Els 5 articles del bloc més llegits aquest 2018

Repassem els posts que han tingut més èxit en un dels anys més actius del PEMB pel que fa a comunicació i mitjans

  • 11-01-2019
  • Actualitat del PEMB
  • 62 Lectures

2018 ha sigut un any molt actiu pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona pel que fa a comunicació i aparició als mitjans. El coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, ha estat entrevistat en dues ocasions, a Science Corner i a L'Econòmic, i ha escrit diferents articles: dos a El Periódico, sobre la Carta Alimentària Metropolitana i sobre Parcs Científics i Tecnològics, a la revista IGLUS QUARTERLY sobre la reformulació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, a La Vanguardia sobre planificació del turisme (foto) i al bloc Seres Urbanos de El País, on amb “Barcelona: sobre trilemas y elecciones” responia i ampliava l'article anterior de Carlos MascarellEl trilema de la marca Barcelona” publicat al mateix bloc. Janet Sanz, presidenta de la Comissió Executiva del PEMB, també ha escrit, aquest 2018, sobre la nova etapa de l'associació i sobre polítiques metropolitanes a El Periódico.

Es pot planificar el turisme? Oriol Estela a La Vanguardia
Es pot planificar el turisme? Oriol Estela a La Vanguardia

A més, diferents mitjans de comunicació -tant en digital, com en paper, ràdio i televisió- s'han fet ressò d'algunes de les activitats i accions que el PEMB ha dut a terme durant l'any, com ara la participació en la Mobile Week i en l'Smart City Week, les Jornades sobre Cooperativisme Alimentari, la primera edició de la Beca Santacana, el curs Repensar la Planificació Estratègica, la signatura del pacte ‘Per un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible” o el Consell General celebrat al novembre com a acte commemoratiu dels 30 anys del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

Com es pot observar, de portes cap a fora ha estat un any molt productiu, però com ha anat de portes cap a dins? Quins han sigut els articles més llegits al bloc del PEMB? Aquí els teniu:

1. Espais de coworking: de model alternatiu a big business 

En aquest article, Oriol Estela repassa l'evolució del fenomen coworking des dels seus inicis, les dimensions que està adquirint i les tendències existents pel que fa a usuaris o espais, així com les conseqüències que aquesta pràctica pot tenir per a la ciutat de Barcelona.

Espais de coworking


2. Eines de gestió del trànsit als entorns urbans (II): gestió del sistema viari d'alta capacitat dels entorns urbans

En aquesta ocasió, Nel·la Saborit dissecciona tres mecanismes de gestió del sistema viari d'entrada a entorns urbans: la restricció vehicular, els peatges de congestió i la velocitat variable, i explica el seu funcionament, les possibles variants, alguns exemples d'altres ciutats i països i les seves implicacions.

Gestió del trànsit


3. L'enfortiment polític de les àrees metropolitanes 

Article de María Cortada al bloc que aborda la necessitat de reforçar el paper de les àrees metropolitanes pel que fa a polítiques i serveis que traspassen la demarcació ciutat i que es qüestiona quin ha de ser el model de governança i el paper de les administracions a aquesta escala.

Greater Manchester


4. Per què cotxes, motos i camions han de pagar peatges? 

Segon article de Nel·la Saborit, en aquest cas d'opinió, centrat en les conseqüències d'un model de mobilitat basat en el vehicle privat i en quins objectius ha tenir i complir el nou sistema de gestió de les vies d'alta capacitat per revertir les anomalies de l'actual.

Peatges


5. 12 raïms o 12 grills de mandarines? 

Una mirada oberta al malbaratament alimentari. Marta Pons posa sobre la taula algunes dades i presenta iniciatives que pretenen fer front aquesta problemàtica com ara la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana que té per objectiu obrir espais de diàleg i d'acció cap a un sistema alimentari més sostenible i just en clau metropolitana.

Malbaratament alimentari

 

BONUS: Transitant cap a la ciutat circular. Article del bloc publicat per la revista digital Sostenible.cat de la Diputació de Barcelona, en el que Irene Navarro desenvolupa el concepte de ciutat circular tant a nivell teòric com pràctic, i en el que es qüestiona quines eines es necessiten per a la transició o com les activitats d'economia circular crearan resiliència econòmica, social i ambiental a les ciutats i en milloraran la qualitat de vida.

Ciutat Circular

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies