Entrevista a Esther Sánchez Torres
Presidenta del Consell Assessor de la Reforma Horària
- 15-02-2019
- Actualitat del PEMB
- 38 Lectures
Quan parlem d'implementar polítiques per millorar la gestió del temps, sembla que ningú sap per on començar. Tot i l'evident necessitat d'un canvi immediat en aquest àmbit, en una societat que evoluciona ràpidament i que treballa de manera molt diferent a fa uns anys, encara no hi ha mesures concretes sobre la taula.
La tecnologia també juga un paper clau en aquest sentit i és que ens ha de permetre, suposadament, ser més flexibles en nostra jornada laboral i contribuir a la conciliació. Ara bé, paradoxalment aquesta flexibilitat pot acabar anant en contra de la nostra organització del temps. On és la frontera entre el temps laboral i personal? Com podem adaptar l'ús del temps a les noves necessitats?
El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ha entrevistat l'Esther Sánchez, presidenta del Consell Assessor de la Reforma Horària, que ha participat a la 4a tertúlia del cicle de #LaMetro “Treballar a la ciutat del segle XXI” amb el títol “Quan Treballarem?” perquè ens ajudi a respondre a aquestes i altres qüestions.
Esther Sánchez, presidenta del Consell Assessor de la Reforma Horària
Per situar-nos una mica, quines són els principals avantatges i inconvenients econòmics i de salut d'una reforma horària i en quin sentit cal formular-la?
Quan parlem de reforma horària estem parlant de tot un seguit de mesures, no d'una sola, i de mesures que van més enllà de canviar el fus horari o de desplaçar els horaris 1 hora endavant, tot i que només això ja pot significar un gran avenç ple de millores, en aquest cas molt particularment, sobre la salut de la població.
La Reforma Horària és una manera d'entendre la gestió del temps des d'una mirada transversal, posant al centre les persones i, precisament, per això (i en contra de cert “relat productivista establert”, amb un seguit d'avantatges públics i privats. Està sobradament evidenciat científicament (és a dir, hi ha estudis solvents i representatius i, per tant, coneixement vàlid) que els usos del temps a l'Estat espanyol i a Catalunya comporten tot un seguit de desajustos amb impacte sobre la salut (derivats de la manca de descans en termes quantitatius i qualitatius) i qualitat de vida (manifestat en el seu grau extrem en un seguit de malalties mentals i d'arrel psicosocial) i sobre l'eficiència organitzativa (amb connexions amb l'absentisme laboral, amb la sinistralitat laboral i amb certs factors de clima laboral amb repercussions sobre la productivitat), tots ells, clarament monetitzables.
Per tant, no és difícil i així s'ha demostrat també, que qualsevol mesura que millori la gestió dels temps, ha de reportar més beneficis que perjudicis.
Quines mesures es poden implementar fàcilment a curt termini per començar a fer front els canvis més necessaris en la gestió del temps?
Les que permeten una més fàcil i ràpida implementació són les que depenen de les pròpies organitzacions: un canvi horari consistent en reduir en mitja hora el temps per dinar en jornades partides i així permetre sortir mitja abans a les persones empleades, o un canvi en certes rutines esteses en alguns sectors, com ara, el no convocar reunions més enllà de les 17 h o planificar millor les tasques, es poden fer sense cap cost econòmic i en un termini de temps curt. O una decisió tan fàcil com deixar d'anar a comprar al supermercat a les 20 h. quan tenim altres hores del dia per anar-hi pot, a mig termini, afavorir un canvi horari en els comerços d'un veïnat, per exemple. Per tant, potser, la primera mesura que podríem implementar és que ens preguntéssim a cadascun de nosaltres, què podem fer, que estigui dins l'àmbit exclusiu de la nostra influència, per contribuir a una gestió més sostenible dels usos del temps. A partir d'aquí, ja anirem afegint actors en els espais d'influència compartida.
Quins són els principals entrebancs per dur a terme aquesta reforma horària? D'on venen? Del sector públic, del privat o de la ciutadania?
De les resistències infundades, de la manca de suport i de l'existència de comunitats de pràctica suficientment arrelades sobre el terreny que vagin superant aquestes resistències, de la manca d'un lideratge públic clar i inequívoc públic al respecte, de l'ús interessat i/o partidista que es fa a l'hora de donar suport o no donar-lo a segons quines propostes, de la manca de tradició robusta de negociació i creativitat en el plantejament i discussió de propostes i alternatives, especialment en el moment en que pugem de nivell i complexitat i hem d'incorporar diversos actors amb diversos interessos contraposats. La bona notícia és que tots ells són entrebancs superables.
S'ha parlat molt del canvi d'horari entre estiu i hivern, és necessari?
En el darrer canvi horari a l'horari d'hivern el Consell Assessor va emetre un informe amb dades científiques, que explicaven de forma clara i contundent els efectes negatius que sobre la salut comporta dissociar els horaris a l'anomenat “rellotge biològic” i, per tant, fer aquest canvi. Si afegim que les raons que el sustenten han perdut actualitat i vigència, i en bona part no obeeixen a cap justificació mesurable i consistent, podem concloure que el canvi no es bo, ni en termes de salut pública, ni en termes de salut en la presa de decisions públiques.
Com influeix la tecnologia en la nostra vida quotidiana i com podem evitar treballar fora de l'horari laboral i a tot arreu? És a dir, com podem combatre l'intrusisme de les noves tecnologies?
Exigint i acomplint regles d'higiene organitzativa i professional. Sóc adepte als Tech4Good, per tant, crec que les noves tecnologies són bones i poden reportar grans beneficis, també en l'àmbit laboral. Però el que no pot ser és que mantinguem les regles de presència del “Old Power” (presencialitat i horaris extensius) amb les eines del “New Power” (mobilitat i connectivitat 24 h). I potser la major de les inconsistències (i inmadureses) és que acabem regulant la limitació del “New Power” perquè no som capaços de corregir els excessos del “Old Power”. Regular legalment el “dret a la desconnexió” és possiblement una necessitat, però que també demostra que hem fracassat en l'intent de fer empreses més eficients i humanes.
Quins hàbits “saludables” de treball podem incorporar en la nostra vida per mantenir l'equilibri entre l'entorn laboral i personal?
Primer, estendre l'hàbit de planificar, organitzar bé les tasques, mesurar les càrregues de treball, tenir una mínima “enginyeria de processos” que ens permeti identificar els colls d'ampolla, les duplicitats de tasques i les ineficiències, disposar de dades i d'indicadors que expliquin què passa a les nostres organitzacions i per què. I després de la diagnosi, podran venir les mesures més efectives. Abans, és posar la tireta abans de la ferida o fer cosmètica.
Es pot fer alguna cosa a fer des de l'àmbit local/metropolità o els canvis requereixen una escala molt més àmplia?
L'àmbit local, com en molts altres camps, és un àmbit idoni per impulsar i promoure el canvi. No calen canvis normatius. La major part de les mesures més efectives són culturals i organitzatives.
Hi ha models de participació ciutadana per a la confecció de propostes de conciliació laboral aquí o en altres països?
És clar, i el Consell també ha contribuït a desenvolupar-los amb les que vam anomenar taules quadrangulars i totes les activitats de participació que hi vam generar al voltant de les mateixes. Va ser una experiència positiva, tot i que encara no estem avesats, com a d'altres països, a aquestes dinàmiques.
Des del Consell Assessor de la Reforma Horària treballeu amb algun referent internacional, ja sigui ciutat o regió, que estigui aplicant mesures efectives?
La tasca del Consell Assesor és la d'assessorar i prou. Ni liderem projectes, ni el nostre paper actual és el de ser una comunitat de pràctica o executors de cap política. Òbviament tenim coneixement del que està passant a nivell internacional i podem referir bones pràctiques del nostre entorn més immediat i d'entorns que estan més allunyats i evolucionats. Però, jo diria que no cal anar-se'n a fóra per conèixer pràctiques efectives. En diverses activitats promogudes pel Consell i a la nostra web mateix, es poden trobar exemples molt propers. I moltes de les anomenades “Regiduries dels Usos del Temps” d'alguns dels ajuntaments de Catalunya, o la mateixa Generalitat de Catalunya també han jugat un paper important posant en valor bones pràctiques del nostre territori.