La productivitat, condiciˇ necessÓria (per˛ no suficient) per a una economia metropolitana pr˛spera

Un estudi del Consell Econ˛mic i Social de Barcelona i el Pacte Industrial dona peu a iniciar dues lÝnies de treball per a la Missiˇ d'Economia Innovadora i per la de Nivells de Renda suficients del CompromÝs MetropolitÓ 2030

En el decurs d'aquestes darreres setmanes la productivitat ha guanyat importància en el debat públic.  Aquest interès es manifesta, per exemple, en la  nota d'opinió que ha difós recentment el  Cercle d'Economia, o el fet de què les jornades d'enguany d'aquesta entitat girin al voltant d'aquest concepte. També el Consell Econòmic i Social de Barcelona i el Pacte Industrial hi han dedicat un estudi, que s'ha plasmat en el paper número 8 del Pacte Industrial, relatiu a la productivitat i la qualitat del treball a la Regió Metropolitana de Barcelona. Les conclusions de l'estudi van ser presentades el passat dia 21 de maig a Sabadell, dins d'una jornada de treball.

Imatge de l'estudi elaborat pel Pacte Industrial i el CESB

La preocupació per aquesta mesura es basa en dos fets. El primer d'ells, com bé assenyala la nota d'opinió del Cercle, és el fet que una major productivitat s'associa amb un menor nombre d'hores treballades i amb una reducció de la població en situació de pobresa. Així mateix, existeix una estreta relació entre el creixement de la productivitat i els ingressos de la població.

El segon és la constatació de què el mal rendiment d'aquesta variable a casa nostra és un dels factors explicatius del desacoblament entre el creixement de l'economia en les darreres tres dècades, si el mesurem en termes de PIB, i el creixement en termes de producte per càpita. En altres paraules, el creixement de l'economia catalana i espanyola s'ha degut exclusivament al fort creixement de l'ocupació i al creixement del capital utilitzat, però no en millores en com aquest s'utilitza (que seria el que captaria la productivitat total dels factors), que en alguns casos fins i tot han tingut contribucions de signe negatiu.

Les raons per aquesta situació són diverses i han estat i són d'ampli objecte d'estudi, des del mix dels sectors productius (o les variacions d'aquest) fins a la mida de les empreses, passant pel major o menor grau de competitivitat dels diferents sectors. Malauradament, però, la unitat d'anàlisi ha estat majoritàriament estatal, fet que no permet captar en el seu conjunt l'evolució de l'economia de les grans metròpolis.

En aquest sentit, el recent estudi, promogut conjuntament pel CESB i el Pacte Industrial i elaborat pels economistes Eduard Jiménez i Javier Gracia  té un interès especial perquè analitza de manera microeconòmica l'estructura empresarial de la regió metropolitana de Barcelona, en un exercici inèdit a data d'avui. El període d'anàlisi considerat, que per motius de dades s'ha de limitar al període 20215-2019, permet però veure l'evolució de l'economia a casa nostra en un moment entre la sortida de la crisi financera i l'impacte que va suposar la pandèmia de la Covid-19.

L'estudi analitza en profunditat l'evolució de cinc grups d'activitats productives (indústria agroalimentària, indústria químico-farmacèutica, indústria del metall i metàl·lica,  comerç i turisme, i finalment TIC i serveis avançats). Aquesta darrera ha estat la que ha experimentat un major creixement en el període considerat, superior a la mitjana catalana. Per contra, la indústria agroalimentària ha vist disminuir el seu Valor Afegit Brut (VAB) a la regió de Barcelona. Les activitats industrials químico-farmacèutiques i del metall i mecàniques, així com  els serveis de comerç i turisme han tingut creixements modestos, inferiors a la mitjana de l'economia.

Analitzant amb més profunditat quins factors han contribuït a aquest creixement podem veure que hi ha una gran disparitat. Per exemple, el gran creixement de les TIC i serveis avançats, s'explica en bona part per l'increment del nombre d'ocupats, però també pel creixement de la productivitat total dels factors. En el cas de la indústria del metall i mecànica, amb un creixement molt més modest, la productivitat total dels factors és el principal factor contributiu al creixement, lleugerament per sobre del treball.

Per altra banda, cal destacar la forta contribució negativa de la productivitat al creixement de l'activitat en el cas de la indústria agroalimentària, que juntament amb la contribució negativa del capital i una anèmica contribució positiva de l'ocupació expliquen la caiguda del VAB en aquest activitat.  La productivitat també té una contribució negativa en el cas de la indústria químico-farmacèutica i en el comerç i els serveis, tot i que en aquest darrer cas és molt modesta.

De l'estudi també surten algunes dades d'interès:

  • La mida de les empreses importa a l'hora d'explicar les diferències de productivitat. Aquestes es manifesten sobretot entre les empreses mitjanes i grans (50 i més treballadors i treballadores) i les petites i micropimes.
  • L'existència d'una clara correlació entre l'antiguitat de les empreses de la mostra i la productivitat, contradient la literatura, que justifica una relació de signe contrari basada en el dinamisme dels nous entrants i la sortida del mercat de les empreses més ineficients.
  • La creixent especialització de la metròpoli de Barcelona en activitats de serveis avançats, en especial de les TIC,  el VAB de les quals representava el 82% del total de Catalunya l'any 2019, enfront del 66% del conjunt de l'economia.  Aquesta especialització és encara més intensa en el cas d'empreses mitjanes (50 a 250 persones treballadores) i especialment de grans empreses.

En resum, l'estudi posa de manifest algunes de les febleses de l'estructura productiva de l'economia catalana que es reprodueixen en el cas de l'economia de Barcelona. De tots els sectors analitzats en aquest període temporal, únicament la indústria del metall  i mecànica és  el presenta un comportament clarament positiu en tots els seus elements: creix a bon ritme, ho fa sobre la base d'una PTF positiva i millora la majoria de variables sobre qualitat del treball.

Per contra, el comerç i turisme mostren un creixement real molt important, però exclusivament degut a l'augment de factors productius, i amb dubtes sobre la qualitat del treball. Les TIC i els serveis avançats no hi ha dubte que tenen un comportament diferencial clarament superior a la resta de sectors estudiats, però tampoc estan exempts de risc pel que fa a l'estoc i la composició de l'immobilitzat i al nivell de qualificació.

 A partir d'aquí s'inicien dos línies de treball, que entronquen amb dues de les missions del Compromís Metropolità 2030.

  1. La primera, relacionada amb la Missió d'economia innovadora i inclusiva, és l'anàlisi de quins factors poden permetre que el creixement de l'activitat d'aquests sectors que actualment conformen el nucli de l'economia de la RMB sigui un creixement més equilibrat en la seva composició, i en el que la productivitat total dels factors sigui un factor de contribució al creixement i no pas un factor limitador. L'activitat innovadora i la seva transferència a les empreses hi juguen un paper important, així com la millora de la qualificació o la provisió d'un entorn més indicat per a l'activitat empresarial (des d'infraestructures físiques al marc regulatori).
  2. El segon element, relacionat amb la missió de nivells de renda suficients,  és com aquests guanys acaben transferint-se a la ciutadania, directa o indirectament, principalment en forma de rendes del treball. Incrementar la productivitat i acostar-la a nivells de regions de referència és una condició necessària, però no suficient, per poder gaudir d'uns nivells de renda que permetin una vida digna a la ciutadania. En aquest sentit, el grau de concentració empresarial, els marcs de relacions laborals, o la regulació del salari mínim, entre d'altres,  poden ser factors que permetin que els guanys de la productivitat siguin àmpliament compartits.

 

Consulta la resta d'articles del David Rodríguez al blog del PEMB


Les opinions dels autors i les autores no representen necessÓriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

PolÝtica de cookies