La digitalització i les noves tecnologies obren fronteres, faciliten el teletreball i redueixen la bretxa digital

El PEMB organitza un cinefòrum al voltant del documental 'Ciutat en beta' que reflexiona sobre l'urbanisme, la mobilitat i les noves formes de treball

  • 30-01-2023
  • Resum d'activitats
  • 170 Lectures

La sala d'actes del Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica va acollir el passat 26 de gener la projecció de ‘Ciutat en beta: el treball d'avui la ciutat del demà' gràcies al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, que ha estat un dels principals patrocinadors d'aquest documental arran del projecte de crowdfunding #Conjuntament impulsat per OuiShare. L'organització del cinefòrum va comptar també amb la col·laboració de Createl i de Barcelona Activa.

Cinefòrum 'Ciutat en beta' al Canòdrom
Cinefòrum 'Ciutat en beta' al Canòdrom

Durant prop d'una hora, el film 'Ciutat en beta: el treball d'avui la ciutat del demà' reflexiona al voltant de la mobilitat i les noves formes de treball al territori a través de casos i experiències reals de co-living, de l'acceleració de la digitalització arran de la pandèmia de la covid-19, i planteja diferents escenaris futurs sobre el món del treball.

Per debatre a posteriori sobre quin impacte té la digitalització en el mercat laboral i els canvis que això comporta i comportarà en les ciutats, com ara les possibles avantatges de la deslocalització del treball en entorns metropolitans, es va convidar a diferents persones expertes en la matèria. Albert Cañigueral, autor d'El trabajo ya no es lo que era i co-productor del documental, es va connectar en remot des d'Hèlsinki (Finlàndia) —un exemple més de les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies— i va plantejar més preguntes que respostes: A què li diem tecnologia? Quin paper té el gènere? És el cooperativisme una resposta a la deshumanització?

Anna Inglés, coordinadora de projectes de Colectic, va posar l'accent en els riscos de la bretxa digital i les oportunitats per dotar d'eines a la ciutadania per al seu desenvolupament personal i professional. Cal parlar de “bretxes” en plural, va dir, no tothom té un ordinador o sap com funciona un smartphone, ni internet arriba a tot arreu. “Nosaltres intentem que la tecnologia no sigui un escull més, sinó que aquestes persones que pateixen les escletxes puguin ser més autònomes i sobiranes i, d'aquesta manera, tenir més oportunitats”. “El traspàs de la població cap a un altre lloc implica necessitat de connectivitat, sense connectivitat no hi ha traspàs. Guifi.net és una de les institucions que està fent que la connectivitat arribi a tot el territori”, afegia la coordinadora de la primera Antena TrenLab de Renfe ubicada al Tecnocampus de Mataró, Judit Batayé.

La directora de Creacció, Núria Macià, va exposar els efectes sobre el teletreball: “La pandèmia va ser, per a uns quants, una cura d'humilitat”, apuntava, “moltes empreses industrials que mai havien treballat la flexibilitat ni la conciliació (que per exemple podien donar als treballadores d'oficina encara que no la donessin als de planta), ara s'ho han plantejat i ho mantenen. A més, en molts àmbits ens ha permès ser més eficients, guanyar temps...”.

També va explicar alguns dels efectes de l'atracció de població fora de Barcelona en els darrers anys: “Els municipis petits han augmentat un 5, 8, 10% la seva població i ha passat en espais rurals. No és que la gent sigui ‘neorural' i vulgui treballar al sector primari i secundari, sinó que són persones de ciutat del sector terciari que tenen unes necessitats diferents i han suposat canvis importants per als municipis, com ara la fibra òptica”. El repte pendent per Macià és la millora de la mobilitat i el futur de les industries creatives, explorar com “oferir uns ecosistemes que també aportin valor al nostre territori, és a dir, com els impliquem perquè no només vinguin a treballar”.    

Per la Àurea Rodríguez, professora d'innovació a la Universitat Rovira i Virgili, mai en la historia hem tingut tant coneixement i tecnologia com ara “I què en fem?”, preguntava: “Doncs hem de posar les persones al centre i intentar no crear escletxes. Hem de trobar la manera d'aprofitar les tecnologies per al bé de les persones”.

Principals conclusions

1. La digitalització obre fronteres: mobilitat territorial, flexibilització del temps, expansió d'iniciatives o connexió entre persones de tot el món.

2. Noves tecnologies:

  • Com a eines transformadores (no destructores) que poden ajudar-nos a viure millor si posem les persones al centre.
  • Com a oportunitat per a les persones en situació de bretxa digital (socioeconòmica, d'accés o de coneixement). Com? Donant accés a persones en risc d'exclusió a formació en feines i dinàmiques de futur, re-skilling laboral i graus sobre noves tecnologies.

3. Mobilitat territorial: municipis que amb el teletreball han atret població nova amb necessitats diferents, que aporten noves idees i maneres de fer i que permeten generar més riquesa.

El debat va estar moderat pel coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, que va deixar en l'aire noves preguntes: Els robots són homes? Les assistents, dones? “Pel que fa al tema de gènere, encara queda molt a debatre”, concloïa. El documental començarà ara una gira de projeccions pel territori, encara pendents de definir.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies