Residus, un recurs per a la regió metropolitana de Barcelona?

Metròpoli Pròspera

Tot sistema productiu d'un territori consumeix recursos i en genera residus. Els residus generats malauradament són encara molt alts i representen una clara demostració de la ineficiència del sistema productiu. A nivell europeu només un 12% de tots els materials usats venen del reciclatge! I segons l'últim informe de “The circularity gap report iniciative”, del 2021, l'economia mundial només és un 8,6% circular...
Com a territori no tenim gaires recursos, però som rics en residus! Podríem considerar els residus com un altre recurs que el territori posseeix (a banda de l'aigua, el sol, la terra, algun mineral...). Si així ho féssim generaríem activitat econòmica a la vegada que disminuiríem la dependència de materials de l'exterior: les eines regulatòries/fiscals disponibles, un mercat que valori i premi la recuperació de materials i el desenvolupament tecnològic i d'ecodisseny associat és una manera intel·ligent de regular aquest mercat cap a estratègies de màxima eficiència en l'ús dels recursos.
Les llicències d'activitat també poden ser un gran instrument per esperonar el desenvolupament cap a una economia de residu zero, adaptant-se a la flexibilitat que els nous models de negoci que van apareixent requereixen. I “equipant” els espais d'activitat econòmica capaços d'allotjar la indústria circular del futur.

¿Residus, un recurs?

La indústria és un dels principals pilars de l'economia. Però la nostra indústria consumeix molta energia i recursos, amb importants emissions de carboni i una gran dependència de la disponibilitat de recursos. Això no només exerceix pressió sobre els recursos del nostre planeta, sinó que també contribueix al canvi climàtic.

Tot sistema productiu d'un territori consumeix recursos i en genera residus. Els recursos que consumeix són d'extracció domèstica (produïts o extrets del territori) o importants de fora, que és la gran majoria en la regió metropolitana de Barcelona. Els residus generats malauradament són encara molt alts i representen una clara demostració de la ineficiència del sistema productiu.

L'RMB representa aproximadament el 50% del sistema productiu de Catalunya. A nivell de generació de residus podríem dir que això representa que s'estan generant aproximadament:

  • 1,9 M T/any de residus industrials (8.500 empreses aprox.)
  • 2,5 M T/any de residus de construcció i demolició (RCD)
  • 2,0 M T/any de residus municipals

Segons dades de l'ARC un 80% dels residus industrials i un 56% dels RCD es valoritzen; això implica que 1.520.000 T/any de materials provinents de les empreses de l'RMB i 1.400.000 T/any de residus d'obres entren de nou al sistema econòmic de l'RMB.

Si entenem el potencial de circularitat com la quantitat de recursos que un determinat territori genera com a subproducte/residus amb possibilitats de convertir-se de nou en matèries primeres i re-entrar al sistema econòmic, a primera vista, la circularitat de l'RMB és impressionant. Però la realitat ens indica que, a nivell general, només un 12% de tots els materials usats venen del reciclatge! Segons l'últim informe de “The circularity gap report iniciative”, del 2021, l'economia mundial només és un 8,6% circular...

On és l'escletxa?

Com en tot tema complex les causes són variades, afecten a molts actors i en diferents nivells d'actuació. Però si hagués de resumir-ho en un tema aquest seria el MERCAT. La baixa qualitat dels residus recollits impedeix trobar mercats suficients de destí final, mercats de reciclats que no estan suficientment esperonats i, per tant, no generen la necessitat d'incrementar el reciclatge. Tot ha de tenir una motivació econòmica per que es faci realment viable: canviem doncs les regles del joc per que realment sigui negoci el que volem/necessitem que sigui una realitat, en aquest cas el residu zero.

Treballar en la línia de premiar, amb les eines regulatòries/fiscals disponibles, un mercat que valori i premi la recuperació de materials i el desenvolupament tecnològic i d'ecodisseny associat és una manera intel·ligent de regular aquest mercat cap a estratègies de màxima eficiència en l'ús dels recursos. Si hi ha mercat per a materials reciclats (hi ha consumidors que comprin), hi haurà valorització material de qualitat, que demanarà productes fabricats amb materials valoritzables i rebutjarà productes amb materials “dolents”. I hi hauran consumidors per que la seva compra està inicialment “subvencionada”.

Un altre gran barrera per la innovació empresarial que tots aquests nous models de negoci requereixen són les autoritzacions per part dels municipis. Cada vegada serà més sovint trobar-se amb sol·licituds de LLICÈNCIA D'ACTIVITAT que s'escapen de lo “estàndard”. Hem de poder crear una estructura “d'autoritzacions” lo suficientment flexible per donar cabuda a aquestes noves activitats sense “capar-les” amb restriccions arquitectòniques, d'infraestructures, etc. I això passa per alliberar d'aquesta responsabilitat als tècnics municipals encarregats de la llicència, o si mes no, donar-los el suport necessari per respondre amb seguretat a les necessitats de l'empresa tot vetllant per la seguretat de tots.

I parlant de llicències, seria molt interessant i positiu incloure en la sol·licitud de llicència un estudi sobre les potencialitats de sinergies amb les altres empreses ja instal·lades. D'aquesta manera la llicència contribueix a la concentració d'informació sobre recursos i per tant, a la creació de l'ecosistema industrial al polígon, i per l'altre, augmenta la consciència ambiental de l'empresari. Mesures com aquesta, podrien ser punts de valor positiu per certes empreses que cerquen espais de qualitat i excel·lència ambientals.

L'RMB és un ecosistema ric en empreses productives de diversos sectors on les oportunitats per tancar els cicles dels materials i treure'n profit econòmic dels residus són grans: tenim el coneixement i la tecnologia, tenim les empreses i TENIM RESIDUS! 

Podríem considerar els residus com un altre recurs que el territori posseeix (a banda de l'aigua, el sol, la terra, algun mineral...). Si així ho féssim generaríem activitat econòmica a la vegada que disminuiríem la dependència de materials de l'exterior. I això seria de màxim impacte en aquells materials considerats crítics per les empreses del territori (ja sigui per que són escassos, amb molt d'impacte ambiental, per que en som molt dependents...).

Segons dades del compte de fluxos de materials (IDESCAT 2017), Catalunya va importar 25 MT de matèries primeres al 2017. Si tots els residus generats es convertissin en matèries primeres recuperades podríem reduir un 51% la nostra dependència de materials de l'exterior.

Però per aconseguir “residu zero” el sistema ha d'estar dissenyat per a això; tenim el repte de crear la indústria circular del futur.

I com m'imagino jo aquesta indústria circular del futur?

Doncs m'imagino empreses on el residu/subproducte és la matèria primera d'altres creant sinergies entre elles, dins un ecosistema industrial divers i regeneratiu, on no existeixen els residus i tota l'energia ve del sol; igual que en un bosc, en un ecosistema natural.

I ho poden fer per que les empreses han dissenyat els seus productes per que així sigui, amb materials tecnològicament preparats per durar i reciclar-se; productes fàcilment reparables, amb un potent i eficaç mercat de peces de recanvi o d'impressió 3D per a sèries curtes i especials.

O empreses que s'han 'descarbonitzat' oferint serveis en lloc de productes (hores de llum en lloc de bombetes ...); empreses que són capaços de remanufacturar els seus propis productes restablint (per disseny) aquelles parts gastades, danyades o obsoletes per tornar a oferir-los al mercat com a producte nou, amb total garantia però havent aprofitat la major part d'ell!

M'imagino a empreses netes, amb energies renovables “vivint” en polígons intel·ligents, amb accés a recursos renovables (distric-heating, xarxa d'aigua regenerada, comunitats energètiques...) i serveis compartits (gestor energètic, deixalleria industrial, vehicles elèctrics compartits...).

I m'imagino a totes aquestes empreses connectades a través de dades sobre els seus recursos, els seus residus sobrants units a dades sobre tecnologies de reciclatge / recuperació disponibles permetent identificar sinergies entre empreses, fent que formin part d'aquest gran ecosistema industrial, eficient en l'ús dels seus recursos, competitiu i creant impactes positius.

Anem per parts. A banda de la gran tasca de conscienciació i acompanyament a les empreses individualment en la seva transició particular cap a l'economia circular (ecodisseny, canvi a renovables, eficiència energètica, nous models de negoci com ara la remanufactura o la servitització...) els espais d'activitat econòmica també ha de canviar; han de ser capaços d'allotjar a la indústria circular del futur; i els ha de saber gestionar.

Les Infraestructures dels polígons circulars

I quin tipus d'instal·lacions necessitarem?

Instal·lacions d'energies renovables

L'energia és un dels recursos que més impacten en els comptes d'explotació de les empreses. L'energia ha de proveir de fonts 100% renovables d'energia (tèrmica i elèctrica) i s'ha de fomentar el seu ús eficient en les empreses aprofitant tots aquells recursos renovables disponibles al territori

Exemples d'instal·lacions d'aquest tipus:

  • Instal·lacions de plafons fotovoltaics, o captadors solars per a aigua calenta,
  • Centrals de biomassa alimentades amb residus de fusta i poda,
  • Plantes de cogeneració elèctrica
  • Digestors anaerobis per a la transformació de residus orgànics en biogàs
  • Xarxes de calor i fred

Hi ha polígons que aprofiten les zones d'aparcament cobertes per instal·lar panells fotovoltaics per a recàrrega de vehicles elèctrics (com a la Zona Franca de Barcelona), o ajuden a gestionar i assessoren a les seves empreses en l'ús de cobertes de naus industrials per a instal·lacions de panells FV , tant per a autoconsum (com passa en els polígons de Rubí (Rubí Brilla, 2015), Barcelona) com per a la implementació de 'smart grids' o xarxes d'energia compartida (comunitats d'energia).

Instal·lacions per gestió intel·ligent - residus / recursos

Els residus són, en la gran part dels polígons industrials, un exemple del que és una gestió ineficient. Lo normal és que cada empresa se'ls gestioni de forma individual, amb l'empresa gestora que li ofereix la millor oferta, sense donar molta atenció al seu tractament, a l'aprofitament que es pot fer dels mateixos ...

Posar-se d'acord entre els empresaris d'un polígon per a realitzar recollides selectives per materials és una de les oportunitats que una gestió 'intel·ligent' de residus ofereix. Tot això unit a incorporació de tecnologies de sensors i monitorització.

Per això convé disposar de centres de recollida / aprofitament temporals / logístics de residus industrials, una mena de deixalleries per a empreses industrials. I de dades sobre aquests recursos que es necessiten, que es llencen; dades ben gestionades i analitzats en clau sistema que poden oferir informació molt valuosa de cara a oportunitats de valorització.

Iniciatives com recollides mancomunades de residus orgànics del projecte 'Eix Besos Circular' als municipis de Badalona i Sant Adrià de Besòs (Barcelona), la gestió conjunta de film agrícola de les empreses agroindustrials de la comarca del Berguedà (Barcelona) o plataformes d'intercanvis de materials reutilitzables com la Borsa de Subproductes i Recursos de Catalunya, poden necessitar d'aquestes instal·lacions.

No oblidem que una infraestructura d'aquest tipus permet, a més, optimitzar transports, identificar oportunitats de valorització / reutilització, reduint costos administratius i, en definitiva, obtenir una valoració de qualitat (Magrinyà, 2019)

Instal·lacions per la gestió de l'aigua

  • Xarxes d'aigua regenerada

Tenim depuradores que ofereixen aigua regenerada d'una qualitat excel·lent. No hi ha motiu per no crear xarxes per fer arribar aquestes aigües a les indústries: plantes de formigó, rentat i neteja d'equips, regs de zones enjardinades, etc. són aplicacions perfectament compatibles amb la qualitat de les aigües que surten d'una estació depuradora. El municipi de Sabadell (Barcelona) per exemple, a través de la seva companyia d'aigües, té implementada una xarxa d'aigua regenerada per a reg de zones verdes de la ciutat que estan ampliant fins a zones industrials / comercials, de manera que el municipi disposa de més aigua de boca per als seus ciutadans.

  • Altres fonts de provisió d'aigua

Recollir aigua de pluja de les cobertes de les naus industrials pot ser una intel·ligent solució a la manca d'aigua en determinats casos, ja sigui com sinergia entre empreses o com un sistema conjunt de polígon (Scheerer, 2011). Per exemple, una empresa de rentat de camions redueix el consum d'aigua que s'obté de la xarxa d'aigua potable del municipi a l'arribar a un acord amb empreses veïnes per comprar-los l'aigua de pluja que aquestes recullen de les seves cobertes. Les infraestructures aquí són molt senzilles però a vegades queden paralitzades per autoritzacions ambientals.

La mobilitat sostenible

Es tracta d'un problema molt estès a les zones industrials: el transport de treballadors i mercaderies (GIZ, 2015). Van apareixent contínuament noves alternatives de transport que en molts casos, perquè es puguin aplicar en zones com polígons industrials, ha d'haver infraestructures que les s'allotgin:

  • Punts de recàrrega per a vehicles elèctrics (motos, cotxes, furgonetes de repartiment ...) moltes vegades lligades a instal·lacions fotovoltaiques
  • Sistemes de transport compartit: BusUp, Rideshare ...
  • Vehicles compartits
  • Carrils bici

Infraestructures per a la innovació

No tots els polígons i àrees industrials poden tenir edificis amb serveis compartits per a la innovació de les empreses però sens dubte seria una inversió a llarg termini molt rendible. Compartir instal·lacions com equips bàsics de tractament de materials (trituradores, premses, mescladores ...), impressores 3D (Barceló 2016), serveis d'accés a informació i experts, etc. són necessitats a les que moltes vegades no es té accés.

Però el tema pot anar més enllà, i disposar de llocs per fer proves moltes vegades és necessari i no es disposa. Fer proves a escala real, en ús real, sense reglamentacions que limiten precisament el que es pretén experimentar, 'zones franques' d'experimentació, de vegades és tan difícil com haver desenvolupat el material a provar en si. Però indispensable per desenvolupar la tecnologia que ens permeti demostrar que sortir d'aquest sistema lineal, centralitzat és possible (sortint de les regles que el regeixen, és clar ...).

Infraestructures intangibles: els facilitadors de la simbiosi industrial

Com veiem, la majoria de les infraestructures que necessiten, o necessitaran, els polígons industrials per ser eficients caminant cap a l'economia circular, és una estreta col·laboració entre les empreses i d'una important tasca de gestió del 'bé comú ', del polígon i de les seves empreses.

Les entitats de gestió han de facilitar la implementació d'empreses amb activitats econòmiques complementàries que afegeixin valor i reforcin el conjunt del polígon industrial, que a través de les seves sinergies permetin crear nínxols de mercat i ser un punt d'atracció per a nous inversors.

Però precisament, una de les grans mancances dels polígons industrials espanyols és la falta d'entitats gestores dels mateixos unida a la manca d'associacionisme empresarial. A Catalunya tan sols el 12,5% dels polígons té una associació d'empresaris, i d'aquestes tan sols una petita minoria disposa d'entitats professionals que els gestionen. Aquestes entitats són bàsiques per poder canalitzar el procés de modernització ecològica que requereixen: per oferir el marc de confiança necessari, la connexió comercial / de negocis entre les empreses de sectors diferents, la informació experta, les vies de finançament i les relacions amb tercers (inclosa l'administració)

Per saber-ne més pots trobar altres documents relacionats amb la metròpoli pròspera aquí, on també podràs consultar el paper original sencer d'aquest article.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari: