Cap al nou pla estratègic
11è Consell General del PEMB
- 18-03-2014
- Resum d'activitats
- 150 Lectures
El 18 de març es va celebrar al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona l’11è Consell General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) - Cap al nou pla estratègic - presidit per l’alcalde de Barcelona i president del Consell General del PEMB, Xavier Trias. A l’acte hi van assistir prop de 200 persones.
Consell General - taula presidencial
Després de donar la benvinguda i agrair als assistents la seva presència, l’alcalde va comentar que estem davant d’una nova etapa, molt intensa, en què cal donar impuls al pla estratègic.
Tot seguit va dedicar unes paraules d’agraïment a Francesc Santacana per la tasca realitzada durant 25 anys al capdavant del PEMB - del qual ha estat l’ànima i l'impulsor- i que es va jubilar l’any passat. Així mateix va donar la benvinguda al nou coordinador general, Carles Castells, nomenat en la reunió de la comissió de vicepresidents del 5 de novembre passat.
El president de la Comissió Delegada del PEMB i vicepresident de Planificació Estratègica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Joan Trullén, va fer un breu repàs de les dues fases que ha viscut el PEMB, abans i després de tenir àmbit metropolità (2003), i va destacar la funció del Pla com a àgora on es plantegen i es decideixen les línies estratègiques de la metròpoli, sempre com a resultat del diàleg, la participació i el consens entre tots els agents econòmics, polítics i socials implicats → El PEMB és una peça capdal per al desenvolupament de la metròpolis de Barcelona.
El coordinador general del PEMB, Carles Castells, va agrair la confiança depositada en ell i va passar a tractar els temes ordinaris subjectes a l’aprovació del Consell General: la memòria d’activitats 2013, el tancament de l’exercici comptable 2012 i 2013, el pressupost per al 2014, les auditories del 2011, 2012 i 2013, i les modificacions a fer en l’estatut del PEMB.
En aquesta nova etapa s’ha considerat necessari modificar els estatuts del PEMB per tal de millorar els seus mecanismes de governança. A grans trets, els canvis són els següents:
- Es crea un Consell Rector
- S’atorga rang estatutari a la Comissió Delegada i es crea una Comissió Executiva integrada per 12 membres
- Es planteja la possibilitat de fer reunions telemàtiques
També es presenta a aprovació el nomenament d’Ignacio Toda, jurista de reconegut prestigi, com a secretari de l’Associació, en substitució de Joan Campreciós que ha exercit aquesta funció fins al desembre del 2013.
Inici dels treballs del nou pla estratègic
Josep Lluís Bonet, president del Consell d’Administració de Fira de Barcelona, va fer una anàlisi de la situació econòmica actual des de diferents vessants: procés polític, context demogràfic, sistema econòmic, context institucional, globalització i internacionalització, innovació, reindustrialització, urbanització, crisi financera i manteniment de l’estat del benestar.
Tot i el moment de crisi que s’està patint, va apuntar tres elements d’optimisme: l’èxit de fires com el Mobil World Congress i l’Alimentària, el recent nomenament de Barcelona com a capital de la innovació i la millora del posicionament de Barcelona en els rànquings internacionals.
Segons Joan Trullén, en aquesta nova etapa s’ha d’enfortir la col·laboració público-privada i el model Barcelona però, alhora, cal afrontar un nou repte: potenciar un model de creixement inclusiu que es caracteritzi pel creixement ocupacional, l’ampliació dels mercats i de la xarxa de ciutats, el creixement de la productivitat i la millora de la distribució de la renda.
Per tal d’apropar-nos a aquest model de creixement inclusiu és fonamental sintonitzar el nou Pla Estratègic Metropolità 2030 amb l’Estratègia Europa 2020 de la Comissió Europea i amb l’estratègia de creixement inclusiu de l’OCDE.
La metròpolis de Barcelona ha d’esdevenir la punta de llança per a la sortida de la crisi.
A continuació el coordinador general del PEMB, Carles Castells, presenta de forma resumida el document de bases per al nou pla estratègic metropolità de Barcelona – en l’horitzó 2030 – i explica els motius pels quals es considera necessari fer-ne un de nou.
El novembre del 2010 es va aprovar el pla estratègic vigent, Barcelona Visió 2020. Tot i l’encert dels seus plantejaments, s'ha considerat necessari elaborar-ne un de nou que respongui a importants canvis de l’entorn posteriors a la seva aprovació, com són:
- La constitució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb els corresponents canvis en la governança de l’espai en què ha de treballar el PEMB i la necessària coherència amb les reflexions estratègiques que s’hi duen a terme.
- La gravetat, profunditat i durada de la crisi que va tenir una incidència major i es va perllongar en el temps més del que s’esperava en el moment en què es va aprovar el pla vigent.
- L’aparició de noves estratègies de creixement en l’àmbit europeu. La redacció del pla vigent fou paral·lela a l’aparició de noves estratègies de creixement en l’àmbit de la UE (Europa 2020 – RIS3) i de l’OCDE (creixement inclusiu) pel que alguns elements d’aquests no van quedar prou recollits en els eixos i propostes del pla.
Per afavorir el debat i la discussió de les diferents comissions o grups de treball i com a punt de partida per a l’elaboració d’un nou pla estratègic, s’ha redactat aquest document de bases que permetrà identificar les qüestions clau a prioritzar en la nova etapa de la planificació estratègica de la Barcelona metropolitana. No es pot confondre el document de bases amb el document definitiu del nou pla, ja que aquest serà el resultat del treball conjunt entre tots els agents econòmics i socials implicats i fruit del consens i del procés de reflexió conjunta que ara s’inicia.
Per a l’elaboració del nou pla es partirà dels actius consolidats de la metròpolis, es tindran en compte els riscos i mancances existents, s’apostarà pels actius emergents com a vectors transformadors dels actius ja consolidats (generant sinergies entre ells) i marcarà l’evolució de la ciutat en diferents dimensions per tal de definir un model de metròpoli essencialment equilibrat.
El punt de partida d’aquest procés de reflexió estratègica és la visió de Barcelona a què aspirem en l’horitzó 2030 i que s’estructura al voltant de quatre dimensions sectorials (econòmica, social, ambiental i internacional) i un objectiu transversal (creixement inclusiu i ocupabilitat).