Les polítiques alimentàries municipals 'claus' per a la transformació del sistema alimentari, conclusió de la jornada coorganitzada pel PEMB, la Diputació i l'OCAS
Front comú a la jornada 'Alimentem Barcelona' per impulsar polítiques alimentàries que enforteixin el territori, garanteixin l'accés a una alimentació saludable, protegeixin la pagesia i reverteixin la dependència exterior
- 19-11-2024
- Resum d'activitats
- 471 Lectures
El paranimf de l'escola industrial, seu també de la Diputació de Barcelona, ha acollit la jornada sobre polítiques alimentàries municipals “Alimentem Barcelona” que ha girat al voltant del potencial transformador de les polítiques alimentàries locals per tal d'encoratjar als municipis a elaborar les seves estratègies per tal contribuir a una transició cap a un model alimentari més resilient, just i saludable. La vicepresidenta de l'Àrea d'Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i presidenta de la Comissió Executiva del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), Janet Sanz, ha destacat la importància de tenir una estratègia alimentària ambiciosa per fer front als reptes socials i climàtics actuals i “recuperar la sobirania alimentària”.
Taula insitucional de la Jornada de polítiques alimentàries. OSCAR FERRER | DIPUTACIÓ DE BARCELONA.
Durant la jornada, ha subratllat la necessitat de recuperar sòl agrícola, donar suport a la pagesia i promoure hàbits alimentaris saludables i sostenibles, amb l'objectiu de revertir la vulnerabilitat del territori i garantir la sobirania alimentària. Aquestes accions són, ha dit, crucials per transformar la manera com ens alimentem i consumim, especialment en un territori on s'ha perdut fins al 80% del sòl agrícola en els darrers 60 anys.
Janet Sanz ha destacat que “el territori català no pot permetre's una dependència exterior tan gran”, insistint que és “estratègic i inajornable revertir aquesta situació”. Entre les iniciatives clau que s'han posat en marxa ha destacat la recuperació d'espais agrícoles, La Ponderosa, i acords amb escoles per incorporar criteris alimentaris sostenibles. Durant la seva intervenció, ha recordat l'objectiu de la Missió d'Alimentació Saludable del Compromís Metropolità per al 2030: que les dietes de les persones de la Regió Metropolitana han d'estar constituïdes en un 60% per productes de proximitat. “Només amb objectius ambiciosos es podran afrontar els reptes inajornables”, ha assegurat.
El suport a la pagesia també és un eix fonamental per garantir un món rural viu. Sanz ha subratllat la necessitat que els sectors amb més capacitat d'incidència, com l'Àrea Metropolitana de Barcelona, liderin polítiques que facin viable i atractiva aquesta activitat. Aquestes accions s'emmarquen en un context global de col·laboració, com demostren els acords del Pacte de Polítiques Alimentàries de Milà, signat per 290 ciutats.
En el marc de la jornada, Xesco Gomar, president delegat de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, ha ressaltat la importància de gestionar i ampliar els parcs agraris per garantir un equilibri territorial sostenible, destacant que “el suport al sector agrari ha de ser constant, 365 dies l'any”. Per la seva banda, Joan Gòdia, director general d'Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, ha posat èmfasi en la necessitat d'impulsar un sistema alimentari saludable i ha defensat que l'alimentació és clau per afrontar els grans reptes globals com el canvi climàtic i la seguretat alimentària, i ha anunciat que la nova estratègia catalana d'alimentació donarà prioritat a la compra pública de proximitat i a l'educació alimentària.
Així, per primera vegada tant des de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, com l'Ajuntament de Barcelona, en la línia del relat de l'Oficina Conjunta de l'Alimentació Sostenible i el PEMB, han fet front comú per demanar l'impuls de polítiques alimentàries que enforteixin el territori, garanteixin l'accés de totes les persones a una alimentació saludable, protegeixin la pagesia i reverteixin la dependència amb l'exterior.
Converses que alimenten
Per respondre a la pregunta “Per què és important l'estratègia alimentària?”, Josep Montasell, cofundador i primer director del Parc Agrari del Baix Llobregat, ha recordat que la manca de voluntat política i la pèrdua de superfície agrícola són reptes que requereixen accions transversals i decidides. Anna Roca, consultora de projectes de dinamització agroalimentària ha incidit en la necessitat de reduir la dependència alimentària exterior, el malbaratament i els dèficits actuals, alhora que es fomenti l'agricultura de proximitat i la cohesió entre territori i ciutadania.
Amb un sistema en crisi i un sector agrari envellit, Roca ha advocat per una revisió profunda dels hàbits de consum i una implicació activa de tots els actors socials per construir un model resilient i equitatiu, en la mateixa línia que ho ha abordat posteriorment Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona i coordinadora del programa Barcelona Agrària, que ha posat de manifest la necessitat de repensar el sistema agroalimentari com “clau” per garantir la sostenibilitat i la justícia social. Callau ha subratllat la magnitud de l'impacte alimentari a la regió metropolitana, amb 18 milions d'àpats diaris, que exigeixen una planificació que integri mobilitat, producció i distribució en sintonia amb l'estratègia europea Farm to Fork i el Pacte Verd Europeu.
Debat entre ciutats europees sobre polítiques alimentàries municipals
Les ciutats de Milà, Dijon, València i Barcelona han posat en comú les seves experiències per avançar cap a sistemes alimentaris més sostenibles, inclusius i saludables. Tant Elisa Porreca, responsable de Política Alimentària de l'Ajuntament de Milà, com Philippe Lemanceau, conseller municipal i vicepresident de Dijon Métropole, com Josep Manuel i Pérez, exresponsable tècnic de l'Estratègia Agroalimentària València 2025, del 2018 al 2023 i Manel Vázquez, director de Comerç, Restauració i Alimentació de l'Ajuntament de Barcelona han destacat la importància de la seva implicació en pactes i estratègies internacionals, com el Pacte de Milà o el Pacte Verd Europeu, per guiar les seves accions locals i reforçar el seu compromís global. Aquestes iniciatives van acompanyades de la creació d'espais de governança que promouen el diàleg entre actors locals, incloent-hi el sector privat, els productors i la ciutadania, per construir estratègies compartides que abordin els reptes socials i climàtics.
D'esquerra a dreta: Elisa Porreca (Milà), Philippe Lemanceau (Dijon),
Josep Manuel Pérez (València), Manel Vázquez (Barcelona).
ÒSCAR FERRER | DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Les ciutats han compartit una visió comuna sobre la transformació del sistema alimentari cap a models sostenibles, amb mesures com la reducció del consum de carn vermella, la promoció de proteïnes vegetals i la integració de criteris de proximitat en la compra pública, una estratègia “clau” per impulsar canvis en el sistema. Paral·lelament, també han apostat per la recerca i la innovació com a eines fonamentals per desenvolupar polítiques informades i efectives, alhora que prioritzen la cohesió social, garantint l'accés universal a una alimentació sana i de qualitat. Tot plegat, adaptat a les especificitats de cada context local, reforça la seva voluntat de liderar el canvi en el sistema agroalimentari global.
Els i les representants de les ciutats, moderades per Anna Moragues, directora de Food Action and Research Observatory (FARO) de la Universitat de Barcelona, han dialogat amb representants de 4 iniciatives que exemplifiquen com es poden integrar sostenibilitat, cohesió social i innovació en l'àmbit alimentari. Terra Pagesa posa en valor la producció local agrupant esforços per connectar productors i consumidors, malgrat els reptes de sincronitzar l'oferta amb les necessitats. Experiments com la pastanaga a granel o la plantació de llegums han destacat la necessitat d'un acompanyament més profund. El projecte Quall, al Lluçanès, impulsa una formatgeria col·lectiva única al món que combina emprenedoria i suport local per dinamitzar el sector làctic. La Botiga, al Prat de Llobregat, representa un model de garantia alimentària que busca apoderar la comunitat amb una visió sostenible i autogestionada. Finalment, el PEAC actua com un instrument interdepartamental clau per coordinar actors i estratègies en la transformació del sistema alimentari, abordant des del canvi climàtic fins a la justícia econòmica per als productors. Aquestes iniciatives mostren la força del treball en xarxa i la importància del suport institucional per construir sistemes alimentaris resilients, justos i saludables.
En definitiva, en el conjunt de la jornada s'ha posat de manifest la importància que els municipis tinguin les seves pròpies polítiques alimentàries, que es treballi en xarxa amb agents del territori amb l'alimentació com a eix central i transversal. Per això, durant la tarda, s'han realitzat 4 tallers de mentoria per ajudar als municipis que han assistit a la jornada a definir el full de ruta per a l'elaboració d'una estratègia alimentària:
- Llavor del canvi: Preparem el terreny per a una política alimentària local
- Dissenyem el futur: La Carta Alimentària com a full de ruta
- De la visió a l'acció: Elaborem un Pla Alimentari efectiu
- Teixim aliances: El Consell Alimentari com a motor de transformació on s'ha destacat la importància d'un espai de governança de la política alimentària representatiu i amb capacitat de decisió
D'esquerra a dreta: Irene Navarro (PEMB),
Sònia Callau (DIBA), Lidón Martrat (OCAS).
ÒSCAR FERRER | DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Lidón Martrat ha tancat l'act la jornada comentant que que se seguirà treballant des de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona, fent que aquesta jornada sigui una llavor i que un grup de treball pugui seguir treballant en aquest tipus d'experiències. Ha tancat l'acte convidant a aprofitar els contactes fets durant la jornada per a col·laborar conjuntament i ha posat l'Oficina Conjunta de l'Alimentació Sostenible (OCAS) a disposició per a donar suport als municipis que ho necessitin.
L'OCAS és una iniciativa promoguda per la Generalitat de Catalunya (en concret, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació més Prodeca, empresa pública adscrita al Departament), l'Ajuntament de Barcelona (secció Alimentació Sostenible) i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Es tracta d'un projecte singular fruit de l'esforç conjunt de les administracions que s'han unit per transformar el sistema alimentari en un model més sostenible, introduint aquest enfoc en projectes desenvolupats en el marc del Pla Estratègic de l'Alimentació de Catalunya 2021-2026, l'Estratègia d'Alimentació Saludable i sostenible de la Ciutat de Barcelona 2030 i la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM).