Els municipis no tenen capacitat per plantejar polítiques redistributives i, per això, és necessari un ens supramunicipal a escala metropolitana

La segregació urbana afecta les principals àrees metropolitanes de la península, segons una recerca del Departament de Geografia de la UAB

  • 09-04-2019
  • Notícies relacionades
  • 824 Lectures

En la jornada ‘‘Efecte barri, l'impacte social de la segregació residencial a les ciutats ibèriques'' s'han presentat les principals conclusions de la investigació realitzada pel Grup d'Estudis sobre energia, territori i societat del Departament de Geografia de la UAB encapçalat per Oriol Nel·lo. La recerca s'ha realitzat tenint en compte principalment tres factors: els efectes de la segregació residencial sobre les condicions de vida de la població en l'educació, la salut o l'habitatge; la relació de la segregació amb les actituds polítiques, la capacitat d'organització i el comportament electoral de la població, així com de les polítiques públiques desenvolupades en les àrees urbanes; i la concreció d'aquestes qüestions en sis àrees metropolitanes: Barcelona, Lisboa, Madrid, Sevilla, País Basc i València.

Oriol Nel·lo i Carme Miralles durant la presentació de la jornada de recerca 'Efecte barri'
Oriol Nel·lo i Carme Miralles durant la presentació de la jornada de recerca 'Efecte barri'

La investigació sobre la segregació urbana del grup de treball de la UAB tenia múltiples objectius: oferir una visió general de les dinàmiques de segregació residencial i la seva afectació a les principals àrees metropolitanes ibèriques -Barcelona, Lisboa, Madrid, Sevilla, País Basc i València- ; confirmar que hi ha una estreta relació entre el lloc on viu una persona i la seva qualitat de vida; veure quines són les repercussions sobre la dotació de recursos d'equipaments i de serveis de les administracions públiques; i la capacitat d'organització ciutadana. I, per últim, convidar a reflexionar sobre quines són les polítiques públiques i l'acció de la ciutadania necessàries per fer front a la segregació residencial. A més a més, tot això, abordat des d'un punt de vista metropolità perquè “la segregació urbana té clarament una escala metropolitana. Ha deixat de passar només a l'interior dels municipis a estendre's a la regió”, ha afirmat Oriol Nel·lo, investigador principal del projecte “Efecte barri”, durant la presentació a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.

La directora del Departament de Geografia de la UAB, Carme Miralles, ha estat l'encarregada d'obrir la jornada que s'ha dividit en tres sessions. La primera d'elles ha estat centrada en habitatge, educació i salut.

Condicions de vida

Pel que fa a l'habitatge, Carles Donat, de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, ha explicat que viure en règim de lloguer a la regió metropolitana, ha esdevingut per a la majoria de les llars en “l'única opció possible, un producte de primera necessitat” perquè els preus de compra s'han disparat. Ara, la separació entre els ingressos i el preu mig de l'habitatge fa que l'esforç es traslladi a les famílies: “A l'àrea metropolitana el 45% de les llars han de destinar més d'un 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer”. També ha apuntat que l'habitatge ha passat de ser un element de seguretat, d'inversió, a un element d'inestabilitat i ha afegit que també s'ha produït un moderat descens de la mobilitat residencial.

Per la seva part, Joel Muñoz, del Departament de Geografia de la UAB, ha presentat les conclusions del treball que ha realitzat sobre educació i que confirma la premissa de partida: que el lloc de residència i les condicions de l'entorn estan relacionades amb la trajectòria de formació i les oportunitats educatives de la població jove. És a dir, que la distribució desigual de l'alumnat als centres escolars, sobretot segons origen i renda, redueix les oportunitats educatives als alumnes més vulnerables creant un ‘efecte barri'. Per contra, les famílies amb més capacitat per triar tendeixen a escolaritzar els fills en centres educatius de barris poc estigmatitzats. Algunes de les reflexions que apunta l'estudi són que, per tal de garantir la igualtat d'oportunitats en l'educació és importat que tots els centres ofereixin les mateixes condicions d'escolarització; que hi hagi una clara aposta per l'heterogeneïtat social; que es doti de més recursos als centres de les zones més vulnerables; i que s'apliquin polítiques per combatre la segregació escolar i residencial.

Míriam Robles, del Departament de Geografia de la UAB, ha mostrat les dades obtingudes a partir del treball “Salut mental, esperança de vida i segregació residencial” amb l'objectiu de respondre a la pregunta de si existeix una relació inequívoca entre la renda de les àrees urbanes i la salut de les persones que hi viuen. Ha assegurat que encara falten dades per poder extreure conclusions però que l'ansietat i la depressió són dues de les principals malalties associades a l'accés a l'habitatge i d'altres problemàtiques de caire econòmic que afecten les persones amb rendes més baixes.

Associacionisme, polítiques i actituds polítiques 

La segona de les sessions ha estat dedicada als recursos públics, la innovació social i el comportament electoral. Carles Donat s'ha centrat en explicar el creuament de dades de segregació que han fet amb els recursos municipals. Segons ell, han pogut confirmat la hipòtesi inicial: a més vulnerabilitat a les seccions censals, menys despesa municipal. Amb això han comprovat que “els municipis no tenen capacitat per ells mateixos de plantejar polítiques redistributives i que cal fer-ho mitjançant un ens d'escala metropolitana”. També és important reivindicar el paper que haurien de tenir les polítiques urbanes estatals per revertir aquestes tendències, ha urgit Donat.

Ricard Gomà i Helena Cruz, de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, han presentat “Associacionisme ciutadà, capital social i segregació urbana” per tal d'esbrinar quines relacions sorgeixen entre nivells de vulnerabilitat urbana i distribució espacial d'equipaments, associacions i pràctiques d'innovació social a escala metropolitana. Les altres dues preguntes de la investigació eren en quina mesura la densitat institucional tendeix a incentivar o debilitar la presència de teixit associatiu i innovació social al territori, i quin tipus d'interaccions es produeixen entre teixits associatius i pràctiques d'innovació social. L'estudi rebel·la que la dotació d'equipaments en les àrees acomodades és un 81% més elevat que en les vulnerables, a excepció dels mercats, que estan més presents a les zones vulnerables.

Els efectes a les grans metròpolis ibèriques

La tercera de les sessions s'ha centrat en la resta de metròpolis: Madrid, Lisboa, Sevilla, València i País Basc.

João Seixas, del Departament de Geografia e Planeamento Regional dóna Faculdade da Ciências Sociais i Humanes dóna Universidade Nova de Lisboa, ha explicat que la ciutat és cada vegada més cosmopolita i integrada en diverses tendències avantguardistes globals on les noves composicions de desigualtat són produïdes, en primer lloc, per l'accés a l'habitatge. La taxa d'esforç d'accés al mercat de lloguer és substancialment superior a la taxa d'esforç per a la propietat de la llar, una diferència que pot arribar a ser del 30%. El 2018, la inversió immobiliària de l'àrea metropolitana de Lisboa va augmentar un 38%, fins als 6.000 milions d'euros. D'aquests, la demanda internacional es va intensificar i va suposar el 28% de la inversió en habitatge.

Marian Huete i Rocío Muñoz Moreno, del Departament de Sociologia de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, han explicat que la taxa de risc de pobresa a la seva regió és d'un 35,4%, una de les més altes a Espanya. Això suposa un total del 17,8% de la població d'Andalusia. A València, en canvi, hi ha una manca evident de dades a nivell metropolità, de consens en la delimitació metropolitana i interurbana i de treballs realitzats sobre segregació urbana. El que sí és palès és el gran impacte en termes de desigualtat a la ciutat a causa d'un programa econòmic basant en el turisme i la construcció tant abans com després de la crisi financera, tal i com ha exposat Lluís del Romero, del Departament de Geografia de la Universitat de València. L'accés a l'habitatge es presenta com el principal mecanisme segregador en aquesta regió que ha donat lloc a la gentrificació i la guetització.

Els representants dels Departament de Geografia i de Sociologia Aplicada de la Universitat Complutense de Madrid i la del Departament de Geografia, Prehistòria i Arqueologia de la  Universitat del País Basc també han presentat els seus estudis apuntant cap a diagnòstics similars.

Una vintena d'investigadors de sis universitat espanyoles i portugueses han participat en aquest projecte finançat pel Programa Estatal de I+D+i Orientada a los Retos de la Sociedad 2016-2019, del MINECO.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te a la nostra newsletter

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +