Arrenca l'Assemblea Metropolitana Manifesta, un prototip d'instrument deliberatiu

L'Assemblea s'emmarca en la col·laboració entre el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), la Capital Europa de la Democràcia, i la Biennal Nòmada Manifesta 15

  • 21-03-2024
  • Resum d'activitats
  • 392 Lectures

Una seixantena de persones provinents de 12 municipis de la regió metropolitana de Barcelona s'han reunit avui per primera vegada a l'antiga seu de l'Editorial Gustavo Gili en la primera de les 3 trobades de l'Assemblea Metropolitana Manifesta, un prototip d'instrument deliberatiu que té per objectiu explorar i experimentar nous espais de governança i processos democràtics per impulsar polítiques públiques i la col·laboració a escala de regió metropolitana.

Oriol Estela durant la seva intervenció en l'Assemblea Metropolitana
Oriol Estela durant la seva intervenció en l'Assemblea Metropolitana

Aquesta serà la primera de tres jornades enfocades a elaborar de forma col·lectiva una diagnosi que servirà de base per a treballar durant les següents sessions propostes que donin resposta a les preguntes:

  • Com aplicar la futura Llei de Drets Culturals?
  • Com pot la cultura inspirar i contribuir a la transició ecosocial?*
  • Com articular la cultura a la regió metropolitana de Barcelona?

“La idea és que puguem deliberar i prendre decisions, fer recomanacions per impulsar polítiques culturals a nivell de regió metropolitana i explorar com es construeixen propostes per definir polítiques culturals que facilitin la transició ecosocial”, han explicat des de l'equip de facilitadors que conduiran el conjunt del procés. “El procés deliberatiu conclourà amb una declaració de l'Assemblea Metropolitana Manifesta que inclourà el conjunt de propostes que hauran sorgit de les 3 sessions”, han afegit.

Per tal de tenir el marc per començar a treballar, el coordinador general del PEMB, Oriol Estela, ha explicat què significa la dimensió metropolitana i per què és important, Nicolás Barbieri, professor agregat de la Universitat Oberta de Catalunya, ha parlat de les diferents dimensions dels drets culturals i Eva Vilaseca biòloga especialitzada en Ecologia i Economia Social i Solidària i coimpulsora de Futurs (im)possibles, ha aportat coneixement sobre què és la transició ecosocial.

“És en l'espai dels 5 milions que cal treballar els reptes que avui ens afecten com a societat perquè des de cada municipi per si sol no es podran resoldre problemes comuns com l'habitatge o la mobilitat o, ni molt menys, l'emergència climàtica”, ha dit Estela. Barbieri també ha expressat que tampoc no té sentit entendre la cultura com un compartiment estanc de cada municipi, sinó que cal entendre-la com un conjunt. Així, ha parlat de les 4 dimensions de la participació en la cultura perquè sigui realment transformadora:

  1. La participació en l'accés a la cultura
  2. La participació en la pràctica cultural i la creació
  3. La participació en la governança, que s'exerceix decidint sobre què passa en la vida cultural dels municipis
  4. La participació en la comunitat cultural, ja que cal entendre-la no com una participació individual sinó comunitària i col·lectiva.

Precisament, Vilaseca també ha mencionat la importància de la construcció i reforç de les xarxes comunitàries també com espais col·lectius com a via de resiliència davant les crisis actuals com l'emergència climàtica. També s'ha referit a la cultura i l'educació com a vehicles per generar noves narratives, per imaginar els futurs i escenaris possibles i desitjats, per fer front al repte majúscul de la transició ecosocial i evitar la distòpia i el negacionisme. Per això, calen canvis necessaris en la nostra relació amb la natura i el territori, en el sistema econòmic, democràtic, en la garantia dels drets socials i, en definitiva, ha dit, “cal un canvi en la cultura col·lectiva per passar de la societat de consum a la cultura de la suficiència utilitzant l'educació, l'art i la cultura com a mitjans”. I és d'això que també tracta Manifesta 15.

Per la seva banda, el director d'Innovació democràtica Democràtica de l'ajuntament de Barcelona, Arnau Monterde, ha posat en valor la importància que la ciutat exerceixi com a Capital Europea de la Democràcia, la qual cosa suposa una doble oportunitat: per aprofundir en la innovació democràtica i per obrir espais de debat sobre reptes globals com és la transició ecosocial.

Els resultats esperats del procés són:

  • Explorar possibles aplicacions futures d'aquesta Assemblea com a eina per millorar la participació ciutadana i la governança en un context metropolità, concretament en donar forma a propostes i polítiques culturals i artístiques.
  • Avaluar a partir de la pròpia experiència com l'assemblea podria acabar esdevenint un instrument permanent de governança participativa pel desenvolupament de polítiques culturals cohesionades i transversals per a la regió metropolitana, garantint així el llegat de Manifesta 15 a mig termini.

Les persones que conformen l'Assemblea han estat escollides per sorteig en representació de 12 ciutats de la regió metropolitana i provenen de Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa.

Les següents sessions tindran lloc els dies 25 d'abril a Sabadell i el 23 de maig a l'Hospitalet. Entre assemblees s'habilitarà un espai a la plataforma Decidim on s'anirà articulant el conjunt del debat.

L'Assemblea s'emmarca en la col·laboració entre el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), la Capital Europa de la Democràcia, i la Biennal Nòmada Manifesta 15.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies