Turisme i metròpoli
Metròpoli Pròspera
En les darreres dècades el turisme ha estat una activitat en constant creixement a escala global dibuixant un escenari sense precedents a la ciutat de Barcelona. L'augment de l'activitat turística ha fet emergir un conjunt de reptes que han afectat a l'entorn metropolità. Identifiquem quatre realitats diferenciades pel que fa les dinàmiques turístiques: el territori contigu i que rep la influència directa de la ciutat de Barcelona sota lògiques d'aglomeració urbana; el territori que s'ha anat desenvolupant com a destinació turística costanera des de la segona meitat del segle XX; els enclavaments que tenen un poder atractiu turístic pel que fa a les visites sense pernoctació; i per últim un territori amb atractius d'escala metropolità que presenten reptes de pel que fa al seu ús com a espais de lleure i gaudi. Per últim, després de sintetitzar les estratègies en marxa en el territori metropolità de la mà de les diferents administracions, proposem algunes idees per construir una agenda integrada del territori metropolità que sigui concurrent amb els reptes de promoció, de desenvolupament econòmic i de protecció, entre altres.
Tres propostes per obrir el debat sobre l'agenda metropolitana del turisme
El present document té la intenció d'obrir el debat sobre el turisme metropolità a partir de les dues preguntes llençades per l'Oficina del PEMB:
- Quins són els reptes de l'entorn metropolità davant de l'augment de l'activitat turística a la ciutat de Barcelona?
- Quins elements poden estructurar una estratègia turística conjunta per tot l'entorn metropolità?
Ho farem intentant aportar dades i arguments per poder avançar cap a la definició d'una agenda metropolitana del turisme de forma integrada, amb les limitacions inherents d'una primera proposta. Una proposta d'agenda que transcendeix l'aproximació exclusivament sectorial i empresarial i que posa el focus en les oportunitats i els reptes de l'entorn metropolità. Una proposta que pretén obrir el debat sobre la necessitat d'abordar l'anàlisi, la planificació i la gestió de l'activitat turística de forma integrada amb la resta de les polítiques del territori metropolità – econòmiques, culturals, ambientals, territorials - i fer-ho de forma complementària i interconnectada amb les polítiques turístiques en marxa. Presentem aquí sintèticament una recapitulació de les principals estratègies i accions vigents que emanen dels diferents documents de planificació i que tenen una afectació en el territori metropolità. Així, les polítiques de turisme en marxa a l'entorn metropolità s'encaminen cap a:
- La promoció de la sostenibilitat i responsabilitat turística d'empreses i destinacions a través dels processos de certificació i adhesió a segells de responsabilitat i qualitat.
- El desenvolupament i la diversificació d'imaginaris, atractius i serveis turístics per garantir la competitivitat regional.
- La millora de la qualitat de la informació turística i la homogeneïtzació i millora del sistema de senyalització.
- L'execució d'accions i estratègies de màrqueting turístic que promouen una segmentació del mercat per fomentar el compromís del visitant, un augment de la seva despesa i l'allargament de la seva l'estada, entre altres.
- La digitalització de la comunicació i l'augment de la presència a les xarxes socials.
- L'aprofundiment i la integració del coneixement turístic entorn el perfil, les pràctiques, el mercat, la reputació i impactes de l'activitat turística.
- El foment de l'accessibilitat i inclusió dels emplaçaments i serveis turístics.
Així, les tres propostes que segueixen no s'han d'entendre com una agenda tancada sinó com un punt de partida per posar sobre la taula noves preguntes, evidenciar nous reptes i obrir noves perspectives de forma complementària a l'acció de les polítiques turístiques impulsades i amb la mirada posada a les necessitats futures de la regió metropolitana.
a) Una promoció de doble nivell
Barcelona ha esdevingut una destinació urbana de nivell mundial en volum de visitants i ha consolidat la seva marca turística a escala internacional. El posicionament global de Barcelona ha estat central en el disseny de l'estratègia de màrqueting turístic “Barcelona és molt més”, promogut per la Diputació de Barcelona, que ha obert el ventall de l'oferta global als atractius i paisatges de la província i l'entorn metropolità, essent una excel·lent estratègia d'internacionalització dels atractius turístics ja siguin espais oberts, equipaments culturals i patrimonials, esdeveniments o experiències gastronòmiques o de lleure.
En aquest context, volem alertar l'oportunitat d'adreçar els esforços comunicatius al públic local fent ús de l'estructura, els canals i els equips professionals i l'oferta ja existent. Una estratègia decidida a escala metropolitana, per donar a conèixer el patrimoni natural, cultural i arquitectònic amb un triple objectiu:
- Dirigir una comunicació adaptada al públic metropolità per atraure visites, convertir-los en prescriptors del territori i poder consolidar una cadena de valor d'escala local on hi participi la restauració, el comerç, els proveïdors locals, serveis de lleure, sector cultural i esportiu, etc.
- Reforçar la identitat del conjunt de l'entorn metropolità i el sentiment de pertinença a través del reconeixement extern i la mirada turística.
- Aprofitar la reputació de la marca turística per teixir accions de màrqueting de forma conjunta amb altres sectors estratègics amb l'objectiu d'internacionalitzar béns i serveis metropolitans.
b) Revisar els límits de la desconcentració turística
L'estratègia de descentralització a Barcelona, similar a la majoria de grans destinacions mundials, es va posar de manifest en el Pla Estratègic de Turisme de 2010-2015. Una aposta que va resultar irrellevant per fer front a la reducció de la pressió dels barris centrals i, tanmateix, fou detonador de processos de massificació i terciarització d'algun barri i fins i tot intensificadors de processos de gentrificació en marxa. Una estratègia quedà esmenada i relegada en l'etapa del Pla Estratègic de 2016-2020, que n'apuntava els límits i els riscos. Pel que fa a la realitat metropolitana, les dades mostren que només el 8,5% dels turistes allotjats a Barcelona fan una excursió dins de l'àmbit de la província de Barcelona, i d'aquests desplaçaments, només el 57% ho fa per motiu d'oci. A més, aquests moviments centrífugs tenen prioritàriament com a destí nodes i territoris d'interès global com poden ser els municipis costaners, el Monestir de Montserrat o enclavaments comercials especialitzats. Així, el principal repte per la gestió d'aquests fluxos rau en minimitzar els impactes associats a la mobilitat, ja sigui a través de la gestió de l'oferta del transport públic o la gestió dels impactes de l'ús de transports col·lectius o privats.
Amb tot, les temptatives de descentralitzar el turisme al territori metropolità a mode de taca d'oli, que a voltes es presenta com a una oportunitat irrefutable, té poca incidència real en termes d'atracció de turistes internacionals. Cal passar d'una mirada centrífuga a un ventall de dinàmiques i estratègies diversificades que es construeixin des de l'acció del territori metropolità. Algunes propostes són:
- Gestionar i desenvolupar els atractius – esdeveniments, enclavaments, equipaments o espais naturals - prioritzant recursos endògens i reforçant les xarxes comunitàries existents al territori.
- Preveure els efectes negatius de l'afluència intensiva de visitants i promoure plans per mitigar els impactes garantint al màxim el seu accés públic i no privatiu.
- Fomentar atractius vinculats als fluxos de visitants no motoritzats i connectats a la xarxa de transport públic, que donen a conèixer o travessen el territori metropolità: camins de gran recorregut, camins històrics, vies ciclistes, etc
c) Una estratègia metropolitana pels habitatges d'ús turístic
Tal i com s'ha exposat, el territori metropolità presenta una concentració territorial molt clara pel que fa a la distribució de l'oferta d'allotjament a l'entorn de la ciutat de Barcelona i al llarg dels municipis costaners , que concentren més del 60% de l'oferta d'allotjament hoteler de la regió. Tanmateix, un dels fenòmens més disruptius dels darrers anys ha estat la multiplicació dels Habitatges d'Ús Turístic per tot el territori metropolità, arribant fins als 19.793 a tota la demarcació de Barcelona. Barcelona ciutat manté prop de 9.500 HUT, limitats des de 2014 a través d'instruments de planificació urbanística. A la resta de la província trobem un total de 10.731 HUT, amb un creixement del 67% des de 2015. A banda del Barcelonès, amb un total de 10.339 HUT (51%), el Maresme és la segona comarca en nombre d'HUTs amb 4.458 (22%) i el Garraf la tercera amb 3.128 HUTs (15,7%). Al contrari que l'oferta hotelera, però, cal advertir que els HUT, per les seves característiques, tenen una distribució molt més difosa. Així, prenent el Maresme com a exemple, si només 3 municipis concentren el 80% de l'oferta d'allotjament hoteler, el 80% dels HUT de la comarca es distribueix al llarg de 13 municipis.
Cal evidenciar la dinàmica d'expansió d'aquesta modalitat donada la facilitat dels tràmits de l'habilitació corresponent fruit dels successius canvis legislatius des de 2011. A aquesta situació generalitzada, cal sumar-li el fet que Barcelona ciutat no ha vist créixer el número de HUT des que el 2014 va posar en marxa una suspensió de llicències i posteriorment les va regular a través del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics o PEUAT. Per la resta del territori metropolità, entre el 2017 i el 2020 hi ha hagut 10 municipis que han promogut regulacions de HUT. Més del 50% d'aquestes es concentren a l'àrea metropolitana, en els municipis del Prat de Llobregat (2018), L'Hospitalet de Llobregat (2018), Esplugues de Llobregat (2019), Sant Adrià de Besòs (2019), Castelldefels (2020), Sant Joan Despí (2020) i Gavà (2020). A més, també implementen regulacions municipis de la regió metropolitana com Sitges (2018), el Masnou (2019), Premià de Mar (2019) i Sant Pere de Ribes (2020). Malgrat els instruments són diferents, les motivacions sempre responen a la necessitat de preservar el dret a l'habitatge i la mixtura d'usos dels municipis, evitant l'especialització.
Amb tot, creiem que cal planificar una estratègia integrada pel que fa als allotjaments turístics amb un triple objectiu:
- Estratègia conjunta per integrar i compartir informació sobre l'ocupació i els impactes, així com també unificar criteris i instruments de planificació d'habitatges d'ús turístic i de la nova modalitat de llar compartida (lloguer d'habitacions per menys de 31 dies).
- Promoure canvis legislatius a nivell supramunicipal de forma conjunta per minimitzar els riscos pel que fa a l'afectació en el mercat de l'habitatge, en especial el mercat de lloguer de llarga durada.
- Preveure accions conjuntes per la detecció de les il·legalitats i garantir i el compliment de la normativa urbanística vigent a través de la supervisió constant de les plataformes de comercialització d'allotjament.
Com ja hem comentat, aquestes tres propostes pretenen obrir el debat sobre la necessitat d'una agenda metropolitana del turisme. Tanmateix, som conscients que hi ha molts altres reptes que cal abordar com són la integració de la cadena de valor turística amb l'economia metropolitana, traçant una estratègia decidida per reforçar les activitats turístiques amb la producció de béns i serveis metropolitans, la promoció de la rehabilitació energètica de la planta d'allotjament hoteler de les destinacions madures, entre altres. En definitiva, apostar per una agenda pròpia que consideri el turisme com una palanca de canvi per activar i reforçar altres sectors econòmics estratègics, que generi valor compartit en el territori, que millori la vida dels seus habitants. I per tal que això passi, cal governar-lo i fer-ho amb una amb vocació pública desplegant totes les eines que tenim a les nostres mans tant pel que fa a l'àmbit estrictament públic com també en l'àmbit de cooperació público-privada aprofitant l'espai que brinda el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.
Per saber-ne més pots trobar altres documents relacionats amb la metròpoli pròspera aquí, on també podràs consultar el paper original sencer d'aquest article.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.