El dret a la ciutat inevitablement lligat al dret a la metròpoli

És la principal conclusió de la jornada 'Caminem cap al Dret a la Ciutat' organitzada per l'Observatori DESC i el PEMB al Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica

  • 13-02-2023
  • Resum d'activitats
  • 82 Lectures

'Per avançar cap al dret a la ciutat és necessari avançar, també, cap al dret a la metròpoli', ha assegurat Salvador Milà, director de l'Àrea de Presidència de l'AMB, durant la benvinguda a la conversa: 'Caminem cap al Dret a la Ciutat', organitzada per l'Observatori DESC, la Plataforma Global pel Dret a la Ciutat (PGDaC), Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els ajuntaments de Barcelona i d'Esplugues de Llobregat. Perquè 'si no actuem a aquesta escala el que fem és limitar-nos a traslladar o exportar les problemàtiques d'un àmbit a un altre o d'una ciutat a una altra'.

Taula rodona Caminem cap al Dret a la Ciutat
Taula rodona Caminem cap al Dret a la Ciutat

Però, què és el dret a la ciutat? És el dret de tots els habitants, presents i futurs, permanents i temporals, a habitar, utilitzar, ocupar, produir, transformar, governar i gaudir ciutats, pobles i assentaments urbans justos, inclusius, segurs, sostenibles i democràtics, definits com a béns comuns per a una vida digna. Sobre aquesta qüestió s'ha debatut durant la jornada celebrada aquest divendres 10 de febrer al Canòdrom – Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica, que naixia amb l'objectiu de compartir diferents experiències de la regió metropolitana de Barcelona i del Sud Global al voltant del dret a la ciutat i presentar la Guia d'Indicadors del Dret a la Ciutat, un document elaborat per l'Observatori DESC, PGDaC i Habitat International Coalition (HIC), que enumera els principals ítems que cal tenir en compte a l'hora de dissenyar polítiques públiques en aquesta direcció i com mesurar-ne l'impacte. L'objectiu del document no és fer una fotografia estàtica de la situació, sinó ser un mecanisme per veure com s'està avançant que permeti fer-ne un ús comparatiu i com a instrument mobilitzador, ha explicat Marta Ribera, membre de l'equip tècnic de l'Observatori DESC. Per a això, estableix una sèrie d'indicadors i recull diverses experiències internacionals en polítiques que impacten directament en els vuit components del dret a la ciutat que, tal i com ha explicat Alfredo Palomera, tècnic d'habitatge i ciutat de l'Observatori DESC, són:

  1. La no discriminació
  2. La igualtat de gènere
  3. La ciutadania inclusiva
  4. La participació política
  5. L'acompliment de funcions socials
  6. Els espais públics i els serveis de qualitat
  7. Les economies diverses i inclusives
  8. Els vincles urbà-rural
Marta Ribera i Jaime Palomera presenten la guia dindicadors del dret a la ciutat
Marta Ribera i Jaime Palomera presenten la Guia d'Indicadors del Dret a la Ciutat

 

Per parlar sobre experiències viscudes en actuacions municipals i les oportunitats futures al voltant del dret a la ciutat en contextos diversos, l'acte ha comptat amb una taula de debat, integrada per sis dones de diversos àmbits. Una de les principals conclusions de la conversa ha estat la importància del paper del municipalisme a l'hora d'implementar polítiques que permetin avançar cap al dret a la ciutat. Sobretot tenint en compte que, tal i com ha explicat Claudia Acebrón, regidora de Cooperació al Desenvolupament i Promoció de la Pau de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, el 80 % de les recomanacions de l'Agenda 2030 recauen en l'àmbit local i que el 75 % de les persones viuen actualment en zones urbanes. Alhora, però, Acebrón ha posat de manifest la manca de finançament que pateixen els ajuntaments i que 'fa pràcticament impossible que s'assoleixin els objectius establerts en l'horitzó temporal que marca l'Agenda 2030, ja que hi ha anys en que les administracions locals amb prou feines arriben a cobrir les necessitats més immediates'.

Precisament la recent pandèmia de la covid-19 va ser un moment clau per posar de manifest aquest fet i la importància de l'àmbit local en situacions d'emergència. Amanda Flety, de l'equip de recerca de CGLU, ha exposat que àmbits com ara la ciutadania inclusiva es van veure reforçats amb la pandèmia ja que es va generar un debat fins llavors inexistent al voltant d'aquest tema però, a l'hora, aspectes com la participació política, en auge fins aquell moment, van viure un retrocés important. 'En temps d'emergència no hi ha temps per consultar perquè s'han de prendre decisions', ha explicat Ainara Fernández, companya d'equip de Flety, la pandèmia ens ha portat a moviments 'més autocràtics i menys democràtics', fet que comporta un clar retrocés pel que fa al dret a la ciutat. Tot i així, segons Acebrón, 'la pandèmia va servir per posar les persones al centre i avançar en drets socials', ha dit, 'des del municipalisme s'ha detectat un clar canvi de tendència pel que fa a les demandes de la ciutadania en aquesta direcció'.  

Ainara Fernández Dret a la Ciutat

Ainara Fernández durant la conversa: 'Caminem cap al Dret a la Ciutat'

 

L'altra gran conclusió de la conversa ha estat la importància de l'àmbit metropolità i d'arribar a consensos a una escala més adequada per a problemàtiques quotidianes que repercuteixen de manera directa en el dret a la ciutat, com ara l'accés a un habitatge assequible, a aliments de proximitat, a mobilitat sostenible o a una oferta cultural més diversa. 'Les respostes a aquestes problemàtiques sovint excedeixen els límits territorials locals per passar a l'escala de la ciutat real, la ciutat metropolitana, que en el cas de Barcelona és la ciutat dels 5 milions d'habitants', ha afirmat Luisa F. Pinto, membre del gabinet tècnic del PEMB. El debat metropolità però, és encara una assignatura pendent: 'S'ha avançat molt poc pel que fa a la relació entre territoris perifèria i territoris centrals', ha explicat Flety: 'de fet hi ha moltes regions en les que el debat és inexistent sobretot quan els territoris perifèrics pateixen situacions de vulnerabilitat'. Seguint la mateixa línia, Anabel Rodríguez, directora de Drets de Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona, ha manifestat que tot i l'avenç que s'ha fet en determinades polítiques socials d'atenció a la vulnerabilitat, encara 'falta molt per encaixar les peces i que en àmbits com aquest hi hagi consciència metropolitana'.

Luisa F Pinto durant la conversa sobre el dret a la ciutat

Luisa F. Pinto durant la seva intervenció a la taula rodona: 'Caminem cap al Dret a la Ciutat'

 

I llavors, com avancem cap a la construcció metropolitana? Segons Pinto tenim davant una gran oportunitat sobretot 'si ho enfoquem des de la perspectiva del Compromís Metropolità 2030 -el nou pla estratègic per a la regió metropolitana de Barcelona- que segueix una lògica bottom-up partint de les voluntats dels municipis i de la seva detecció de necessitats compartides amb la ciutadania'. Per a això és clau el treball en xarxa entre municipis i ciutats a diferents escales territorials 'per compartir coneixements i experiències innovadores en polítiques públiques', ha exposat Pinto. En aquest sentit, ha destacat dues experiències: les micro-xarxes d'estratègies urbanes que lidera el Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU) que van néixer durant la pandèmia amb l'objectiu que tècnics i tècniques dels governs locals de ciutats iberoamericanes puguin compartir els desafiaments urbans en àmbits d'interès comú, trobar respostes innovadores i establir processos d'aprenentatge i intercanvi ciutat-ciutat. I, en l'àmbit metropolità, la Xarxa Metropolitana d'Inclusió Residencial (XMIR), impulsada per l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i el PEMB, com un espai de confluència de tècnics i tècniques d'habitatge de diferents municipis de la regió metropolitana de Barcelona i entitats operadores d'habitatge del tercer sector per generar coneixement al voltant de les bones pràctiques a l'hora de combatre l'exclusió residencial a l'escala que es genera, que és la metropolitana.

 

**Recupera el vídeo complet de la conversa: 'Caminem cap al Dret a la Ciutat'

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies