El concepte d'economia circular no és nou, però cada cop s'està dotant de més contingut i s'està ampliant el seu abast i significació. Avui a més, comencem a parlar de ciutats circulars. Transitar cap a una ciutat circular implica incorporar l'economia circular en l'estratègia de ciutat des del punt de vista de les activitats i del sistema productiu, però també des de la ciutadania i de les pròpies polítiques locals. Tal i com s'afirma a l'informe Circular Glasgow: “Per les ciutats, l'economia circular té el potencial de millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans a través de la creació de llocs de treball i l'estímul de la innovació, reduint la demanda de recursos”.
“Imagine cities equipped with flexible factories, which supply chains are based on locally-sourced materials from waste, which can manufacture products digitally customized by citizens”
Fab City Iniciative
En els propers anys serà necessari realitzar un esforç important en matèria de reducció, gestió i tractament dels residus i ús de matèries primeres si es volen assolir els objectius fixats per la Unió Europea que marquen que l'any 2020 el 50% dels residus hauran de ser destinats a reciclatge i preparació per la reutilització (Directiva 2008/98/CE), i la proposta d'assolir uns nivells del 65% l'any 2030 (Paquet d'Economia Circular). Com a solució i resposta doncs, apareix el concepte d'economia circular, que es focalitza en el cicle de vida dels recursos i planteja un model basat en reutilitzar, reparar, remanufacturar, reciclar i valoritzar els materials i productes. Concepte sovint associat al d'economia verda, per la complementarietat que suposa.
En el món empresarial, l'aprofitament de recursos fa temps que es coneix i es practica en major o menor mesura ja que, al cap i a la fi, suposa un estalvi en recursos o un retorn que pot fer variar els costos de producció. Segons l'Eurobaròmetre de la Comissió Europea, el 85% de les empreses espanyoles ha aplicat accions per a una economia circular en els darrers 3 anys. Però el concepte d'economia circular està ampliant el seu abast i s'hi estant afegint més actors. La creixent sensibilització i la constatació de la importància de l'escala local i de les ciutats com a agents de canvi on “succeeix la innovació”, entre d'altres, ens està portant a parlar de sistemes circulars i per tant, també de ciutats circulars.
Segons l'informe Cities in the Circular Economy de la Fundació Ellen Macarthur (FEM), la ciutat circular incorpora els principis de l'economia circular en totes les seves funcions, establint un sistema urbà regeneratiu, accessible i basat en el disseny. Aquestes ciutats pretenen eliminar el concepte de residu i mantenir el valor dels productes i recursos en totes les seves fases, facilitat a través de la tecnologia digital. Una ciutat circular ha de generar prosperitat, incrementar l'habitabilitat i millorar la resiliència per la ciutat i per la ciutadania, mentre procura desacoplar la creació de valor del consum de recursos finits. Així, una ciutat circular ha d'incloure tot un seguit de premisses i innovacions amb les que assolir gairebé un ideal de ciutat com a sistema sostenible, i que afecten tant al medi construït com al sistema energètic, la mobilitat, l'economia urbana i la producció local.
Upcycling, ecodisseny, proximitat, digitalització, economia col·laborativa, tecnologies 3D i blockchain, smart city o empoderament ciutadà es troben en el nou paradigma de la ciutat circular. Per Sladjana Mijatovic, responsable d'Innovació Circular de la ciutat d'Amsterdam, les ciutats han de passar a esdevenir laboratoris vius o living labs, on experimentar i testejar les diferents solucions: 'La nostra estratègia es basa en el learning by doing. Al cap i a la fi, ningú sap exactament com serà una economia circular”. Un exemple n'és la iniciativa de reconversió urbanística del districte Buiksloterham, on una vintena d'organitzacions i empreses van signar al 2015 un manifest per treballar conjuntament amb l'objectiu de transformar-lo en un districte sostenible i circular, posant en funcionament projectes que son testejats, per acabar-se escalant al conjunt de la ciutat, metròpoli i país.
La ciutat circular, per tant, també ha d'assolir un equilibri entre la globalitat i localitat. Si bé és interessant la filosofia de laboratori urbà i testeig, l'escalabilitat i també la cooperació són fonamentals per afrontar el repte de la circularitat. Tal i com s'afirma al número 4 de la revista Papers del Pacte Industrial: “No vol dir que s'evolucioni cap a un model d'autarquia local, seria impossible i poc desitjable, simplement la proximitat, si és eficient, serà valorada i haurà de ser afavorida”.
Per exemple, l'aproximació d'economia espiral (spiral economy) plantejada a la Fab City Global Iniciative, afronta el debat global-local, considerant que mentre els materials (àtoms) s'han de moure en xarxes locals, les dades i el coneixement (bits) ho han de fer globalment. Aquest repte iniciat a Barcelona al 2014, proposa un compte enrere de 40 anys per assolir un nou model de ciutat basat en produir i consumir de forma circular i local, mentre que es comparteixen coneixements i innovació de forma oberta i global.
I si parlem de ciutats, no hem d'oblidar la ciutadania. Per Cécile Faraud, que va liderar els projectes d'economia circular dins el programa DNA Smart City de la ciutat de Peterborough, cal més aviat parlar de “fer circular la ciutat”, entenent que els recursos disponibles no són només els productes, si no que també ho son les aptituds i el coneixement de la ciutadania. La ciutat ha posat en marxa un ambiciós programa que ha esdevingut una veritable estratègia de ciutat, amb l'aposta pel model de les 7R per tancar el cicle: repensar, redissenyar, reutilitzar, reparar, remanufacturar, reciclar i recuperar, amb l'objectiu d'assolir un funcionament plenament circular al 2050, maximitzant el potencial dels recursos de la ciutat i reconnectant ciutadania, espais, negocis, organitzacions i comunitats.
En aquest sentit, val a destacar el projecte Millor que nou, impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que des de l'any 2016 esdevé una plataforma, tan digital com amb espais físics, per afavorir l'intercanvi, la reutilització i la reparació d'objectes, promovent activitats i tallers de reparació, posant a l'abast professionals, informant, promovent mercats d'intercanvi i, en última instància, generant consciencia per la bona gestió i reciclatge dels objectes que han de ser llençats.
En els propers anys s'espera que es donin passes importants per una transició real i compartida cap a una economia circular a Europa, sobretot a partir de la transposició del Pla d'Acció d'Economia Circular de la Comissió, aprovat definitivament el 18 d'abril de 2018, i que dona el tret de sortida per actualitzar 4 Directives clau en aquesta qüestió (Envasos, Residus, Abocadors i Aparells elèctrics i electrònics), d'obligat compliment pels estats membres. I com està succeint en altres casos, sembla que ciutats i regions s'avancen als esdeveniments. De fet, aprofitant la Cimera pel Clima de París de 2015 (COP 21), la ciutat amfitriona va liderar la crida a les ciutats en favor de l'economia circular, argumentant el potencial de les ciutats i les metròpolis per accelerar el procés de transició cap una economia baixa en carboni, a partir models de desenvolupament local, basats en la innovació i l'adopció de solucions sostenibles. Ciutats com Amsterdam, Brussel·les, Copenhaguen, Lisboa, Londres, Milà o Roma, van ser de les primeres en sumar-s'hi.
Per donar suport al món local, la Diputació de Barcelona recentment ha publicat la Guia sobre Economia Circular i Verda al món local: Com passar a l'acció i eines per als ens locals, que forma part del Pla de treball 2016-2019 d'Economia Circular i Verda al Món Local, promogut per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i dirigit per la Fundació Fórum Ambiental. També l'AMB l'impulsa a través de l'Agència Metropolitana de Desenvolupament Econòmic.
Segons la FEM, el camí cap a les ciutats circulars està just començant, i planteja qüestions i reptes importants, com ara, quin tipus d'activitat econòmica generarà l'economia circular a les ciutats, i a quines escales? Quin rol jugarà l'economia circular per aconseguir els objectius de l'economia baixa en carboni que s'han establert a les ciutats? Com les activitats d'economia circular crearan resiliència econòmica, social i ambiental a les ciutats i en milloraran la qualitat de vida? O quines eines es necessiten per permetre transitar cap a l'economia circular?
Tenint en compte que a l'actualitat a Europa només s'aprofita el 5% del valor original dels materials i energia utilitzats, caldrà una col·laboració estreta entre l'administració pública, les empreses, els centres de recerca i innovació i la ciutadania per assolir els objectius marcats.
Per més informació:
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.