El repte de la mobilitat urbana-rural requereix de solucions específiques en el marc d'un model de país

El PEMB organitza una taula durant el 3r Congrés de la Qualitat de l'Aire per debatre mesures que contribueixin a articular millor el conjunt del territori

  • 27-10-2023
  • Resum d'activitats
  • 445 Lectures

És necessari reconèixer i analitzar les interrelacions entre el món urbà i el món rural i desenvolupar mesures que contribueixin a compensar les càrregues i beneficis que se'n deriven per als diferents territoris i en diversos àmbits com ara l'aigua, l'energia, l'alimentació i, també, la mobilitat. Així ho recull el Compromís Metropolità 2030, i és en aquesta línia que el PEMB ha organitzat la taula rodona: ‘La mobilitat urbana-rural a l'RMB: un model basat en el cotxe?', que ha format part del programa del 3r Congrés de la Qualitat de l'Aire celebrat els dies 26 i 27 d'octubre a Sabadell. Un debat moderat per Júlia Azpiroz, membre del gabinet tècnic del PEMB i referent de les missions de ‘Mobilitat sostenible i segura' i ‘Emergència ambiental i climàtica', que ha conclòs que per fer front al repte de la mobilitat urbana-rural calen solucions a mida per a cada territori, però en el marc d'una acció estratègica de país repensant el model amb una visió àmplia, que superi els límits metropolitans.

Mobilitat urbana-rural a l'RMB - 3r Congrés de la Qualitat de l'Aire
Mobilitat urbana-rural a l'RMB - 3r Congrés de la Qualitat de l'Aire

Així ho ha defensat Eloi Guinjoan, tècnic d'innovació de l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA): “Quan pensem polítiques de país, ja sigui en mobilitat o en qualsevol altre àmbit, cal tenir en compte la diversitat i les àrees rurals. Entenem que les polítiques es pensin des de la ciutat, però no només per a la ciutat”. En aquesta direcció, Guinjoan ha destacat dues necessitats urgents pel que fa a la mobilitat en territori rural: la millora de la xarxa ferroviària i un sistema tarifari més just que equipari preus entre corones metropolitanes i àmbit rural.

Núria Pérez, cap de Mobilitat de l'Institut Metròpolis, també ha lamentat la manca de debat i recerca acadèmica a Catalunya pel que fa a planificació urbanística, territorial i de mobilitat i, igual que Guinjoan, ha reclamat un model de país per pensar “com el volem construir, organitzar i articular”, perquè a més, ha dit, la mobilitat té efectes directes en el despoblament i en les desigualtats, socials i territorials.

Segons Carles Labraña, responsable d'estudis i projectes de l'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), hi ha dos factors que dificulten establir un model de país per fer front al repte de la mobilitat urbana-rural. D'una banda, les dotacions pressupostàries, que “no estan alineades amb les necessitats de mobilitat fora de les corones metropolitanes”, i, de l'altra, les barreres administratives en un camp amb un model de governança compartit a diversos nivells: estatal, regional i local. Amb aquesta situació, “es fa molt difícil consolidar una oferta que sigui realment útil per a les persones usuàries”.

La baixa densitat provoca que hi hagi menys oferta per la falta de demanda i els mètodes tradicionals de mobilitat no són rendibles, és per això que a la taula s'ha defensat un model policèntric desagregat que combini diversos modes de transport i l'ús de mesures específiques adaptades a les necessitats de cada territori per augmentar l'eficiència en els desplaçaments.

Mobilitat urbana-rural - 3r Congrés de la Qualitat de lAire

Com? Jacob Cirera, cap de l'Oficina d'Infraestructura Verda i Metabolisme Urbà del Servei de Redacció del PDU Metropolità, ha plantejat actuacions en tres xarxes:

  • Restabliment de la xarxa d'avingudes metropolitanes, actualment fragmentada, per impulsar la mobilitat activa.
  • Augment de la capacitat de la xarxa ferroviària.
  • Accions en el transport públic en la xarxa viària segregada per facilitar moviments transversals que connectin amb la xarxa radial i redueixen el temps dels viatges.

Tot i així, hi ha solucions que no apliquen a la realitat del territori rural i les seves necessitats, però hi ha mesures que ja es duen a terme que poden ajudar i que necessiten un impuls des de l'administració segons ha explicat Eloi Guinjoan (ARCA). Alguns exemples serien el transport a la demanda (adaptat a cada realitat), la mobilitat compartida privada o en cooperatives, l'aprofitament del transport escolar per a transport de viatgers o els serveis de taxi mancomunats, entre d'altres.

Mesures que es recullen també en el Compromís Metropolità 2030, especialment en dues de les seves missions: La missió ‘Mobilitat sostenible i segura', que té com a objectiu millorar la connectivitat i eficiència dels desplaçaments quotidians, per tal de millorar la qualitat de l'aire i assolir una millor vertebració del territori metropolità, i la missió ‘Emergència ambiental i climàtica', que pretén abordar la mitigació i adaptació al canvi climàtic des de l'escala metropolitana, entenent que el transport de mercaderies i persones és una de les principals fonts d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i altres contaminants, tal i com ha explicat Júlia Azpiroz per tancar el debat. 

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies