Respostes metropolitanes als reptes del canvi climàtic
- Maria Cortada - Gabinet tècnic del PEMB
- Irene Navarro - Gabinet tècnic del PEMB
- 09-10-2017
- 197 Lectures
'Les coses que contrarien les percepcions políticament correctes [o populars] poden no ser oportunes, però no tenen per què ser falses. En contextos d'incertesa solen ser encertades. La projectació prospectiva, justament, consisteix a concebre escenaris de futur en què siguin gestionables les coses que ja comencen a ser certes.'
Ramon Folch
El passat 27 de juliol es va aprovar al Parlament de Catalunya la Llei 16/2017 del canvi climàtic. Es tracta d'una llei esperada per moltes entitats ambientalistes i necessària per la situació ambiental actual, a més d'imprescindible per tal de donar resposta a diferents normatives i pactes globals. Però també podria acabar generant algunes polèmiques locals en funció de com es desenvolupin les seves mesures i els reglaments corresponents. Sensibilitzar la població de Catalunya sobre els impactes reals del canvi climàtic i el seu abast, tot generant nous hàbits de mobilitat, producció i consum d'energia i recursos, serà l‘element clau per a l'èxit de la llei en aquest moment, sense haver d'esperar 10 anys més per a una acceptació progressiva.
Les dues finalitats principals de la nova llei són: reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i afavorir la transició cap a una economia neutra en emissions. Per tant, centra el focus principal en l'àmbit de la pol·lució i el canvi de model de producció i consum energètic, factors centrals en les causes del canvi climàtic i en els que, fins ara, havia costat o havia estat polèmic d'entrar a regular en les normatives estatals més enllà de les signatures de pactes com la Convenció Marc de Nova York (1992), el Protocol de Kyoto (1998) o l'Acord de París, COP 21 (2015). La falta de concreció d'aquests pactes en els mecanismes d'aplicació de les mesures havia estat la crítica més habitual i els pocs avenços en els indicadors de resultats ratificaven aquestes crítiques i evidenciaven la manca d'aplicació i el repetit incompliment per part dels estats signants de les mesures.
Però, potser degut a les alarmes de diferents centres d'investigació i seguiment del canvi climàtic, com ara els informes emesos pel Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC), o la més propera Oficina Catalana del Canvi Climàtic, els plantejaments durant els últims 10 anys han canviat. Així, la nova llei contempla quatre objectius operatius per assolir diferents reptes, entre ells la reducció del 100% de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle de cara al 2050[1]. D'entre aquests objectius, des del PEMB ens fixem en el de promoure i garantir la coordinació de totes les administracions públiques catalanes, i fomentar la participació de la ciutadania, dels agents socials i dels agents econòmics. És precisament amb la participació de les administracions locals del territori metropolità que es pot afrontar el problema del canvi climàtic amb una major realitat i practicitat. Perquè és a les zones urbanes on es produeixen la major part de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH), amb la pol·lució generada principalment pel trànsit urbà-interurbà iels sistemes de producció i transport de mercaderies, i producció i consum d'energia. I, alhora, és a les zones urbanes on s'acumula la major part de la població, generant de retruc els greus problemes per a la salut ocasionats per la contaminació atmosfèrica, que tots coneixem. I, si bé és cert que la pol·lució i els efectes del canvi climàtic no entenen de fronteres, també és cert que sí existeix tot un grup de competències implicades i distribuïdes entre els tres nivells de govern. Per tant, també correspon als governs locals jugar-hi la seva part i implementar mesures per la seva mitigació, potser de les de major impacte, mesures que a més volen millorar la qualitat de l'aire que respiren els seus ciutadans. Com deia Bauman, les ciutats són les generadores dels principals problemes del planeta, però alhora són el lloc on es pot trobar la solució.
En aquesta línia, l'ESCACC – Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic de 2012 indicava que un 80% de les actuacions per a fer front al canvi climàtic s'havien de dur a terme per part de les administracions subestatals i locals. I, ja llavors, parlava del Pacte dels Alcaldes com un marc idoni per al desenvolupament d'actuacions tant de mitigació dels canvis com d'adaptació als nous escenaris. Però també afegia que calia avançar en la concreció de les mesures. I així es va fer el 2015, amb el nou Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l'Energia, una actualització més ambiciosa del pacte on hi són adherits la pràctica totalitat dels municipis metropolitans (35 de 36), que va plantejar nous objectius per al 2030: el 40 % de reducció de les emissions (respecte l'any base, 1990) i el 27 % d'augment de l'eficiència energètica i de les energies renovables. I cal destacar que en aquests dos últims anys les polítiques i actuacions s'han multiplicat entre moltes administracions locals, i és d'esperar que continuï aquesta tendència.
En aquest sentit, què han fet les ciutats metropolitanes o l'AMB en la línia del nou Pacte? Doncs, pel que fa a la mitigació del canvi climàtic, i en relació amb els seus mitjans i recursos, han incorporat clarament a la seva agenda mesures per la reducció dels GEH vinculades principalment als models de transport i a la producció i consum d'energia: millores i renovació de flotes de transport públic i vehicles municipals, promoció del transport públic i en mitjans com la bicicleta, renovació del parc automobilístic, i també mesures vinculades a aconseguir una major eficiència energètica en edificis i equipaments públics, a més de mesures de sensibilització, entre d'altres.
Així mateix, l'Ajuntament de Barcelona compta des del 2015 amb el Compromís de Barcelona pel Clima, que van signar més de 800 entitats ciutadanes vinculades a la xarxa Barcelona + Sostenible. Tot i que des de 2008 ja havia iniciat aquest camí amb el Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses de la UE i el Compromís amb una energia sostenible local. Per a la tardor d'aquest mateix any, l'Ajuntament està preparant el Pla Clima, una eina de planificació que treballa quatre grans temes:
- la mitigació dels canvis climàtics, centrada en la reducció d'emissions de GEH;
- l'adaptació als canvis inevitables, treballant la resiliència d'infraestructures i serveis;
- la justícia climàtica, que garanteixi també els drets dels més vulnerables;
- i l'impuls a l'acció ciutadana, per a establir mecanismes de suport als projectes de les entitats i la ciutadania.
I, en concordança amb les premisses de fer participar les entitats i la ciutadania, s'ha establert un procés de coproducció del pla en el marc de la plataforma Decidim Barcelona.
Tot aquest conjunt de pactes i compromisos ja no són únicament declaracions d'intencions. Són polítiques i accions clares i, en alguns casos, també pioneres, amb mesures d'actuació que busquen generar un impacte significatiu en la mitigació de les causes del canvi climàtic a la Regió Metropolitana de Barcelona, així com resultar més eficients en el consum d'energia i recursos, i millorar la qualitat de l'aire. La situació ambiental ho exigeix, però potser manca que conformin també una nova estratègia de desenvolupament, que afrontin la transformació del model socioeconòmic, més enllà de la seva descarbonització. Només aquest tipus de reorientació estratègica pot acabar comportant una activitat humana realment sostenible. Aquest canvi de model encara requereix un debat profund amb visió prospectiva, una conformació d'escenaris de futur viables, i també evolutius, gestionant el canvi. Segurament també en el marc de les administracions locals. Perquè imaginar els futurs possibles d'una manera realista ens prepara per decidir en el present amb major fonament.
Prospectiva i estratègia. Dos conceptes molt coneguts, podem dir que antics, però que recuperen tota l'actualitat en èpoques d'incertesa i canvis de models.
[1] Els objectius de caire més operatiu són:
- Reforçar i ampliar les estratègies i els plans que s'han elaborat durant els darrers anys.
- Promoure i garantir la coordinació de totes les administracions públiques catalanes, i fomentar la participació de la ciutadania, dels agents socials i dels agents econòmics.
- Esdevenir un país capdavanter en la investigació i aplicació de noves tecnologies, i reduir la dependència energètica de Catalunya de recursos energètics externs.
- Fer visible el paper de Catalunya al món, tant en els projectes de cooperació com en la participació en els fòrums globals de debat sobre el canvi climàtic.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.