El Racó de #Repensar aborda la transformació de la ciutat per millorar la vida i la presentació del llibre de Paisaje Transversal
Treballar per projectes i la participació ciutadana, claus en la regeneració urbana de les ciutats segons aquest col·lectiu de joves arquitectes
- 19-12-2018
- Resum d'activitats
- 136 Lectures
“Transformar la ciutat per millorar la vida” és el títol del Racó de #Repensar que s'ha centrat en l'enfocament de l'urbanisme actual en la manera de concebre i construir la ciutat i l'entorn urbà. La necessitat de treballar per projectes, de manera transversal entre departaments i amb la participació activa de la ciutadania, han estat algunes de les principals conclusions de la darrera sessió organitzada pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona enguany. La sala d'actes de la Biblioteca Fort Pienc ha acollit aquest dimarts el debat i la presentació del llibre de Paisaje Transversal: “Escuchar y transformar la ciudad”, que fa un reflexió teòrica i exposa diferents casos d'estudi sobre nous models d'intervenció urbanística i arquitectònica associats a tres escales diferents: l'espai públic, la ciutat i els seus barris i el territori.
Oriol Estela Barnet, presentant el Racó de #Repensar 'Transformar la ciutat per millorar la vida'
Com transformar la ciutat per posar la vida en el centre? Com s'articulen els processos participatius per a la transformació urbana per aconseguir una adequada sostenibilitat ambiental, econòmica i social? Aquestes són algunes de les qüestions sobre les que ha girat el debat del darrer racó de #Repensar de l'any en què el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, ha destacat la importància de la col·laboració entre les diferents disciplines i la participació ciutadana per poder abordar els canvis urbans. “La lògica dels treballs per projectes és imprescindible. La Rambla, el Pla de Barris i la Superilla són alguns exemples que s'han treballat així a Barcelona i Paisaje Transversal ha col·laborat en alguns d'ells, sobretot, amb la participació ciutadana”, ha coincidit Laia Torras, directora de projectes estratègics de Foment de Ciutat. I ha afegit que la millor manera de treballar és ‘transdisciplinariament', de manera creuada entre departaments i amb participació social i diàleg amb els veïns. “Projecte d'urbanització sí, però acompanyat amb plans que proposin accions concretes en l'àmbit urbanístic, social, econòmic, etc. A Barcelona és important fer participació ciutadana, en els temps en què estem no podem fer projectes sense fer participació si volem que siguin projectes social i urbanísticament viables”.
L'arquitecte i director de Serveis de Planificació Territorial en l'Ajuntament de Gavà, Fidel Vázquez, ha explicat alguns dels projectes participatius de transformació urbana en què s'han aplicat aquests principis a la seva ciutat, com el programa “Junts fem barri” per consultar a la ciutadania en la curta distància i que “va suposar un canvi en la forma de treballar a l'Ajuntament de Gavà el 2014”, ha dit. “L'urbanisme de conversa no és un fi en si mateix, però és un mitjà per fer accions reals sobre el territori. Hem de col·locar les persones al centre de l'espai físic però amb noms i cognoms, i també han d'ocupar un lloc en la planificació estratègica de les ciutats”, ha conclòs l'arquitecte.
Jon Aguirre i Jorge Arévalo, dos dels fundadors de Paisaje Transversal, han presentat Escuchar y transformar la ciudad, un llibre que recull 10 anys d'experiència i anàlisi crítica i que en comptes de fixar-se en el ‘què' opta per posar el focus en el ‘com' desenvolupar una manera de treballar per resoldre els problemes complexos de la ciutat. “El llibre neix amb la vocació de mirar el passat per a projectar cap al futur en un moment en què no hi ha dubte de la necessitat de planificar les ciutats”, ha explicat Jon Aguirre, “agrupar l'experiència de més de 100 projectes per fer-la accessible en un moment de canvi de paradigma”. Jorge Arévalo s'ha centrat en els continguts del llibre que s'articulen al voltant de tres àmbits diferents: espai públic, ciutat i barris i territori. En tots ells s'inclou una contextualizació de l'estat de la feina, un apartat metodològic amb les eines utilitzades i exemples concrets de com s'ha fet.
Durant el debat s'ha parlat del ‘què' i del ‘com', però el director de la Fundación Arquia, Gerardo García-Ventosa, ha volgut afegir el ‘per a què'. Ha argumentat que cal un canvi d'escala perquè als anys ‘60 la ciutat buscava satisfer les necessitats bàsiques, després va arribar la cultura de l'oci i “el repte que tenim ara és fer feliços els ciutadans i buscar objectius concrets que no ens facin perdre aquest objectiu final”. I ha puntualitzat que “en ple segle XXI, ja no podem limitar-nos a la sostenibilitat i la participació. Calen usuaris finals que no només decideixin com s'ha de fer, sinó que també s'impliquin en el resultat”.
L'arquitecte Sebastià Jornet ha felicitat els ponents: “Esteu inventant, construint una nova professió: la de catalitzador urbà. Als concursos d'urbanisme hauria d'haver-hi aquesta figura i s'hauria de professionalitzar, ara es comença a veure la importància de la participació i sí, es pot ser arquitecte i no construir. Gràcies!”.
La conclusió del debat sobre la participació ciutadana és, doncs, que cal comptar amb la gent per millorar els projectes i per millorar la seva vida a les ciutats, buscar noves metodologies i no només veure la participació ciutadana en termes de representativitat numèrica, sinó amb una inclusió qualitativa dins de cada acció concreta.
Aquesta activitat s'emmarca dins el conveni de col·laboració entre la Xarxa de Biblioteques de Catalunya i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.