Una llar assequible i sostenible. És possible?
Els processos de circularitat en el sector de la construcció, un camí indispensable per resoldre el dèficit de construcció d'habitatge
- David Úbeda - Gàbinet tècnic del PEMB
- 27-03-2024
- 319 Lectures
El context d'emergència climàtica ens obliga a trobar mecanismes per a la mitigació del canvi climàtic. És aquí on el sector de la construcció apareix com un dels principals focus d'actuació, en ser un dels generadors de residus i emissions més importants a la regió metropolitana de Barcelona (RMB).
La necessitat de fer front a un dèficit de construcció d'habitatge que s'agreujarà amb el temps, posa sobre la taula que calen noves formes de fer d'habitatge sostenible i assequible. Però són molts els reptes que tenim per davant en aquest terreny i calen diverses accions i processos de cocreació per poder arribar a aquest futur desitjat de circularitat i sostenibilitat.
Actualment, Catalunya es troba en situació d'emergència hídrica com a conseqüència del canvi climàtic, i les previsions no ens acompanyen. Fins fa relativament poc, es parlava del canvi climàtic com una projecció a futur de possibles, però quan arriba i afecta a un dels recursos més crítics per a l'esser humà, salten totes les alarmes i és llavors quan ens adonem que hem de fer alguna cosa al respecte.
La mitigació del canvi climàtic es pot treballar de moltes maneres, però la construcció és un dels sectors que té més sentit abordar a escala metropolitana. Al conjunt de l'Estat espanyol la construcció suposa un 40 % del consum d'energia final, genera el 36 % de les emissions de diòxid de carboni i produeix un 35 % del volum de residus[1]. Pel que fa al cas de la regió metropolitana de Barcelona, l'article de Verònica Kuchinow, co-founder i CEO de Símbiosy, publicat a la plataforma participativa de Barcelona Demà, demostra que es generen 25M T/any de residus provinents de la construcció i demolició (RCD) en aquest territori, i que només
un 56 % d'aquests es valoritzen. Amb aquestes dades queda clara la importància d'aconseguir transformar aquest sector cap a un de més sostenible.
Però clar, la complexitat de la realitat afegeix una altra circumstància: la necessitat d'incrementar el parc residencial assequible. I és que les previsions suggereixen que a l'RMB caldran uns 460.000 nous habitatges per acollir les noves llars que es crearan entre 2021 i 2050[2].
Segons l'estudi “La demanda d'habitatge a l'actualitat (...constatacions demogràfiques i futur)” del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB presentat el passat mes de febrer durant el curs organitzat pel CUIMPB i l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB), es constaten dues idees principals:
1. La principal font demogràfica de demanda actual i futura és la immigració. I els habitatges que quedaran vacants pels fluxos d'edat no seran suficients per donar resposta a aquesta demanda.
Flux demanda d'habitatge per edat i procedència.
Font: Centre d'Estudis Demogràfics - UAB. (enllaç)
2. La nova construcció no iguala la demanda neta i respon als punts baixos dels cicles. Aparició d'un nou dèficit de construcció i de necessitats insatisfetes.
Nova construcció amb la demanda neta demogràfica.
Font: Centre d'Estudis Demogràfics – UAB. (enllaç)
Aquests dos factors, acompanyats de la pèrdua de poder adquisitiu, -especialment de la població més jove- i l'increment del preu com un element recurrent en l'oferta d'habitatge, posen de manifest la urgència de trobar mecanismes per satisfer la demanda habitacional a uns preus assequibles. Les característiques d'aquesta demanda futura seran bastant heterogènies degut als cicles vitals de la població i el pes de les migracions internacionals en el creixement demogràfic, donant major rellevància a l'habitatge de lloguer.
Llavors, quines opcions tenim davant d'aquesta situació d'alta demanda en un sector, com hem vist, altament contaminant? Cal que aquesta nova construcció sigui sostenible en totes les seves etapes, des de l'extracció de materials fins el moment d'allargar la vida dels edificis. Però per a que realment sigui així, s'ha d'entendre i analitzar l'ús del carboni emès en totes les etapes del cicle vital d'un edifici i reduir les emissions en cada una d'elles; fomentar la utilització de materials més sostenibles; i posar el focus en les energies renovables com a fonament de la nova arquitectura sostenible.
A més, és molt important que tota aquesta nova construcció es faci aprofitant les àrees urbanes ja consolidades per a la seva redensificació, i evitant el consum excessiu de sòl no urbanitzable, com ja ha passat en altres períodes de desenvolupament immobiliari. Com ara entre el 1987 i el 2006, quan l'excés d'urbanització va suposar el consum de 307.065 hectàrees amb greus efectes en la sobreexplotació de recursos naturals, increment de desplaçaments, major consum energètic, major segregació espacial i exclusió residencial[3].
Però més enllà d'aquests indicadors i variables que mostren de forma clara en quin punt ens trobem en matèria de construcció sostenible i circularitat, seria interessant fer propostes d'actuació més operatives que ajudin a entendre millor de quina manera es poden arribar a harmonitzar la construcció d'habitatge i la sostenibilitat. A continuació una llista de propostes a valorar:
- Fer que la circularitat estigui present en tota la cadena de valor, des la fabricació de materials fins la seva destrucció. Hem de pensar la circularitat com un procés constant que es va retroalimentant en tot moment i no una acció concreta.
- Fer que els components i sistemes constructius emprats siguin més adaptables i desmuntables generant així menys residus al final del cicle vital. És important que en el moment del disseny es pugui preveure el potencial de reutilització de l'habitatge una vegada hagi acabat la seva vida útil.
- Aconseguir que l'stock d'edificis de l'RMB sigui interpretat com una mina de materials aprofitable per a futures construccions. Cal que abans de mirar cap a fora, s'observi el que tenim a casa i es valori el potencial real que pot tenir dins del món de la circularitat.
- Comptar amb els instruments de planificació i regulació necessaris per aconseguir la major eficiència i reducció d'emissions en la construcció del nou parc d'habitatge. Com tots els grans canvis, cal que les administracions assumeixin el lideratge i ofereixin incentius que promoguin la circularitat.
- Ampliar l'ús d'energies renovables des de les etapes inicials de l'explotació de recursos, fabricació de materials i construcció d'habitatges, fins el seu ús diari i manteniment. Si la nostra activitat recau en energies provinents de fonts no renovables, estem totalment condemnats a continuar en aquesta situació de degradació ambiental i empitjorament de les condicions de vida.
- Aplicar estratègies de datificació per a nous mecanismes de mesura de la petjada de carboni en cada fase del cicle de vida de l'edifici i elaborar registres. Cal que aprofitem les noves tecnologies, no per decidir per nosaltres, però sí per poder arribar a llocs als que segurament seria molt difícil o impossible arribar. Les dades tenen molt potencial en aquest camp i molt probablement, en un futur no tant llunyà es tinguin en compte en tot el seguiment de la petjada de carboni.
- Consolidar el nou model de construcció circular per a que sigui més competitiu i rendible. Per a que tot aquest procés es pugui fer, és clau que la competitivitat econòmica existeixi en favor de la circularitat, en cas contrari no ho podrem tirar endavant.
Un treballador de la construcció fa el seguiment de la col·locació d'un
dels contenidors marítims a l'estructura de l'edifici d'allotjaments APROP.
Foto: Laura Guerrero
Es coneixen moltes i variades opcions dins la circularitat i encara se'n poden explorar més, és aquí on radica precisament la gràcia d'aquest model en el qual les alternatives son gairebé infinites. Per això, el que cal justament és donar aquest salt d'escala aprofitant els bons exemples existents de construcció sostenible, establint espais de cocreació amb els actors que lideren aquesta transformació i transferint tota aquesta innovació al conjunt del sector.
És una realitat que tenim un repte molt gran per davant i cal treballar conjuntament per aconseguir un model de construcció sostenible i distribuït arreu del territori metropolità que permeti assolir els objectius de sostenibilitat, competitivitat econòmica i, sobretot, satisfer la futura demanda d'habitatge. Tenim el talent i la capacitat per fer-ho, però alerta! Hi ha moltes variables que no s'han analitzat en profunditat en aquest article, com ara les implicacions del canvi de perfil del demandant d'habitatge del futur, majoritàriament d'origen migrat, o les conseqüències de la pèrdua de poder adquisitiu de la població de l'RMB. Realitats que fan que els habitatges hagin de ser, a part de circulars, assequibles. O com superem la dependència energètica, alimentària i de materials que tenim actualment al territori metropolità. Potser el que cal és consumir menys i l'opció és el decreixement? O potser hi ha altres alternatives com aprofitar al màxim els teixits construïts tant residencials com d'altres tipus? Són moltes les preguntes que es poden fer i aquest article només pretén aportar arguments a la reflexió per a que qui llegeixi tregui les seves pròpies conclusions.
Des del PEMB, entenem el sector de la construcció sostenible com un sector estratègic i per això està present al Compromís Metropolità 2030 de forma transversal en diverses missions com ara la missió d''Emergència ambiental i climàtica', la d''Habitatge adequat', la d''Economia innovadora i inclusiva' i la de 'Cohesió territorial'. És per això, que en el rol proactiu de l'oficina tècnica del PEMB com a espai de debat i cocreació vers els grans reptes metropolitans, que l'habitatge del futur sigui circular i assequible és una prioritat.
[1] Dades de l'Informe País GBCe 2022: sobre l'estat de les urgències de l'edificació sostenible a Espanya
[2] Projeccions de població i de llars als municipis de l'AMB i dels sistemes funcionals de l'RMB elaborats pel Centre d'Estudis Demogràfics (CED) per al document d'aprovació inicial del PDU Metropolità (març 2023)
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.