Blog

Què en fem dels espais emblemàtics de les ciutats?

Les ciutats envelleixen i, amb elles, alguns dels seus edificis i espais emblemàtics queden en desús i corren el risc de desaparèixer. Potser perquè han deixat de tenir la funció per a la qual es van crear, perquè el seu estat de conservació amenaça ruïna o, en el pitjor dels casos, són objecte de desig de grans inversors per simple especulació.

La Modelo

Fa uns mesos llegíem als diaris que l'antiga plaça de toros La Monumental, inaugurada el 1914, es convertiria finalment en un club d'oci i cultura. Després de molts anys d'estira i arronsa amb la família propietària, s'ha decidit obrir aquest espai als ciutadans. Un cop al mes donarà cabuda al Monumental Club que reivindica la plaça com a espai cultural obert a tothom on s'oferirà música en directe, gastronomia, artesania, tallers infantils, etc. El 28 i 29 d'octubre es va fer la primera edició i el passat 25 de novembre se'n va fer una altra.

Un altre bon exemple és La Model que – encara que ens sàpiga greu per les seves evidents connotacions negatives - forma part de la història de la ciutat. Quan passegem pels seus passadissos, cel·les i patis interiors no podem oblidar que va ser una presó durant 113 anys però tampoc que representa una petita (o gran) part de la nostra història. Encara que el seu tancament s'ha fet esperar més del que hauríem volgut, ningú negarà la seva significació.

Què passarà quan s'acabin les visites guiades a finals de novembre? En què es convertirà? Quin ús li donarem? En aquest sentit, l'Ajuntament ha previst obrir un procés participatiu que ajudi a definir el futur de La Model i que es basarà en el pla director aprovat el 2009 que incloïa una zona verda, equipaments per al barri i un espai per a la memòria.

Però La Monumental o La Model no són els únics espais que han passat per un procés de transformació o estan pendents de fer-ho. Abans ja havíem vist com Les Arenes es convertia en un gran centre comercial i de lleure; la Fàbrica Damm o la Moritz passaven a ser espais lúdics i de restauració; l'antiga manufacturera Fabra i Coats en fàbrica de creació; el canòdrom en un parc de recerca creativa; El Centre d'Art Tecla Sala, ubicat en un antic molí paperer del segle XIX de L'Hospitalet, en un centre cultural, el Citilab de Cornellà - a l'antiga fàbrica de Can Suris construïda el 1897 com a centre d'una colònia industrial – en un laboratori ciutadà per a la innovació social i digital i la magnífica biblioteca sabadellenca Vapor Badia a l'antiga fàbrica tèxtil del mateix nom. Totes les ciutats de la metròpoli, grans i petites, tenen espais com aquests. La llista seria molt llarga i no l'acabaríem mai.

L'Ajuntament de Barcelona ja va fer un pas endavant en la protecció d'aquests espais quan el 2016 va aprovar el Pla Especial de Protecció de la Qualitat Urbana que inclou el catàleg de protecció patrimonial dels establiments emblemàtics, bàsicament comerços, amb “l'objectiu de disposar d'una ordenació urbanística que permeti mantenir i potenciar el model de convivència ciutadana de Barcelona, caracteritzat per la rellevància de l'espai públic com lloc de convivència veïnal, d'identitat, de presència ciutadana, generador d'un entorn de relació que potència els valors de cohesió, de seguretat, de solidaritat i de pertinença”. Figures de protecció similars s'haurien de replicar en tot el territori metropolità.

Davant d'aquesta situació que, per altra banda, forma part dels lògics processos de transformació de les ciutats, no podem deixar de fer-nos algunes preguntes. Quins són els criteris que es prioritzen a l'hora de decidir el nou ús d'aquests espais? De qui depèn? En resum, què en fem o què n'hauríem de fer? Seria pecar d'ingenuïtat obviar els legítims interessos dels seus propietaris però cal vetllar – com ja s'està fent en molts casos - per donar-los un ús social o cultural que vagi en benefici del ciutadà. Perquè, en el fons, aquests espais són de tots perquè formen part de la nostra memòria col·lectiva.

Qui no ha comprat botons a la merceria Santa Ana (a semblança de La Puntual de “L'auca del senyor Esteve” de Rusinyol) o el lot de Nadal a la botiga de queviures Quilez? Qui no recorda les tardes de circ a la Monumental o els matins de diumenge, amb aperitiu inclòs, al canòdrom? L'eliminació o radical transformació d'aquests espais canvia substancialment la fesomia d'una ciutat. No només des d'un punt de vista arquitectònic, ja que va més enllà de les pedres amb què estan construïts, sinó sobretot emocional.

Conservar els edificis i espais emblemàtics és important per molts motius. N'apunto alguns. Perquè formen part indissoluble de la història d'una ciutat (sigui la que sigui) que no es pot explicar sense fer-ne esment. Estan estretament lligats a la vida dels ciutadans ja que solen ser espais d'ús comú on es generen multiplicitat d'interaccions socials; és a dir, on es conviu. I, en alguns casos, s'han convertit en elements d'interès i atracció turística.

Així doncs, la seva conservació garanteix la pervivència dels referents històrics i culturals i, sobretot, dels records compartits que embolcallen una ciutat i la converteixen en única, diferent d'altres, molt nostra. Atractiva no només per als turistes sinó especialment per als que hi viuen. Anem amb compte, no correm el risc de perdre tanta riquesa i de retruc, potser també, la nostra identitat.

 

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    1 comentari:

    Merche - 21/03/2018 a les 13:55:41.

    Entusiasme!

    Sí, entusiasme per veure actituts i propostes que tinguin relació en el valor del context d'espais al llarg del temps. Transformar a partir de... No deixant que propostes homogeneïtzadores parasitin les ciutats amb els mateixos models econòmics. I és que treballar per no perdre l'ADN de la ciutat és aconseguir evolucionar amb riquesa donant valor a la personalitat que cada lloc (petit o gran) del món hauria de tenir.

    Deixa el teu comentari:

    Enviar

Política de cookies