El Cicle de la Metròpoli Oberta celebra a Vic la seva primera jornada i debat sobre el paper de les comarques centrals, desenvolupament territorial i implicacions de la marca Barcelona

El PEMB aglutina a la capital d'Osona persones expertes per dialogar sobre interdependències urbà-rural, infraestructures i connectivitat fora de l'RMB

  • 18-11-2021
  • Compromís Metropolità 2030
  • 468 Lectures

L'edifici modernista del Casino de Vic ha acollit, el passat 16 de novembre, la primera jornada del Cicle de la Metròpoli Oberta, el sisè i darrer que s'engloba dins del procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030”. Tres taules de debat que, després de la pandèmia, volen ajudar a entendre millor el conjunt del territori i la reconnexió del món urbà amb el món rural. 

Taula 1. 'L?articulació de les infraestructures'
Taula 1. 'L?articulació de les infraestructures'

La jornada ha estat inaugurada institucionalment per Josep Tarin, diputat delegat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d'Incendis Forestals, de la Diputació de Barcelona. En la seva intervenció, Tarin ha recordat que la pandèmia ha afectat la percepció social de la connexió entre ciutat i territori destacant que “el món rural ja no és només un escenari de lleure pel món urbà” i que “és necessària la coordinació de polítiques públiques transversals amb la participació del municipalisme com a eix central”. Seguidament, Joan Carles Rodríguez-Casadevall, president del Consell Comarcal d'Osona i entitat sòcia de Creacció, ha destacat que les solucions no passen només per la comarca d'Osona, sinó que la mirada ha de ser global i de país. Rodríguez-Casadevall ha aprofitat també per agrair al PEMB el fet que hagi ampliat la mirada de l'RMB. En tercer lloc, Joan Turró, director general de la Fundació Universitària Balmes, ha afegit que, per aplicar aquestes conclusions, Catalunya compta amb un municipalisme “molt actiu, amb iniciativa pròpia, visió i estratègia” i que “és molt oportú fer aquest debat avui perquè la percepció de les distàncies i del territori ha canviat”. Finalment, Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, ha donat pas a la jornada destacant que “la reconnexió que avui debatem ha de servir per equilibrar les oportunitats que genera el conjunt del país; si bé l'RMB té un abast delimitat, és a la vegada un territori complex i connectat inevitablement amb tot Catalunya”.  

L'acte 'Més enllà de la metròpoli. Comarques centrals i desenvolupament territorial' ha estat coorganitzat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i per l'agència d'emprenedoria, innovació i coneixement per al desenvolupament socioeconòmic d'Osona - Creacció.   
 

Taula 1. 'L'articulació de les infraestructures' 

Agustí Danès, director editorial d'El 9 Nou, ha moderat la primera taula de debat sota el nom de “L'articulació de les infraestructures” on hi han participat Montse Ayats, membre del Consell d'empreses de la Cambra d'Osona i del Col·lectiu 'Perquè no ens fotin el tren'; Ramon Roca, president del Patronat de la Fundació guifi.net; Santi Vila, president de la Fundació Cercle d'Infraestructures; i Nel·la Saborit, enginyera civil, especialista en infraestructures i mobilitat i membre del gabinet tècnic del PEMB. La taula tenia l'objectiu d'analitzar l'estat i la gestió de les infraestructures radials i de telecomunicació actuals, que avui tenen el seu punt d'origen i destinació centrat – en la seva majoria - a Barcelona. És a dir, com es poden arribar a generar beneficis intermetropolitans a partir de les infraestructures existents. 

Saborit ha iniciat el debat recordant que la situació actual es remunta a la cultura establerta pel desarrollisme que ens ha portat a un sistema on “el sector de les infraestructures no està democratitzat” i que “no pot ser que persones que no utilitzen mai el transport públic siguin les úniques que el pensin i el gestionin, la gent que el fa servir ha de tenir veu en el procés, per tal que es doni resposta conjunta a les mancances i ineficiències”. Roca ha volgut afegir que les infraestructures existents es poden aprofitar més. Aquest ha estat el cas de la fibra òptica que “amb torres elèctriques que ja existien, durant la pandèmia s'ha fet arribar la fibra a territoris a on fins ara no hi arribava”. Pel que fa a la infraestructura ferroviària, Ayats ha dit que “una de les claus per tal que molts territoris estiguin ben connectats és el tren” i ha afegit que “l'R3 i l'R4 han de ser eficients i puntuals d'una vegada per totes perquè això generarà confiança en els usuaris i diversificació d'activitats a les comarques”. Vila ha volgut destacar que Vic i la comarca d'Osona són “un sistema metropolità de mitjana escala que pot arribar a ser molt influent, però que les infraestructures com Rodalies s'han de solucionar imminentment” i ha assenyalat la manca de consens com el gran problema. També ha afegit que “hem de discutir el plantejament d'infraestructures de pagament en la lògica de contaminació i de canvi climàtic, i ha recordat que això fins ara no s'ha fet per por a les reaccions socials”. Finalment, Roca, que hi ha estat d'acord, ha recordat que “com sempre hi ha molts interessos econòmics, polítics i ciutadans que generen una gran complexitat”. 
 

Taula 2. 'Els vincles i les interdependències urbà-rural'  

Carles Fiter, cap de redacció del mitjà Osona.com, ha moderat la segona taula de la jornada “Els vincles i les interdependències urbà-rural” amb l'objectiu de saber com s'han de tractar les distàncies físiques i psicològiques entre els dos mons. Hi han participat Alfred Vernis, professor de la Càtedra Món Rural Universitat de Vic; Assumpta Vila, demògrafa; i Cesc Salamé, secretari de l'associació de Micropobles i regidor de Copons (comarca de l'Anoia). Per videoconferència també ha format part del col·loqui Diana Moret, fundadora de Pandorahub. El diàleg ha volgut posar sobre la taula les principals problemàtiques de la relació rural-urbà de les comarques centrals de l'RMB.  

Vila ha encetat el debat fent una fotografia de la situació actual per recordar que el procés d'urbanització data de principis del segle XX, i que tot i que avui encara hi ha un desequilibri entre la Catalunya rural i la urbana, vivim un moment on existeix una mirada amable cap al territori rural “que s'ha d'evitar que sigui paternalista”. Vernis ha alertat que no només existeix una definició i gestió de la ruralitat, sinó que “els reptes del món rural són molt holístics i cal que actuem en base al que ja s'estigui duent a terme, i no volent construir sempre des de zero”. Moret, davant l'evidència que cada vegada més gent s'instal·la al món rural, ha dit que “cal una coordinació supramunicipal que protegeixi l'habitatge”. Salamé ha recordat que a més de l'habitatge, l'escola també és clau pel desenvolupament del món rural. “No pot ser que l'administració apliqui les mateixes lògiques urbanístiques a la ciutat que al territori rural: no som el jardí de Barcelona”, ha declarat. En aquest sentit, Vernis ha afegit que “el territori no és el proveïdor de la ciutat, hem de superar aquesta definició extractivista i hem d'aprofitar els fons del Next Generation per repensar el món rural del futur”. Moret ha proposat que es construeixi un model col·laboratiu que generi una palanca de reactivació econòmica “posant en contacte persones amb capacitat de convocatòria amb persones que fan transformació social des de la tecnologia”. 

Segons Vila el titular del 2020 va ser ‘la pandèmia acabarà amb el despoblament': “Molta de la gent que es va empadronar en municipis petits ha demanat seguretat social en aquests pobles. Demanem actituds proactives que donin els mitjans per a desenvolupar activitat i serveis als pobles”. En aquest sentit, Moret ha reiterat el problema de la manca de capacitat que en la prestació de serveis i equipaments de segons quins territoris. L'Agenda Rural, realitzada a través d'un procés participatiu molt extens, recull moltes d'aquestes mancances i és una oportunitat per estendre les polítiques de la Barcelona metropolitana i la Catalunya rural. Salamé confia que aporti, finalment, la igualtat d'oportunitats arreu del territori.  
 

Taula 3. 'La projecció de la marca Barcelona com a actiu per al conjunt del territori' 

En darrer lloc, el periodista Francesc Soler, de Catalunya Ràdio, ha moderat “La projecció de la marca Barcelona com a actiu per al conjunt del territori”. Una taula integrada per Dionís Guiteras, alcalde de Moià, Rosa Serra, Àmbit de Recerques del Berguedà, Toni Puig, de l'associació Civitas Cultura, Josep Maria Riba, vicari general de la diòcesi de Vic, i Consol Vancells, responsable de projectes de marca de ciutat de l'Ajuntament de Barcelona - Barcelona Activa. Una taula que ha reflexionat sobre les implicacions de la marca Barcelona arreu del territori, i sobre quins vincles estableix en qüestions socials, culturals, territorials o demogràfics. Els ponents han coincidit en que les xarxes de col·laboració són una eina clau, però també que els actors econòmics, socials i la societat civil tenen molt a dir. Així mateix, han destacat que cal un diàleg entre les organitzacions privades i no privades que fan promoció internacional del territori. 

Puig ha obert el debat dient que “hauríem d'entendre el país com una gran xarxa en què Barcelona fos la ciutat que lidera, prioritzant les polítiques ecològiques i d'immigració” afegint que cal “deixar de prioritzar el turisme, perquè ja hem vist a quin col·lapse insostenible ens ha portat”. Per la seva banda, Vancells ha afegit que les ciutats “són les grans responsables del medi ambient, l'habitatge i la mobilitat” i que el propòsit de la ciutat ha d'estar basat en talent, iniciativa i compromís, la “marca Barcelona ha de ser un espai de col·laboració local i internacional”. Guiteras ha destacat que “la ciutat ara mateix és insostenible, Barcelona ha d'entendre que cal una mirada holística i transversal, i que actualment la ciutat cada dia es tanca més en si mateixa”. Barcelona, ha dit, ha de ser el tractor de la reconnexió de la ciutat amb el seu entorn.  

El paper del turisme ha estat un dels eixos importants del debat. Serra ha dit que la marca Barcelona és clarament un efecte crida pels turistes i que ha funcionat, però que li costa posicionar la resta del territori. “Tenim una oferta cultural riquíssima però seguim sent la destinació de sol i platja, ha recordat i ha afegit” que “per cohesionar el territori, la ciutat ha de mirar més enllà de Collserola”. Finalment, Josep Maria Riba ha dit que “la marca Barcelona ha de projectar acollida a tothom, ha de saber generar debat i diàleg i ha de ser un espai de celebració de sinergies”.  

Propera trobada: 23 de novembre 

La propera jornada del #CicleOberta se celebrarà els propers 23 i 24 de novembre al CCCB de Barcelona amb títol “Projectar la metròpoli diversa. N'hi ha prou amb la marca Barcelona?”. Una jornada coorganitzada amb el CUIMPB - Centre Ernest Lluch (Enllaç extern) i el CIDOB i enfocada als impactes de la diversitat a les òrbites de la participació i la representació política i social, l'aprofitament i retenció de talent, la construcció de relats identitaris i marques de ciutat, la projecció internacional de la metròpoli, i la 'marca Barcelona' com a factor aglutinador per a la regió i posicionament de la metròpoli. Es podrà seguir presencialment o en streaming. 

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +