Què podem aprendre de la construcció metropolitana del Gran París?
Les diverses experiències de construcció de metròpoli seran analitzades en els propers mesos per l'AMB i el PEMB per tal de formular propostes de futur en la governança de l'àrea metropolitana de Barcelona
- Maria Cortada - Gabinet tècnic del PEMB
- 09-06-2017
- 311 Lectures
La nova institució de govern metropolità de París, la Métropole du Grand Paris, es va constituir oficialment l'1 de gener de 2016. Però és el resultat de tot un procés que ha combinat les voluntats dels municipis per a la cooperació en polítiques, projectes i planificació estratègica, per un cantó, i la voluntat d'institucionalització i racionalització administrativa pròpia de l'estat francès, per l'altre. Però alhora també es tracta d'un gran projecte que inclou altres components i interessos, com projectes de noves infraestructures de transport i noves urbanitzacions. Sens dubte, s'anirà desenvolupant com un cas d'estudi, del que l'AMB també pot aprendre per al seu propi procés de construcció metropolitana.
Com ens va exposar Pierre Mansat el passat 17 maig, en una trobada co-organitzada amb l'AMB, els primers moviments del procés de construcció metropolitana van ser dels mateixos municipis. O d'alguns d'ells, incloent París. La seva necessitat de coordinació i cooperació en diferents àmbits els va portar a reunir-se a la Conférence Metropolitaine de 2006, promoguda des de la mateixa alcaldia de la capital. La seva intenció era de començar a construir metròpoli a partir de l'acció, és a dir, plantejant polítiques i projectes compartits.
És evident que en aquesta postura hi tenia un pes important la por a perdre competències municipals en favor d'una nova institució metropolitana, així com a veure's relegats en el desenvolupament socioeconòmic del territori. Però també importaven la voluntat de dotar-se d'una raó, d'un per què, abans que d'una institució de govern.
En aquesta línia, el 2008 van decidir crear Paris Métropole (actualment Forum Métropolitain du Grand Paris), una entitat de cooperació interadministrativa encarregada d'estudiar les necessitats de la població i el territori, centrades en les fortes desigualtats econòmiques i d'oportunitats, la segregació territorial, etc. Les decisions en el sí de l'organització es prenen en igualtat de condicions entre les 169 entitats que en formen part: una entitat, un vot. Que és el mateix principi decisori que regeix al sí del PEMB. Per als seus treballs sobre el desenvolupament estratègic metropolità, Paris Métropole va reunir les grans associacions professionals, els sindicats, les cambres de comerç, els representants dels mons socioeconòmic i universitari, els actors de la societat civil, així com els deu equips multidisciplinars que van participar a una consulta internacional sobre el Grand Paris. A més, tots ells són convocats periòdicament en el seu Comité des partenaires.
D'altra banda, l'estat també va voler prendre la iniciativa en la construcció de les metròpolis franceses. En el cas de la construcció metropolitana de la capital, certament, es van dur a terme diferents projectes que volien recollir inquietuds ciutadanes, necessitats socials i propostes urbanístiques. Com per exemple la realització, el 2008-09, de la consulta internacional a deu gabinets d'arquitectura per a que elaboressin una diagnosi prospectiva a 20, 30 i 40 anys, sobre la situació urbanística i paisatgística futura a tot el territori del Gran París. I, sobretot, la constitució de l'Atelier International du Grand Paris, una entitat orientada a la recerca, desenvolupament, valoració i impuls sobre els grans reptes del desenvolupament del Gran París. Es tracta d'un espai d'experimentació, creació i difusió, creat amb l'objectiu d'afavorir el diàleg i la concertació entre tots els actors implicats en la construcció del Gran París. Per a això, es dota d'un Consell científic, format inicialment pels 10 equips de la consulta internacional, i que, actualment, està constituït per 15 equips multidisciplinars diferents, dirigits per arquitectes urbanistes. Aquests equips prossegueixen el treball iniciat per la consulta, amb la posada en marxa de sessions de tallers temàtics i territorials per al debat sobre els temes metropolitans més destacats.
Però si parlem en termes d'impacte i de voluntat política, està clar que els projectes que més estan incidint i incidiran en la construcció de la metròpoli són els que van sorgir del projecte estatal de “Le Grand París”, encapçalat per Christian Blanc, secretari d'estat de Desenvolupament de la Regió de la Capital. La gran proposta de l'estat francès i del govern de Sarkozy va ser la definició de nous pols d'atracció econòmica al voltant de la capital, i la construcció d'una xarxa de transport de metro que els enllacés. Així doncs, els treballs resultants del projecte de Christian Blanc es poden resumir en 3 línies d'actuació:
- La planificació de Grand Paris Express, una xarxa de transport ferroviari soterrat (metro automàtic) que connectarà els principals pols econòmics de l'entorn de la regió metropolitana.
- La projectació de la Société du Grand Paris, la institució pública de l'Estat francès responsable de la construcció d'aquesta nova xarxa.
- La proposta de la Métropole du Grand Paris, una estructura institucional per al conjunt del territori del Gran París[1].
No hi ha dubte que una bona xarxa de transport públic és cabdal en una metròpoli, i contribueix positivament en la igualtat d'oportunitats i a evitar la segregació urbana i, per tant, que són projectes positius per al benestar de la població metropolitana. Però tampoc és menys cert que les operacions d'especulació immobiliària que s'estan produint entorn als pols econòmics dissenyats i entorn a les estacions de les noves línies de metro, són efectes socialment perniciosos i que inicien processos de gentrificació urbana, però alhora econòmicament molt rendibles per a certs sectors.
Les diverses experiències de construcció de metròpoli, com la de París i d'altres ciutats franceses, o de la resta d'Europa, seran analitzades en els propers mesos per l'AMB i el PEMB amb el suport d'experts en la matèria, per tal de formular propostes de futur en la governança de l'àrea metropolitana de Barcelona.
[1] Aquesta proposta institucional ja havia estat formulada anteriorment per l'informe del Comitè Balladur i l'informe del senador Philippe Dallier, vicepresident de la comissió del senat encarregada de les demarcacions territorials i la descentralització política-administrativa.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.