El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona presenta les bases per un nou pla en el seu 30è aniversari

El PEMB aposta pel progrés social i econòmic per a reduir les desigualtats a la regió metropolitana i fa una crida a la participació de les entitats públiques i privades i de la ciutadania per elaborar el nou pla 2030

  • 28-11-2018
  • Actualitat del PEMB
  • 389 Lectures

El Pla Estratègic  Metropolità de Barcelona està d'aniversari. Aquest dimarts s'ha celebrat el 13è Consell General: 30 anys projectant la Barcelona del futur del PEMB que ha coincidit amb el 30è aniversari de la constitució del primer pla, el Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000.  En la primera part, el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, ha fet un repàs a l'activitat realitzada des del darrer Consell General i ha explicat que el PEMB està treballant “en el plantejament de les bases del que hauria de ser el pla que fixi el nou horitzó 2030 i que encaixi amb les agendes internacionals i altres compromisos que hi ha sobre la taula”. “El PEMB és l'espai dels acords, el consens i el diàleg i aquest nou pla estratègic haurà de ser el document que doni sentit a tot això i reculli totes les propostes de les diferents entitats públiques i privades i de participació ciutadana amb l'objectiu que es pugui aprovar el 2020”.

Francesc Raventós, Janet Sanz, Ada Colau, Oriol Estela i Maria Terrades en l'acte de celebració dels 30 anys del PEMB
Francesc Raventós, Janet Sanz, Ada Colau, Oriol Estela i Maria Terrades en l'acte de celebració dels 30 anys del PEMB

A l'acte de celebració al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona hi ha assistit prop d'un centenar de persones i ha estat presidit per Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i presidenta de l'Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Colau ha tingut unes paraules per al principal impulsor del Pla Estratègic Metropolità, Pasqual Maragall, “tot i que no el podem veure avui, el recordem”, ha dit i ha afirmat que “cal pensar en els nous reptes que se'ns presenten i cal repensar i rellançar el pla estratègic metropolità de Barcelona”, ha afegit. “Cal sumar esforços, que el PEMB sigui un espai de diàleg per arribar a acords i és necessari continuar amb aquest esperit, ser fidels al que va ser el Pla Estratègic i la visió que va tenir en el seu moment, però no cal seguir el mateix model per inèrcia. No ens em encallar en el debat de la governança dels municipis metropolitans, que en un moment determinat ja ens va fer aturar-nos”. Cal deixar de veure l'àrea metropolitana com una “amenaça” i un “contrapoder”, ha dit, “hem de partir de la concreció dels projectes per poder construir un pla estratègic de futur. I cal superar l'àrea metropolitana de Barcelona com a àmbit i parlar de la regió metropolitana perquè així ho demana el territori i és la necessitat real”, ha conclòs.

Dins la commemoració del 30è aniversari del PEMB  s'ha aprofitat per retre dos homenatges: el primer, a l'alcalde Pasqual Maragall com a inspirador del Pla i a Francesc Santacana com a conductor. Francesc Raventós, com a primer president de la Comissió Executiva del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000, ha agraït “la col·laboració de les gairebé 200 entitats i a centenars de persones que van col·laborar en el primer Pla de Barcelona i en especial a les nou entitats fundadores que van posar la primera pedra del que 30 anys després segueix essent una eina útil per la planificació estratègica de la ciutat. I evidentment, agrair també a tots aquells que al llarg dels anys han col·laborat en els següents plans”. Raventós ha afegit que “en temps tan complexos i difícils com els actuals, la Barcelona metropolitana necessita que les seves institucions i entitats s'impliquin a dialogar a fons sobre el futur de la ciutat, definint un projecte comú i uns objectius, estratègies i accions que facilitin la seva realització. La col·laboració publico-privada ha sigut una base cabdal en el progrés de Barcelona, i així ha de seguir sent”.

Joan Campreciós, excoordinador adjunt del PEMB, ha destacat més endavant la figura de Francesc Santacana, qui va ser coordinador general de Pla Estratègic durant 25 anys. “Estic convençut  que no es pot explicar el Pla Estratègic sense la seva figura i el seu saber fer. Era un gran treballador, no es cansava i sempre ell es posava al capdavant. Voldria destacar, en primer lloc, el seu caràcter obert i dialogant: el Pla necessitava persones de consens,  que fossin capaces d'arribar a  col·lectius  diferents de la ciutat. (...) En segon lloc, la seva idea d'una Barcelona metropolitana i internacional. La seva visió d'una Barcelona dins del món, d'una Barcelona no restringida als seus 90 Km2, la Barcelona amb visió territorial amplia i sobretot internacional, al que ara en diem global. De fet, el Pla va néixer des de la dimensió de la ciutat de Barcelona  i va passar a ser el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona”.

El segon homenatge ha estat a un dels elements més decisius en el progrés econòmic de la metròpoli: els parcs científics i tecnològics. Maria Terrades, directora del Parc Científic de Barcelona, en representació de tots ells, ha explicat el que aporten a la metròpoli: “Es calcula que cada treballador ocupat en entorns anomenats ‘innovadors' com els que tenim al Parc Científic generen cinc llocs de treball addicionals en el seu sector (...) Per tant, l'impacte en la ciutat de la creació de llocs de treball ‘innovadors' és evident”. I ha destacat que també “és important tenir en compte que en els llocs ocupats de les entitats ‘innovadores' del sector salut, la presència de dones és relativament alta. En concret en el parc científic, de les 2.700 persones, un 54% són dones i un 46% són homes, tot i que les xifres són molt diferents entre els càrrecs directius”. Terrades també ha reclamat major suport institucional en un món on cada cop més es parlarà de ciutats i menys de regions “és imprescindible que es recolzi la ciència, la tecnologia i la innovació, entre altres, a través del suport als hubs per tal que Barcelona i la seva àrea d'influència continuï sent una ciutat capaç de competir a escala mundial en capacitat d'atracció i de generació de riquesa”.

En el marc de l'acte, i com a conjunció dels homenatges al primer coordinador general i a la ciència, s'ha lliurat la I Beca Francesc Santacana destinada a projectes d'investigació sobre temes urbans. Aquesta beca, orientada específicament a temes relacionats amb el futur de la Barcelona metropolitana, s'adreça a estudiants de màster o doctorat en un programa oficial universitari i els membres del jurat (Joan Campreciós, Carme Miralles, Montserrat Pareja-Eastaway i Martí Parellada) van acordar que el projecte guanyador d'aquesta primera convocatòria, dotada amb 7.000 euros, fos per al projecte sobre “Avaluació de processos i resultats dels models d'accés a l'habitatge per a persones vulnerables a l'entorn urbà de Barcelona”. L'arquitecte i sociòleg Giovanni Guida Piqueras, actualment cursant el Màster en Sociologia, Transformacions Socials i Innovació de la Universitat de Barcelona, ha estat el guanyador “per la qualitat i solidesa del plantejament metodològic de la recerca, l'interès i actualitat de la temàtica escollida i l'orientació a l'aplicabilitat dels resultats”, ha explicat Carme Miralles, representant de la UAB i membre del jurat de la I Beca Santacana.

La presidenta de la Comissió Executiva del PEMB i quarta tinenta d'alcaldia, Janet Sanz, ha remarcat en la part final de l'acte que “aquest nou pla ha de tenir com a eix central l'impuls del progrés social i econòmic per a la reducció de les desigualtats i per a aconseguir-ho, proposem treballar sobre 3 grans pilars: la metròpoli resilient, la metròpoli pròspera i la metròpoli cohesionada”. També ha assegurat que “el PEMB és un espai per trobar-nos i debatre propostes cap a un nou pla estratègic metropolità que per començar ha d'incloure els 5 milions de persones que conformen la regió metropolitana i que ha de sorgir d'un procés més ampli, no només amb els participants històrics, clàssics i evidents, sinó també fomentant la participació ciutadana amb les noves tecnologies”.

L'alcaldessa i presidenta de l'Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, Ada Colau, ha tancat l'acte commemoratiu dels 30 anys del PEMB agraint la tasca a tots els que l'han fet possible i ha dit que “per ser fidels al llegat estratègic i fer honor a la trajectòria del PEMB, cal ser innovadors, valents, imaginatius i estar oberts a noves idees, des de molts punts del territori”.

30 anys projectant la Barcelona del futur

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona fa 30 anys que treballa per crear una metròpoli millor teixint les complicitats per aconseguir-ho. Va sorgir l'any 1988 com una proposta per definir de manera consensuada entre els grans actors de la societat com hauria de ser la Barcelona de l'any 2000. Ara, s'enfronta a nous reptes com, per exemple, combatre les creixents desigualtats en l'accés a l'habitatge o a un lloc de treball, i assegurar un entorn urbà de qualitat i la igualtat d'oportunitats per a tothom en tot el territori. També ha de contribuir, amb altres metròpolis del món, a la lluita contra el canvi climàtic, absorbir l'impacte de la digitalització o aconseguir la integració de les persones migrants i refugiades. Part de la seva tasca és articular polítiques metropolitanes més efectives, des de l'ordenació i planificació del territori al desenvolupament econòmic i social passant per la gestió ambiental o l'impuls de la recerca, l'educació i la cultura. I el PEMB també ha de disposar dels instruments de governança que enforteixin la democràcia, la col·laboració públic-privada-comunitària i la participació ciutadana en totes les escales territorials (barri, municipi i  metròpoli).

El PEMB obre un nou procés de reflexió compartida per integrar totes les propostes que s'estan fent des de les entitats públiques i privades i la ciutadania per tal d'elaborar el pla estratègic de la Barcelona metropolitana del 2030.

Aquest pla ha de tenir com a eix central l'impuls del progrés social i econòmic, basat en la innovació i la sostenibilitat, com a mecanisme per a la reducció de les desigualtats i de la segregació espacial en el territori metropolità. Per desenvolupar aquest nou pla, el PEMB proposa treballar sobre la base de tres grans pilars: la metròpoli resilient, la metròpoli pròspera i la metròpoli cohesionada.

El nou pla estratègic metropolità de Barcelona s'haurà de construir sobre la base de les aportacions i el compromís de tots els components de l'anomenada quàdruple hèlix: les administracions públiques, el sector privat, el món acadèmic i de la recerca, i la ciutadania i les seves organitzacions. “La Barcelona metropolitana del 2030 haurà de ser una de les àrees urbanes capdavanteres en l'assoliment dels objectius de sostenibilitat, progrés econòmic, justícia social i bon govern gràcies a la seva capacitat d'anticipació; a la seva audàcia creativa, empenta innovadora i ànima solidària i, per sobre de tot, a la seva voluntat de situar les persones en el centre. Des del PEMB tenim un compromís metropolità que volem fer extensiu a totes les entitats públiques i privades. Per això, us volem demanar que participeu obertament en l'elaboració de l'estratègia que ha de servir de full de ruta per als propers 12 anys, coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet.

 

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +