La internacionalització de la Regió Metropolitana de Barcelona, una necessitat?

Metròpoli oberta

La Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) té molts actius i un nombre molt important d'actors públics, privats i de la societat civil que treballen per a la seva internacionalització, l'atracció d'inversions i de noves oportunitats pel territori. A l'RMB hi ha una llarga tradició de treball a nivell internacional i diferents xarxes i organitzacions transnacionals tenen la seva seu a Barcelona. Malgrat aquest potencial i els recursos que s'hi dediquen falta encara una visió de conjunt i una cooperació efectiva on la ciutat de Barcelona i el Govern de Catalunya han de cedir espais que permetin capitalitzar i ajudar a emergir noves iniciatives del territori metropolità. L'Àrea Metropolitana de Barcelona ha aprovat el pla d'internacionalització 2021-2025 que marca prioritats, tipologies d'actuació i pot ser un bon instrument per articular sinèrgies amb la resta de la regió metropolitana. Un dels grans reptes als que caldria fer front és el de generar un àmbit de governança a nivell de l'RMB on hi fossin representades les diferents administracions, el sector privat, l'acadèmia, la recerca i altres àmbits de la societat civil. La ciutadania s'ha d'incorporar en aquest camí com a un actor més per tal d'ampliar el coneixement dels temes d'interès públic que afecten l'acció internacional.

La internacionalització de la Regió Metropolitana de Barcelona: Una necessitat que requereix trencar barreres per ser eficients i generar més oportunitats

És indiscutible que la marca Barcelona té uns actius i un potencial que reporten beneficis econòmics, socials, de posicionament però que a la vegada també generen uns efectes negatius com són l'impacte en el medi ambient, la massificació del turisme, la seguretat o el preu desorbitat de l'habitatge.

Una de les grans preguntes que ens hem de fer quan parlem de posicionament de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) a escala global és què venem o perquè ens coneixen. Barcelona és mundialment reconeguda pel Futbol Club Barcelona, Gaudí, l'urbanisme, el mar, la gastronomia, etc. Ara bé, són aquests els actius que volem continuar promocionant per atraure noves oportunitats? La metròpolis de Barcelona i les seves institucions gestionen projectes molt innovadors, farcits d'elements d'excel·lència i que estan alineats amb les grans agendes internacionals. Per exemple la Zona de Baixes Emissions de les rondes de Barcelona, el sincrotró Alba, el D-Factory a la Zona Franca en l'àmbit de la impressió en 3D i la indústria 4.0 o els projectes metropolitans d'infraestructura verda al voltant dels rius Llobregat i Besós, els parcs naturals i els connectors verds. També hi ha sectors com la salut, l'alimentació, les indústries creatives, el mòbil o els videojocs on s'està exercint un bon protagonisme.

Barcelona es va posar en el món amb els Jocs Olímpics de 1992 i gràcies al lideratge de figures com Pasqual Maragall i les complicitats que es van generar entre les diferents administracions, la societat civil i la ciutadania. Estem parlant d'un context i un moment únic, que segurament no es tornarà a repetir, i que es va saber aprofitar per transformar la ciutat i la seva metròpolis. L'impuls de l'esperit del 92 i el treball que tant en l'àmbit privat com públic s'ha continuat fent per mantenir el lideratge de Barcelona ens permet que la nostra sigui una metròpolis molt competitiva no mancada de dificultats socials, econòmiques, polítiques i també mediambientals.

Quan parlem d'acció internacional ens referim a aquelles activitats vinculades a projecció del territori, atracció d'inversions i esdeveniments, captació de talent, subvencions, coneixement, atracció de turistes, cooperació internacional i ajuda d'emergència, etc.

Actualment són moltes les institucions públiques i privades que treballen per la projecció internacional de Barcelona. Aquesta tasca la realitzen les diferents administracions, les universitats i centres de recerca, les empreses, les organitzacions de la societat civil i moltes persones i professionals a títol individual. En l'àmbit de les administracions públiques destaca l'acció internacional de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, molts ajuntaments i també els seus ens dependents.

Un estudi elaborat pel CIDOB l'any 2019 sobre estratègies d'internacionalització de les àrees metropolitanes descriu els recursos humans i econòmics que diferents administracions dediquen a les relacions internacionals, la cooperació internacional i la projecció econòmica internacional: Ajuntament de Barcelona 42 persones i 13,8M€; Diputació de Barcelona 40 persones i 4M€; AMB 18 persones i 1,97M€. Això sense comptar els equips tècnics i recursos econòmics d'altres departaments sectorials dedicats a acció internacional o recursos d'altres administracions. Es tracta d'institucions que tenen les seves competències i legítimes prioritats polítiques, tanmateix es troben a faltar uns espais de diàleg institucional on compartir informacions, definir estratègies i treballar per projectes conjunts.

En l'àmbit de la projecció econòmica internacional destaca la Taula de coordinació exterior, que promou l'Ajuntament de Barcelona i on hi participen diferents administracions catalanes i aquelles organitzacions públiques i privades que treballen en l'àmbit de la promoció econòmica internacional de Barcelona i Catalunya. La taula és un bon espai per compartir informacions i agendes però podria tenir molt més recorregut. Un altre exemple destacat és el de Barcelona Global que és una associació privada sense ànim de lucre formada per unes 214 organitzacions (empreses, centres de recerca, universitats, escoles de negocis, institucions culturals i emprenedors) i 850 professionals que tenen per objectiu atraure talent i activitat econòmica a Barcelona.

Barcelona i les seves institucions han centrat tradicionalment la seva acció internacional a la Unió Europea i Amèrica Llatina. Amèrica del Nord i Àsia han anat guanyant protagonisme però encara queda un gran camí per recórrer. La regió mediterrània, malgrat la proximitat i que és un àmbit d'influència, no acaba d'estar a la primera línia de l'acció internacional de casa nostra. Es tracta d'un mercat potencial de gairebé 500 milions de persones que ofereix moltes oportunitats a nivell econòmic i en l'àmbit dels estudis universitaris, escoles de negocis i la recerca. Aproximadament el 60% de la població mediterrània viu en àrees urbanes que precisen de molts serveis i inversions. Barcelona té la tradició i el coneixement de ser un referent en l'àmbit de les polítiques urbanes i metropolitanes i aquesta és una plataforma que permet innovar, cooperar, transferir coneixement i capacitar. Finalment Àfrica és una regió que continuarà guanyant pes en els propers anys i sobre la qual hi hem d'intervenir però la nostra posició en aquest cas no és tan avantatjosa com a la mediterrània.

Barcelona també acull la seu de nombroses xarxes de ciutats/metròpolis i també de diferents organitzacions internacionals. Entre les xarxes destaquen Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), Metropolis, MedCities, Ciutats Educadores, CIDEU, Ascame, etc. En l'àmbit de les institucions i organitzacions internacionals destaca la Unió per la Mediterrània, I'EIT-Urban Mobility, l'Institut Forestal Europeu Mediterrani o el Hub de Resiliència d'ONU-Habitat. La seu d'aquestes organitzacions genera molta activitat institucional, econòmica i també són una bona font d'atracció de talent local i internacional. Les principals administracions del país hi donen suport polític, logístic i pressupostari. Tanmateix cal una major apropiació del potencial d'aquestes organitzacions, una visió compartida per part de les administracions i la necessitat de lligar les prioritats i agendes polítiques del país amb les agendes d'aquestes organitzacions. També és important donar a conèixer a la ciutadania i la societat la seva activitat i els beneficis que en treu Barcelona. Teixir aliances i tenir visions compartides a casa nostra ens pot ser de gran utilitat per captar seus de noves organitzacions i convertir l'RMB en un hub de les xarxes internacionals.

Barcelona és una de les ciutats del món no capital d'estat amb major presència del cos consular amb més d'un centenar de delegacions. Aquest és un actiu que caldria aprofitar més i amb visió compartida ja que és una bona font de contactes i una manera efectiva per teixir sinèrgies amb els respectius països. En la mateixa línia cal explotar molt més el potencial de les delegacions de la Generalitat a l'exterior així com la delegació de la Diputació de Barcelona a Brussel·les.

Vivim en un moment en el que calen més que mai espais de diàleg i cooperació entre les diferents organitzacions públiques i privades que treballen per la internacionalització de Barcelona amb l'objectiu de compartir estratègies, agendes, prioritats i impulsar projectes comuns. Aquesta és una tasca complexa que requereix de lideratge polític compartit, visió a mig i llarg termini allunyat dels mandats electorals, recursos humans i econòmics per gestionar-ho, generositat per part dels que tenen més capacitat d'atracció com la ciutat de Barcelona i espai perquè qualsevol organització amb potencial i voluntat d'internacionalització hi pugui tenir cabuda.

Els ciutadans i ciutadanes de l'RMB estan molt internacionalitzats ja sigui pel seu origen o per les activitats que desenvolupen a nivell professional o personal. Un dels reptes més importants de qualsevol estratègia de relacions internacionals és com incorporar a la ciutadania i fer-la partícip. Per fer-ho cal voluntat política, molta comunicació, pedagogia, transparència, saber escoltar i capacitat per incorporar les necessitats i propostes que puguin sorgir ja sigui a nivell individual o col·lectiu. El diàleg permet ampliar el coneixement dels temes d'interès públic respecte l'acció internacional, redueix la probabilitat de conflicte en les accions d'internacionalització que es desenvolupin, incrementa la legitimitat de l'acció de govern, restaura i genera confiances i facilita la construcció d'acords. És una manera més de comparar visions i transformar les relacions entre els governs, la societat civil i el sector privat.

Un dels casos d'èxit dels darrers anys és el del govern de la Ciutat de Mèxic que en el període 2014-2016 va iniciar un ambició procés de definir i prioritzar la política d'internacionalització de la ciutat. El govern va organitzar un conjunt d'activitats de participació ciutadana (diàlegs, entrevistes, missions i enquestes) on hi van prendre part més de 600 persones i que van servir per debatre amb el govern i altres actors privats, de l'acadèmia i de la societat civil els principals reptes que havien de formar part de la política internacional de la ciutat. Aquests diàlegs, que van celebrar-se en el marc de la xarxa Allas i que van comptar amb finançament de la Unió Europea, van tenir continuïtat els anys 2018 i 2019. Com a resultat d'aquest procés cal destacar que la Constitució aprovada el 2017 pel Parlament de la Ciutat de Mèxic va incorporar la competència de la ciutat per exercir a nivell internacional mitjançant l'article 20[3] “Ciudad Global” que reconeix la vocació pacifista, solidària, hospitalària i d'asil de la ciutat, així com la importància d'enfortir la seva presència i participació a l'escenari global a través de la cooperació internacional i la participació en xarxes de ciutats.

 

El Pla d'internacionalització de l'Àrea Metropolitana de Barcelona 2021-2025

L'AMB és un govern local amb una llarga tradició d'activitat internacional que va més enllà de la pròpia creació amb la llei 31/2010 de 3 d'agost del Parlament de Catalunya i que es remunta a l'època de la Corporació Metropolitana i posteriorment de la Mancomunitat de Municipis, l'Entitat del Medi Ambient i l'Entitat del Transport. De fet, cap dels articles de la de l'AMB menciona les relacions internacionals o la cooperació internacional en el seu articulat. Aquesta acció s'exerceix a partir d'una ferma voluntat política del govern metropolità definida en el PAM i com a una manera d'innovar, créixer i compartir coneixement al voltant de les competències metropolitanes. L'AMB també ha arribat a la fita de destinar el 0,7% dels seus ingressos a la cooperació internacional.

El fenomen metropolità és una realitat territorial, econòmica, social i mediambiental compartida a les diferents regions del món. Segons dades d'ONU Habitat de 2020 en el món existeixen 1934 àrees metropolitanes de més de 300.000 habitants que representen al voltant del 60% de la població mundial. Tanmateix són molt poques les experiències reeixides d'institucions metropolitanes com l'AMB amb sistema de governança propi, marc pressupostari definit i prestació de serveis a nivell supralocal. Això fa que l'AMB sigui una institució que desperta molt d'interès i que té un potencial d'internacionalització molt important.

El juliol de 2021 el Consell Metropolità va aprovar per unanimitat el primer pla d'internacionalització 2021-25. El Pla ha estat impulsat per l'Àrea d'Internacional i Cooperació, té una durada que va més enllà del mandat polític actual i per a la seva redacció s'han celebrat més de 30 entrevistes individuals i reunions amb grups focals (ajuntaments, serveis tècnics de l'AMB, actors públics, privats i socis internacionals del l'AMB) que han comptat amb la participació de més de 100 persones.

El Pla parteix d'una anàlisi DAFO i defineix els següents eixos estratègics: 1) Incidència en l'agenda política europea i internacional 2) Captació de fons europeus i internacionals 3) Innovació i gestió del coneixement en àmbits metropolitans 4) Projecció econòmica internacional 5) Cooperació Internacional. Aquests eixos es concreten amb propostes concretes i formes d'intervenció com la concertació amb els ajuntaments metropolitans, les relacions bilaterals amb altres àrees metropolitanes, les xarxes internacionals de ciutats i les aliances amb socis estratègics. El Pla també proposa la manera com l'AMB vol actuar amb les diferents zones geogràfiques del món amb una aposta clara per Europa, la Mediterrània, Estats Units, Canadà i Amèrica Llatina.

Del procés d'elaboració del Pla i de les entrevistes realitzades en sorgeixen cinc idees que poden ser molt vàlides pel procés Barcelona Demà. Compromís metropolità 2030. En primer lloc l'acció internacional de l'AMB va més enllà del seu àmbit territorial i irradia en el territori de l'RMB i de Catalunya. En segon lloc el sector privat demana una institució metropolitana forta, que lideri i que els acompanyi en les seves activitats d'internacionalització i de captació d'inversions. En tercer lloc emergeix de manera clara la necessitat de focalitzar la mirada cap a Àsia i enfortir-hi relacions. En quart lloc els ajuntaments metropolitans viuen amb certa desconfiança el paper de capitalitat que exerceix Barcelona i veuen en l'AMB un espai que els pot ajudar a capitalitzar i visibilitzar els seu actius i les seves iniciatives municipals o supramunicipals amb òptica de metròpolis Barcelona. Finalment, la majoria dels actors econòmics i de la societat civil demanen menys interlocucions i més cooperació entre les administracions catalanes quan es treballa a nivell internacional.

Un bon moment per generar consensos i promoure la internacionalització de l'RMB

L'RMB disposa de molts actius i un nombre molt important d'actors que treballen per la internacionalització del territori, de l'economia i del coneixement. Moltes vegades aquesta agenda internacional es desenvolupa de manera poc compartida i descoordinada, la qual cosa ens fa perdre oportunitats i competitivitat. A nivell institucional, tot i algunes imperfeccions, l'AMB emergeix com a un espai de treball immillorable ja que permet generar consensos entre la ciutat de Barcelona i els altres 35 ajuntaments metropolitans que en el seu terme municipal acullen grans infraestructures, seus d'empreses, centres de recerca o actius de patrimoni natural i cultural que tenen vocació internacional.

Per la seva banda, l'RMB té un major àmbit territorial i una xarxa de municipis que destaquen pels seus actius i capacitat d'internacionalització ja sigui d'àmbit privat o públicMalauradament avui en dia no disposem d'un marc institucional des del qual es pugui treballar en la definició d'objectius i estratègies conjuntes. El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona és una excel·lent plataforma però avui en dia no és suficient.

La pandèmia de la COVID-19 ens està deixant un escenari de canvis i oportunitats en la manera com produïm, treballem, relacionem, movem o gaudim de l'oci. També en com exercim la nostra activitat internacional amb menys viatges, més reunions virtuals, menys fires i congressos i canvis en les activitats econòmiques i productives. A mig termini es podria anar recuperant l'anterior normalitat però hi ha alguns canvis que han vingut per quedar-se.

 

 

L'RMB té els ingredients per promoure una o diferents estratègies internacionals pel seu territori, també per incorporar aquests canvis que ens ha portat la pandèmia de la COVID-19. Per fer-ho és important disposar de voluntat política que permeti crear un espai de governança on tothom s'hi senti representat i a partir del qual es puguin definir prioritats i impulsar projectes conjunts. També cal un paper de generositat per part de l'Ajuntament de Barcelona i del govern de Catalunya i dels principals actors econòmics del país amb la finalitat de cedir protagonisme a altres municipis del territori.

 

A tall de conclusió es proposen nou Missions que es podrien promoure des de l'RMB. Tanmateix, per portar a terme aquestes missions fora bo disposar d'un marc polític, institucional i organitzatiu a partir del qual impulsar-les.

1) Creació d'un mecanisme de cooperació en el que hi participin les institucions i actors públics i privats que treballen per la internacionalització de l'RMB.

2) Organització de missions institucionals i comercials a l'exterior encapçalades per les màximes autoritats del país, directius d'empreses i representants de la societat civil.

3) Aconseguir finançament dels fons del Next Generation EU i del Marc Financer Plurianual de la UE 2021-2027 per projectes de l'RMB que incorporin actors de la quíntuple hèlix.

4) Atracció d'inversions per a l'RMB a partir de l'experiència d'instruments existents com Invest in Catalonia o Meet in Barcelona.

5) Atracció de grans esdeveniments internacionals, seus d'empreses i organitzacions internacionals que impactin i posicionin en el món l'RMB.

6) Identificació i treball conjunt amb professionals d'organitzacions internacionals i directius de grans multinacionals que han estudiat, treballat o viscut a l'RMB generant sinèrgies amb iniciatives com el Scitech Diplo Hub.

7) Descentralitzar i desestacionalitzar el turisme del mercat nacional, europeu i internacional que vinguin a l' RMB a través de paquets turístics de qualitat, amb valor afegit i que s'allunyin del model clàssic de turisme de sol i platja.

8) Identificació i estudi d'experiències internacionals exitoses que es puguin traslladar a la realitat de l'RMB per innovar en les polítiques municipals i metropolitanes. Transferències de coneixement tècnic i reforç institucional cap a altres regions del món.

9) Millorar la qualitat de vida d'altres regions del món prioritàries a través de projectes de cooperació internacional amb garantia de drets, justícia social i justícia ecològica.


Per saber-ne més pots trobar altres documents relacionats amb la metròpoli oberta aquí, on també podràs consultar el paper original sencer d'aquest article.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari: