La planificació urbana integral

Planificar amb la mirada posada a Europa

Europa porta temps assajant nous mètodes de treball i pràctiques que uneixen conceptes mediambientals, econòmics, socials i participatius a través d'una visió oberta i holística del desenvolupament urbà; és el que coneixem com a planificació urbana integral.
Les nostres ciutats tenen davant un escenari complex: la Nova Agenda Urbana, les Agendes 2030 -amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible-, el nou període de finançament europeu 2021-2027 i, sense cap mena de dubte, la pandèmia de la covid-19, comporten reptes enormes. És moment, per tant, de posar en marxa noves pràctiques urbanes, assajar nous mètodes de treball i pensar les nostres ciutats i metròpolis d'una manera integral. Avui, més que mai, cal observar el que està passant més enllà dels nostres límits i aprendre de la resta, entenent la planificació urbana integral com una eina indispensable en la gestió de la ciutat. És hora d'entendre aquestes complexitats a les quals hem de fer front i començar a pensar les ciutats des d'una mirada transversal, holística i inclusiva, posant el focus en les bones pràctiques que ja s'estan duent a terme.

Planificació Urbana Integral

A principis del 2020, la Diputació de Barcelona, de la mà de Paisaje Transversal, va publicar com a part de la Col·lecció eines, el llibre Planificació urbana integral, aprenent d'Europa. La publicació es basa, a grans trets, en l'experiència dels principals programes de desenvolupament sostenible europeus i funciona com una caixa d'eines i un recull de bones pràctiques urbanes.

Es tracta d'un manual dirigit a aquells i aquelles responsables municipals que vulguin crear una estratègia o pla per a la seva ciutat que sigui integral, participatiu i alineat a les diferents agendes internacionals. El llibre està disponible a la llibreria de la Diputació de Barcelona i es pot aconseguir, a més, de manera gratuïta mitjançant la descàrrega a la seva pàgina web.

Què són les bones pràctiques urbanes i qui les impulsa?

Hi ha diferents programes finançats per la Unió Europea que tenen la finalitat de desenvolupar solucions territorials als desafiaments que planteja el desenvolupament urbà integrat sostenible i que impulsen el que coneixem com les bones pràctiques urbanes. El seu objectiu principal és crear ciutat des d'una mirada transversal, integral i sostenible i que la participació ciutadana compleixi un rol fonamental. Entre els programes de desenvolupament cal destacar URBACT, UIA i EDUSI.

URBACT es presenta com un programa d'intercanvi i aprenentatge que promou el desenvolupament urbà sostenible, empenyent a les ciutats a treballar en conjunt amb la finalitat de crear solucions per fer front als reptes urbans i reafirmant el rol que tenen de cara als complexos canvis socials. S'enfoca a l'intercanvi de coneixement i aprenentatge transnacional, més que en l'execució de projectes.

Per altra banda, les Urban Innovative Actions (UIA) són una iniciativa de la UE que aporta recursos a les zones urbanes europees amb l'objectiu de provar noves solucions davant els reptes que se'ls presenten. S'enfoquen en aglomeracions urbanes d'almenys 50.000 habitants.

Topics UIA

Temàtiques que es treballen a les UIA

 

Per últim, a nivell local, les Estratègies de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (EDUSI) funcionen com una eina del Ministeri d'Hisenda on es canalitza el finançament europeu destinat al desenvolupament urbà sostenible.

La sostenibilitat, la integritat i la participació ciutadana com a eixos

Les iniciatives impulsades per aquests programes estan basades fonamentalment en tres principis: la sostenibilitat, la integritat i la participació ciutadana. La sostenibilitat analitzada des de la vessant econòmica, social i ambiental, entenent que les ciutats són un actor essencial a l'hora de fer front als reptes del canvi climàtic; la integritat, ja sigui sectorial o general, fonamentada en promoure un enfocament transversal que inclogui mesures orientades al desenvolupament econòmic, la integració social i la millora ambiental dels entorns urbans; i la participació ciutadana, directa o indirecta, basada en la implicació dels agents locals, la ciutadania i les agrupacions en els processos de presa de decisions i en les transformacions que cal dur a terme. Hi ha centenars de casos de bones pràctiques urbanes i cada un amb les seves característiques particulars: la seva escala territorial, la població que abraça, les mesures que impulsa, l'impacte que genera, etc.

Entre elles cal destacar el projecte desenvolupat a Suïssa i França sota el nom “Grand Geneve” impulsat per URBACT. És un model de planificació per a l'aglomeració transfronterera de la metròpoli de Ginebra formada per tres territoris de Suïssa i França. Per gestionar les complexitats en el desenvolupament de polítiques comunes es va crear l'Associació Local per a la Cooperació Transfronterera (GLCT) que involucra a professionals, persones de l'àmbit polític i representants de la societat civil i estableix espais de diàleg. La clau de l'estratègia és l'enfocament participatiu dels socis a escala metropolitana, i ja ha desenvolupat més de 500 mesures (planificació urbana, mobilitat, medi ambient).

Un altre exemple que destaca pel seu enfocament participatiu, és el dut a terme a Lisboa, que rep el nom de “Lisbon Local Development Strategy for Neighbourhoods or Areas of Priority Intervention (BIP/ZIP)”, una estratègia que es planteja com una caixa d'eines per implementar una vida urbana sostenible que reforci la cohesió social-territorial. L'estratègia portuguesa està basada en diferents iniciatives, com la creació d'un mapa de la fractura socio-territorial, el finançament de projectes comunitaris, la implementació d'oficines locals per a desenvolupar plans territorials i el desenvolupament d'una plataforma de col·laboració entre diferents organitzacions. A través d'aquestes estratègies, s'han establert les bases per a una ciutat més inclusiva, incentivant la participació com un punt de referència per al desenvolupament de les zones més desfavorides. Les eines que proposa resulten fàcils de seguir i adaptar a diferents entorns i ciutats.

També a escala de barris trobem bones pràctiques de planificació urbana integral. Un exemple és el laboratori urbà “Covadonga Urban Lab”, de la ciutat de Sabadell, que es presenta com una pràctica urbana integral i amb un enfocament participatiu l'eix de la qual és “integrar la societat”. En el marc del Projecte UCITYLAB, finançat pel programa ERASMUS + de la Unió Europea, la Universitat Autònoma de Barcelona està desenvolupant aquest projecte pilot. La proposta planteja posar en relació l'acadèmia amb la ciutat i el territori, buscant construir un nou espai d'experimentació, cocreació i innovació col·lectiva. És un espai obert a la ciutadania i als diferents agents urbans i socials.

Covadonga Urban Lab

La mirada posada en el 2030

Sense cap mena de dubte, el desenvolupament urbà és un procés cíclic i, per tant, les estratègies que l'aborden han d'adoptar i fer front als nous reptes que les ciutats presenten. Cal entendre a les ciutats i a les metròpolis com una sèrie de processos on no només s'ha d'ordenar el territori, sinó que cal anar més enllà, buscant garantir i millorar la qualitat de vida d'aquells i aquelles que l'habiten, incorporant a tots els agents que es veuen afectats i cercant una visió integrada de la ciutat.  

Les diverses pràctiques urbanes demostren que la planificació urbana integral és factible a qualsevol escala i en qualsevol àmbit. Sense importar la magnitud, el pressupost o la quantitat de població que es vegi afectada. A través de la posada en marxa dels tres fonaments principals i amb la cooperació entre les parts, és possible portar endavant bones pràctiques urbanes.

Cal destacar el rol de la planificació urbana integral com un element per mitigar les desigualtats. Aquesta eina permet reduir els espais d'exclusió i aborda les problemàtiques des d'una visió transversal, on la ciutadania i altres agents participen tractant de trobar solucions a diferents escales. Precisament i com no podia ser d'una altra manera, és en l'objectiu de reducció de les desigualtats i la segregació territorial on s'estableix el marc del nou pla estratègic “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030”. Per tant, des del PEMB, resulta important tenir en compte i incorporar aquestes eines per planificar la metròpolis de Barcelona de demà. Des de la metròpoli resilient, cohesionada, pròspera, intel·ligent, multinivell i oberta, és imprescindible posar la mirada en el que s'està fent a nivell europeu i aprendre de les experiències en programes de desenvolupament urbà sostenible i de les xarxes de coneixement. 

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te al nostre butlletí

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +