del cine-fòrum Com afrontem la gentrificació? que ha iniciat el cicle de debats que sobre el tema organitza el PEMB. Després de la projecció del documental “Last days in Shibati” s'ha iniciat el debat en què han participat la directora de l'Observatori DescIrene Escorihuela, la sociòloga i activista Iolanda Fresnillo, la investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UABIsabelle Anguelovski i l'exdirector del Pla Estratègic de TurismeAlbert Arias.

Irene Escorihuela, directora de l'Observatori DESC i moderadora del cine-fòrum ?Com afrontem la gentrificació??
Irene Escorihuela, directora de l'Observatori DESC i moderadora del cine-fòrum ?Com afrontem la gentrificació??

El documental  “Last days in Shibati”,  que mostra com una família xinesa ha d'abandonar el seu barri  perquè se'n construirà un de nou, ha servit com a base per iniciar el debat conduït per la directora de l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals, Irene Escorihuela. El cine-fòrum s'ha realitzat al Cinema Zumzeig, entitat col·laboradora del PEMB.

Segons ha explicat Irene Escorihuela, la gentrificació no és un fenomen nou ni local sinó que es dóna arreu del món. Tot i que hi ha un patró global, té un fort impacte en l'àmbit local encara que les causes,  processos i conseqüències siguin diferents a cada ciutat. La gentrificació no és un fenomen espontani sinó que respon a interessos diversos i, per això, pot analitzar-se des de múltiples perspectives. El que cal preguntar-se és com impacten els processos de gentrificació en els ciutadans? què es pot fer per combatre o contrarestar els seus efectes? com s'organitzen els veïns per lluitar contra aquest procés?

Al seu torn, la sociòloga i activista Iolanda Fresnillo ha definit la gentrificació com un procés en espiral que pot començar en el sector immobiliari però que repercuteix en el teixit comercial fent que desapareguin els comerços de proximitat i es modifiquen els espais relacionals d'una ciutat. “No només desapareixen aquests comerços sinó també la interacció entre veïns que es dóna en ells”, ha dit i ha posat com a exemple el barri de Gràcia. Fresnillo ha afegit que els processos de gentrificació vinculats al comerç són difícils d'analitzar perquè no hi ha una definició clara del que entenem per comerç de proximitat ja que aquesta proximitat no és geogràfica sinó relacional. Les reformes dels mercats municipals, com el de Sant Antoni, són un exemple de com es fa només una valoració econòmica del fenomen sense tenir en compte com afecta a la cohesió social ja que aquests mercats generen veïnatge.

Per a l'exdirector del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona Albert Arias, turisme i gentrificació són dos fenòmens estretament lligats que responen a lògiques comunes, inherents a la construcció de les ciutats del segle XXI. El factor diferencial del turisme en el debat sobre la gentrificació està en les formes de practicar i habitar la ciutat en moviment: en els ancoratges i infraestructures necessàries, en les representacions del lloc i el seu caràcter performatiu i en la negociació pels recursos urbans. La solució no és incidir només sobre el turisme sinó actuar de forma integrada amb l'agenda de les polítiques de ciutat. “Hem de capgirar el sentit del debat: del model turístic desitjat a la garantia del dret a la ciutat turística. Cal definir la visió de ciutat” ha conclòs.

Com ha explicat la investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia de la UAB Isabelle Anguelovski, la millora dels espais urbans –  construcció de parcs o la reforma de la zona del litoral –  generen processos de gentrificació mediambiental ja que aquests espais atreuen un tipus de població preocupada per la salut i qualitat de vida, amb un alt poder adquisitiu. Moltes ciutats del món s'estan convertint en ciutats verdes i aquest fet produeix especulació perquè - com ha dit Anguelovski - “El verd ven molt”. També ha insistit en la necessitat de regular els preus de lloguer, construir habitatges assequibles i dissenyar espais verds i públics per a tothom, com a mesures per combatre la gentrificació.

Algunes de les opinions expressades en la ronda d'intervencions del públic són que a les ciutats falten zones verdes, enteses com a espais relacionals, i que cal definir el seu paper en el nostre model de ciutat perquè aquesta sigui més verda i justa. També que cal arribar a un consens polític que ara no existeix.

Segons la professora de Ciència Política de la UB Mariona Tomàs, s'ha d'afrontar la gentrificació amb mirada i estratègia metropolitana ja que el que passa a una ciutat repercuteix en les que l'envolen. Alhora, com ha dit Iolanda Fresnillo, s'han de posar sobre la taula mesures “valentes”.  Al seu torn, les representants de Fira o Vida han expressat la necessitat de conjugar espais com el de la Fira de Barcelona a Montjuïc amb altres usos urbans per tal de trobar un equilibri.

Per acabar s'ha debatut sobre els efectes de la gentrificació en els ciutadans (sentiment de dol i desarrelament) i s'ha coincidit en la necessitat d'endegar campanyes de prevenció, sobretot a les escoles. També s'ha destacat la importància dels moviments i plataformes veïnals per combatre aquests processos o alleugerir-los.

La segona sessió d'aquest cicle Com mesurem la gentrificació?, que es farà el proper 30 de maig, s'aproximarà al tema a partir de les dades de l'estudi de Joan R. Riera “L'índex de gentrificació de Barcelona” que servirà com a base per al debat posterior.

 

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te a la nostra newsletter

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +