Entrevista a Genís Roca
Expert en transformació digital
- 13-11-2019
- Actualitat del PEMB
- 654 Lectures
Després que l'INE anunciés que rastrejarà tots els mòbils de l'Estat durant 8 dies per fer un estudi de mobilitat Genís Roca piulava: “Que un estudi inclogui TOTA la població era evitable, ja que hi ha tècniques de mostreig. Té un absurd cost d'alarma social. Però ara ja tots som conscients que ho fan i ho poden fer quan vulguin”.
Des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona hem organitzat, precisament, en el marc de les activitats de la Smart City Week, un cine-fòrum per tractar aquesta temàtica que té per títol ‘Dades personals massives: qui, com i per a què les utilitzen?'. Acabem de veure per a què les poden utilitzar, de la qual cosa la majoria en som conscients, perquè segons paraules seves “surt més rentable rastrejar tothom que fer un mostreig”.
El PEMB entrevista el president de RocaSalvatella, Genís Roca
Els motius econòmics ho justifiquen tot, doncs? Creu que això que ha passat amb l'INE crearà un precedent?
És evident que els motius econòmics no ho poden justificar tot, però també és evident que les organitzacions intenten obtenir els millors resultats amb el menor cost i esforç. Segmentar la població en mostres representatives és un esforç que a més té el risc de caure en errors i malmetre les posteriors interpretacions. I amb la tecnologia actual és perfectament possible i raonable treballar amb les dades del total de la població, i no pas una mostra. Aquí no hi veig massa problema. Per mi el problema no és tècnic, econòmic o pragmàtic, sinó de drets i deures. Som conscients de en quins casos i en quines condicions algú podrà fer servir les nostres dades? Estan garantits els nostres drets i deures? Sospito que caldria revisar les regles de joc abans de permetre que s'hi jugui massivament.
Aquesta “alarma social” de la qual parla, és real? A què hem de tenir por?
El cas de l'INE l'hem conegut perquè es tracta d'una institució pública que està obligada a fer públics els seus concursos, licitacions i contractes. De fet, gairebé tots els casos que coneixem són de l'àmbit públic. Però no tenim cap coneixement ni cap certesa de quantes vegades ha passat el mateix en l'àmbit privat, i no sabem per quins usos, amb quins objectius, amb quines dades ni quantes vegades. Tampoc tenim clar que cap regulador ho estigui vigilant i hem de confiar senzillament en que cada empresa fa les coses de la millor manera. Però, per exemple, amb els temes fiscals hem comprovat com és possible fer les coses de manera legal però lluny de l'interès comú, doncs hi ha qui fa l'activitat aquí però tributa en un altre país. Si amb els temes fiscals, fortament regulats, hi ha males pràctiques que ens perjudiquen... què pot estar passant amb les nostres dades ara que sabem que les fan servir ja de manera molt potent i ambiciosa?
Creu que el que va passar amb Cambridge Analytica en les darreres eleccions presidencials als EEUU –com ens explica el documental “The Great Hack” en el cine-fòrum– ens hauria d'haver advertit del que podia passar i fer-nos reflexionar?
Crec que el que va passar amb Cambridge Analytica està lluny de ser una anècdota i per contra és una pràctica habitual. Crec que el treball amb dades personals per crear estats d'opinió i promoure uns o altres interessos és una ciència absolutament desenvolupada, i que s'està intentant protegir-la fixant la idea que tot plegat va ser només una mala praxis puntual i anecdòtica. Però no. Hi ha un munt d'algoritmes que, en base a dades personals, desenvolupen models predictius de les nostres accions i opinions, i es duen a terme accions per a condicionar-nos. Cambridge Analytica era la filial nord-americana d'una empresa amb matriu anglesa que es diu SCL Group que fa més de 25 anys que es dedica això i té com a clients governs i exèrcits de tot el món. Només cal consultar la Vikipèdia. Ni Cambridge Analytica ni SCL Group són cap anècdota. Hi ha centenars d'empreses que s'hi dediquen, per no parlar de l'ús massiu i indiscriminat de bots o fake news per partits polítics de tot el món. Així que sí, i tant que hauríem d'estar reflexionant sobre tot això. Reflexionant i actuant.
Vostè reivindica un debat tècnico-legal i social per abastar aquesta qüestió, on i com el fem i a quina escala?
Tinc propostes concretes a fer, que espero poder publicar ben aviat ja amb el nivell de detall i serietat que mereix el tema. I giren al voltant d'una idea general: la llei no serà suficient, i cal que la ciutadania es personi amb rol de vigilància davant totes aquelles organitzacions, públiques o privades, que maneguen dades personals. Cal que auditem i controlem tots els usos que en facin, tant si volen com si no. La solució passa per l'activisme ciutadà, en paral·lel al desenvolupament del marc legal.
També assegura que no coneix els mecanismes de control social, però darrerament hem vist que molta gent s'ha sumat a Telegram, entre altres coses, perquè és més difícil de rastrejar. És aquest el futur? Deixarem d'utilitzar aplicacions com WhatsApp i buscarem gaudir de més privacitat?
El futur és utilitzar eines que siguin clares respecte als usos que faran amb les nostres dades, i amb aquesta informació prendre nosaltres la decisió de quina solució ens convé més. És públic que WhatsApp és una plataforma més disposada que Telegram a col·laborar amb l'Estat, però sense posar-nos conspiranoics també és rellevant el fet que a WhatsApp tu no pots evitar que tots els membres d'un grup coneguin el teu número de telèfon mentre que a Telegram, tot i estar al mateix grup, no cal que la resta de membres tinguin aquesta informació. I encara més detalls: a WhatsApp et poden afegir a un grup de conversa encara que no vulguis, mentre que a Telegram es pot fer que sigui necessari el teu consentiment... Així que hi ha molts motius per preferir Telegram, a banda del fet de si et rastregen o no.
Parlem sempre de tota la part fosca i negativa de la gestió de les dades personals, però quins són els avantatges, si és que n'hi ha?
L'atenció personalitzada i proactiva gràcies a les dades en temps real és una meravella que volem, necessitem i desitgem per moltes coses de la nostra vida present i futura. És un camí que abraço feliç i convençut. Les millores en serveis de mobilitat, salut, oci, cultura, etc. són gairebé infinites. Senzillament, necessito fixar les regles del joc per preservar els drets i deures. Sense nerviosisme ni paranoia. Noves oportunitats que volem, però que necessitem tinguin uns usos ordenats. Qui va inventar el foc es va cremar, però no va deixar de voler fer servir el foc, així que va adoptar mesures per no prendre mal.