Nòmades digitals: propera parada, Barcelona
- Oriol Estela - Coordinador general del PEMB
- 03-09-2018
- 1445 Lectures
No cal anar a Ubud (Bali-Indonèsia) o a Chiang Mai (Tailàndia) per veure'ls. Es troben cada cop més entre nosaltres, tot i que no sabem quants són ni quin és el tipus de relació que estableixen amb la nostra ciutat o quin és el seu impacte real sobre l'habitatge o el mercat de treball. El dels anomenats “nòmades digitals” és un fenomen encara per estudiar a la Barcelona metropolitana.
L'any 2016, FlexJobs desvetllava que viatjar era la segona raó principal per treballar per als millennials. Anteriorment, un informe del 2012 elaborat per PwC sobre les expectatives laborals d'aquest col·lectiu de persones nascudes a finals del segle XX ja indicava que un 71% comptava amb treballar almenys una temporada en un país estranger, xifra que el Global Shapers Survey del World Economic Forum situava en el 81% l'any 2017.
Els avenços tecnològics en matèria de comunicacions han permès fer d'aquesta forma particular de teletreball una opció assequible i cada cop més popular, fins i tot per a persones amb carreres consolidades que busquen sortir de la rutina o fugir de la síndrome del burnout, el síndrome del treballador cremat (en ocasions amb resultats contraproduents). Hi ha qui preveu que l'any 2035 hi haurà mil milions de nòmades digitals al món.
Les principals feines que porten a terme actualment els nòmades digitals tenen a veure, evidentment, amb els entorns digitals: desenvolupament de pàgines web, disseny gràfic i de pàgines web o especialistes en SEO serien les més representades entre els membres d'aquest col·lectiu.
La pàgina web Nomad List situa Barcelona en el 10è lloc del rànquing mundial de destinacions preferides pels nòmades digitals. No disposem, però, d'informació estadística oficial sobre quants són: a Nomad List n'apareixen poc més de 500 registrats, mentre que CODINO, una comunitat virtual de nòmades digitals a la ciutat, en té gairebé 1.900. Tampoc tenim gaire coneixement sobre on i com viuen a casa nostra i quina pot ser la seva incidència sobre el mercat de l'habitatge o el laboral.
El que sí sabem és la seva visió de la ciutat. Entre els indicadors que utilitza Nomad List, i sobre la base de la informació proporcionada per les més de 60.000 persones que hi són registrades, cal remarcar que Barcelona és la tercera ciutat més cara entre les 50 primeres, essent New York (nº 46 del rànquing global) i Londres (nº 28) la primera i segona en aquest indicador, respectivament. També crida l'atenció l'únic semàfor vermell (a banda del que esporàdicament pot mostrar el del clima), que correspon a la percepció sobre la tolerància racial. En la part positiva, destaquen les altes valoracions d'aspectes com la caminabilitat, l'entorn per a les startups o el nivell dels hospitals.
Com resulta inevitable, de nou un moviment que va aparèixer com una proposta de vida alternativa s'ha mercantilitzat i està generant un incipient negoci al seu voltant. Des de les plataformes que ajuden a planificar i organitzar els desplaçaments, com Remote Year o Hacker Paradise, fins Remote Jobs, una de les pàgines que cal visitar per explorar oportunitats de feina adaptables a aquesta forma de viure, passant pel nou concepte de coworking+allotjament que ofereixen Roam, Selina o Nomad House, i ja a Barcelona, Coworkation o A Landing Pad.
Tan prometedor s'albira aquest negoci que WeWork, la gegant nordamericana dels coworkings (que ja ha desembarcat a Barcelona), està expandint ràpidament WeLive, la seva xarxa de coliving, i ha començat a desenvolupar unes escoles de primària que, sota el nom de WeGrow, no només volen contribuir a formar les noves generacions en una nova cultura del treball, sinó que es preveu que s'acabin conformant complexos WeWork+WeLive+WeGrow en els que es pugui portar a terme una forma molt particular de conciliació en la que el lloc de treball es trobi al centre, i de pas, obrir el món del nomadisme digital a les famílies. Es tracta d'una versió del trencament de barreres entre vida professional i personal/familiar més sofisticada que la que va desvetllar-se que es donava a Silicon Valley fa uns anys (on, per exemple, persones empleades de Google dormien en caravanes per poder realitzar jornades de 90 hores setmanals), però igualment preocupant.
Aquestes transformacions del mercat laboral, evidentment, no tenen a veure només amb el nomadisme, sinó que afecten en general al conjunt de l'economia digital. Ara bé, les persones que viuen en la itinerància permanent tindran més difícil participar dels intents incipients d'organització de les persones que treballen sota les regles de la gig economy i l'”economia-sota-demanda” (com, per exemple, aquest sindicat britànic) i quedaran, per tant, més desprotegides.
Tot i que el treball freelance és la fórmula general i l'espai de coworking és l'hàbitat essencial, un cas particular de nomadisme digital que caldria estudiar és el de les persones que accedeixen a feines per compte aliè, però que deliberadament demanen contractes de curta durada (o simplement, abandonen la feina transcorreguts uns pocs mesos) per continuar amb els seus plans de viatge al voltant del món. No en va, com assenyalava en un article anterior moltes empreses de l'economia digital s'estan ubicant en espais de coworking, el que els permet atraure i integrar temporalment aquest “precariat voluntari itinerant”.
Així mateix, la naturalesa d'aquesta forma de treballar i el fet que en moltes ocasions són precisament altres expats (expatriats) els qui creen les infraestructures necessàries, dificulta connectar amb la societat i l'economia local. Les conseqüències negatives d'aquesta falta d'integració són més notòries a ciutats on les diferències econòmiques, socials i culturals entre els qui arriben i la població local són majors, però no deixa de ser en el nostre cas un element més a analitzar i, si és el cas, corregir.
Un altre àmbit sobre el que cal disposar de més informació i articular polítiques adients és el del compliment de les obligacions fiscals i laborals dels nòmades digitals: quins impostos i quina seguretat social ha de pagar una professional brasilera que tradueix durant cinc mesos des de Barcelona textos al xinès per a una empresa d'Atlanta que pertany a un grup coreà? Malgrat pugui existir una resposta adequada a aquesta pregunta des del punt de vista legal, la realitat diu que la falta de coneixement i, per tant, de control sobre aquest tipus de pràctiques laborals és la tònica general.
Finalment, i en el cas de Barcelona és especialment important, caldria conèixer amb detall quina és la incidència del fenomen sobre el mercat de l'habitatge. Malgrat podem considerar tant el nomadisme digital com el coliving aspectes encara d'impacte menor front d'altres com el turisme, és important no perdre de vista el seu desenvolupament, sobretot en zones fortament sensibles de la ciutat que, lògicament, són també les més atractives per instal·lar-s'hi.
En definitiva, Barcelona no és només una ciutat atractiva per a les empreses de l'economia digital, sinó que també ho és, i molt, per a les persones que s'hi dediquen professionalment. Només així s'explica la situació privilegiada en rànquings com el de Nomad List sabent que el cost es troba forà per damunt del de la majoria de ciutats que hi apareixen. Fer d'aquesta qüestió un factor positiu de desenvolupament pel conjunt de la metròpoli demana, un cop més, analitzar el fenomen amb major profunditat i articular polítiques públiques adients.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.