Global Trends in Cities and Lessons for the Barcelona Metropolitan Area
Workshop acadèmic
- 23-02-2015
- Resum d'activitats
- 77 Lectures
El 17 de febrer es va celebrar el workshop acadèmic 'Tendències globals en ciutats i lliçons per a l’àrea metropolitana de Barcelona', organitzat pel PEMB i el PPSRC (Public-Private Sector Research Center) de l’IESE. L’objectiu d’aquest taller era debatre sobre les tendències globals en les ciutats i com aquestes poden ser útils per al disseny del nou pla estratègic.
L’acte va ser inaugurat per Xavier Vives, professor de PPRC-IESE i clos per Joan Trullén, en representació de Guillem Espriu, president de la Comissió Executiva del PEMB. Hi van assistir un gran nombre de persones, tant del sector públic com del privat, que van participar activament en el debat posterior.
Ponents:
- Edward Glaeser, professor de Harvard i autor del llibre “El triumfo de la ciudades”
- Diego Puga, Centro de Estudios Monetarios y Financieros
- Pankaj Ghemawat, professor de l’IESE
- Giacomo Ponzeto, professor de la UPF
- Elisabet Viladecans, Institut d’Economia de Barcelona
Algunes de les conclusions que es poden extreure de la participació dels ponents són:
- Les grans ciutats modernes són molt importants perquè concentren un gran nombre de persones qualificades que interactuen per aconseguir un objectiu comú que no només beneficia la metròpolis sinó també la societat en general.
- El capital humà és el factor determinant en l’auge de les ciutats. El seu progrés depén, en gran mesura, de la seva capacitat per atraure talent i orientar-lo cap a objectius comuns.
- El creixement d’aquestes ciutats ha de ser ordenat i basar-se en la construcció en alçada (allotjar més gent però minimitzant els costos econòmics i mediambientals).
- Les ciutats incideixen positivament en els seus entorns, tant regionals com estatals. La concentració d’empreses del mateix sector o similar en una mateixa àrea metropolitana genera sinergies i economies d’escala que afavoreixen la productivitat.
- En termes salarials, treballar en una gran metròpolis revaloritza el currículum professional i això repercuteix en el sou dels treballadors (sobretot d’aquells que es desplacen a ciutats més petites).
- Hi ha dades significatives que determinen que una ciutat, i no una altra, lideri els rànquings de competititivat com són: nombre de vols internacionals que la connecten amb el món, percentatge de població estrangera que viu a la ciutat o nombre d’estudiants estrangers que trien la ciutat per fer els seus estudis universitaris.
- El paper de les administracions públiques és important en la competivitat de les ciutats ja que permet beneficiar-se d’economies d’escala, derivada de la seva integració en un ens superior i de la centralització de la presa de decisions.
- Tot i que Barcelona no competeix amb ciutats com Nova York o Tokyo, sí que està en la lliga de les grans ciutats. Barcelona destaca en alguns aspectes com el seu caràcter social i cultural, el seu atractiu internacional o els seu capital físic (infraestructures, transport públic i telecomunicacions). En canvi, és feble en altres àmbits com la maduresa financera o la dimensió institucional.